Les claus de l'acord per a reformar les pensions: triar el període de còmput, més ingressos i pujada de les mínimes

El govern de coalició ha tancat una proposta consensuada per a escometre la reforma de les pensions que ha presentat als agents socials aquest divendres amb la intenció de sumar-los a l'acord. La proposta s'assenta sobre un augment significatiu dels ingressos del sistema, especialment a través de la cotització dels salaris més elevats. També contempla l'allargament opcional del període de còmput per a calcular la quantia, millores en les pensions mínimes i mesures per a reduir la bretxa de gènere, segons les informacions detallades des de l'executiu liderat per Pedro Sánchez.

La reforma, pactada entre el PSOE i Unides Podem, ha rebut ja llum verda de la Comissió Europea. Aquesta forma part de les fites compromeses per a desbloquejar un nou desemborsament dels fons europeus i posa el focus a assegurar la sostenibilitat del sistema amb diferents mesures per a incrementar els ingressos i no haver de fer retallades. És l'últim paquet dels canvis previstos, que se suma als aprovats el juliol de 2021 i que, entre altres qüestions, va tornar a vincular la revaloració de les pensions amb la inflació. Resumim a continuació les principals claus del nou bloc:

1. Període de còmput opcional

Els treballadors i les treballadores podran triar entre jubilar-se tenint en compte els darrers 25 anys de la carrera professional per a calcular-los la pensió inicial, l'opció actual, o optar per elegir els millors 27 dels últims 29 si els beneficia més. És a dir, que si allarguen el còmput quatre anys, podran descartar-ne dos. Aquest règim dual es desplegarà progressivament durant dotze anys, a partir de 2026, "amb l'objectiu d'afavorir els treballadors amb carreres irregulars", han detallat fonts del Ministeri d'Inclusió. El període de còmput ha sigut un dels principals esculls en la negociació, ja que tant els sindicats com Podem s'oposaven a ampliar-ho. Finalment, aquesta possibilitat serà voluntària, a diferència del que havia plantejat inicialment la Seguretat Social. Sobretot s'hi veuran beneficiades les persones amb les trajectòries laborals més inestables, que podran descartar dos anys del càlcul. De fet, es contempla per mensualitats, 24, i no tenen per què ser consecutives.

2. Reducció de la bretxa de gènere

Per a intentar avançar en la reducció de la bretxa de gènere en les pensions, l'acord introdueix dues mesures. Per a començar, respecte a la cobertura de períodes en què no s'ha cotitzat, les denominades "llacunes", es manté que els buits es compensen amb el 100% de la base mínima els primers quatre anys i amb el 50% de la base mínima a partir del mes 49. Per a les dones treballadores per compte d'altri, però, s'hi millora la quantitat: mantenen el 100% de la base mínima fins al cinqué any i el 80% des d'aleshores fins al seté any.

D'altra banda, s'estableix que el complement de bretxa de gènere de les pensions —actualment fixat en 30,40 euros mensuals per cada fill— tindrà durant 2024 i 2025 un increment del 10% addicional a la revaloració anual que es fixa segons la pujada de les pensions.

3. Més cotització per als salaris alts

Per a reforçar els ingressos del sistema, la reforma contempla diverses mesures. En primer lloc, una pujada de les cotitzacions de les bases màximes, que es farà progressivament entre 2024 i 2050 sumant-li a la quantia anual de l'IPC una fixa d'1,2 punts percentuals. Les pensions màximes també es revaloraran cada any amb l'increment de l'IPC més un addicional de 0,0115 percentuals acumulatius, fins a 2050. A partir d'aquest any i fins a 2065 hi haurà augments addicionals.

4. Quota de “solidaritat”

A més de la progressiva eliminació del límit de les bases màximes de cotització, s'imposa una quota de solidaritat a la Seguretat Social per als salaris més elevats, amb parts que actualment no cotitzen per superar el llindar màxim. La quota serà de l'1% el 2025 i anirà augmentant a un ritme de 0,25 punts per any fins a arribar al 6% el 2045. L'aposta, per tant, és que aquelles persones que perceben sous molt alts contribuïsquen més al sistema que la resta de treballadors.

5. Mecanisme d'equitat intergeneracional

També per a millorar els ingressos del sistema s'inclou una pujada progressiva en el mecanisme d'equitat intergeneracional (MEI). Aquesta ferramenta, que ha entrat en vigor aquest mateix any, comporta una xicoteta quota addicional per a omplir la guardiola de les pensions de nou de cara a la jubilació de la generació del baby boom i evitar "tensió" en el sistema. Suposa una alça de 0,6 punts de les cotitzacions, dels quals 0,5 els paga l'empresa i el 0,1 restant el treballador o treballadora. L'augment que recull la reforma és d'una dècima per any, fins a arribar a 1,2 punts percentuals el 2029 amb la mateixa distribució proporcional: 1 punt per a l'empresa i 0,2 l'empleat.

6. Millora de les pensions mínimes i les no contributives

D'altra banda, la proposta del govern espanyol estableix una senda de pujada de les pensions mínimes contributives per a assegurar que convergisquen amb el 60% de la renda mitjana, equivalent a una llar de dos adults. Per a això, es pren com a referència "l'evolució de la pensió mínima amb cònjuge a càrrec", que aconseguiria el percentatge acordat entre 2024 i 2027. I s'estableix un procés similar per a l'evolució de les pensions no contributives, que creixerien fins a convergir el 2027 amb el 75% del llindar de la pobresa calculat per a una llar unipersonal.