Claus de l'impost de patrimoni: qui l’ha de pagar i en quines comunitats autònomes està regulat?

La decisió del govern andalús de suprimir l'impost de patrimoni en el seu territori ha posat el focus sobre aquest tribut, cedit a les comunitats autònomes i que en general només han de declarar els contribuents amb un patrimoni de més de 700.000 euros. Però quines són algunes claus d'aquest impost?

L'impost de patrimoni és un tribut estatal que va ser suprimit el 2008 i posteriorment restablit el 2011, en plena crisi econòmica, en principi per a dos exercicis, però que després es va prorrogar fins que els Pressupostos del 2021 li van atorgar caràcter indefinit.

Aquest impost està cedit a les comunitats autònomes, que poden establir exempcions per a discapacitats, mínims exempts, tipus i deduccions pròpies. Amb caràcter general, té un mínim exempt de 700.000 euros, al qual se suma una exempció de 300.000 euros per a l'habitatge habitual. No obstant això, aquest llindar és més baix a la Comunitat Valenciana (500.000 euros).

Algunes comunitats autònomes tenen regulades deduccions i bonificacions, entre les quals destaca Madrid, que té l'impost bonificat al 100%, de manera que cap contribuent paga el tribut. Andalusia preveu sumar-se a aquesta bonificació total. Galícia té regulada una bonificació del 25% i algunes regions tenen incentius per a discapacitats o patrimonis especialment protegits.

Qui està obligat a declarar?

Només han de presentar declaració de l'impost de patrimoni els contribuents la quota dels quals resulte a ingressar o, encara que no siga així, si el valor dels béns i drets supera els dos milions d'euros.

En la pràctica, això suposa que en totes les regions presenten la declaració els contribuents amb un patrimoni de més de 700.000 euros, ja que a partir d’aquest llindar hi ha quota a pagar. En el cas de Madrid, on cap contribuent té quota, només han de presentar la liquidació aquelles persones que sumen un patrimoni de més de dos milions d'euros, encara que no implica haver de pagar.

Quina és la tarifa, segons cada comunitat autònoma?

La tarifa estatal preveu huit trams de tipus, que oscil·len entre el 0,2% i el 3,5%, en aquest cas per a fortunes de més de 10 milions d'euros.

Presenten tarifes diferents Andalusia (entre el 0,2% i el 2,5%), Astúries (entre el 0,22% i el 3%), Balears (entre el 0,28% i el 3,45%), Cantàbria (entre el 0,24% i el 3,03%), Catalunya (entre el 0,21% i el 2,75%), Extremadura (Entre el 0,3% i el 3,75%), Galícia (entre el 0,2% i el 2,5%), Múrcia (entre el 0,24% i el 3%) i la Comunitat Valenciana (entre el 0,25% i el 3,5%).

En el cas del País Basc i Navarra, tenen regulats els seus impostos de patrimoni, amb mínims exempts de 700.000 euros a Guipúscoa; 800.000 euros, a Àlaba i Biscaia i 550.000 euros, a Navarra.

Més de 23.000 declarants a la Comunitat Valenciana

El 2020, van presentar la declaració de l'impost de patrimoni 218.991 contribuents, amb un patrimoni mitjà declarat de 3,5 milions d'euros. La major part de les declaracions es van concentrar a Catalunya, amb 82.465 contribuents, seguida de la Comunitat Valenciana (23.892), Madrid (19.508) i Andalusia (18.997).

No obstant això, destaca l'elevat patrimoni mitjà declarat a Madrid, 10,3 milions d'euros, les dades dels quals estan desvirtuades perquè només presenten declaració aquells que superen un patrimoni de dos milions d'euros.