Les claus de la reforma del Pacte de Toledo
Pensions segons l'IPC real i en funció dels 25 millors anys de cotització, entre les 21 recomanacions que han acordat els grups.
La comissió parlamentària del Pacte de Toledo aprova aquest dimarts les 21 recomanacions per a la reforma del sistema de pensions que els grups acordaren ara fa una setmana, després de quatre anys de negociacions.
Entre aquestes destaquen l'objectiu de sanejar el finançament del sistema i l'acord per a revaloritzar les pensions a través de l'IPC real. En la base d'aquests objectius hi ha un principi d'acord sobre la necessitat de garantir la continuïtat del sistema de pensions, conservant els principis de solidaritat entre generacions, suficiència i equitat.
Després de la ratificació definitiva, l'acord ha de votar-se en un ple al Congrés, que tindrà lloc al novembre. Repassem les principals recomanacions del Pacte de Toledo per a reformar el sistema de pensions.
Apujar les pensions amb l'IPC real i garantir-les per llei
Es proposa vincular les prestacions amb l'IPC real perquè els pensionistes no perden poder adquisitiu. És a dir, que l'Estat compense la diferència entre el que estima que augmentarà el cost de la vida (IPC) i quant ho fa veritablement (IPC real). La fórmula per a calcular-lo queda pendent de debatre. I el mecanisme per a pagar-lo, també.
Base reguladora sobre els millors 25 anys
S'assumeix l'ampliació de 15 a 25 anys de cotització per a calcular la base reguladora de les pensions. I es contempla la possibilitat que la ciutadania trie la franja més beneficiosa per al càlcul. És a dir, que puga escollir els millors 25 anys consecutius, i no només els 25 últims com ara.
Retardar la jubilació amb incentius
Els grups han acordat aproximar “tant com siga possible” l'edat de la jubilació real a la legal. La primera es troba hui en els 64 anys. Però la segona, després de l'última reforma, es retardarà progressivament fins als 67 anys el 2027. Per a estretir la distància, s'aposta per un sistema efectiu d'incentius, perquè els treballadors continuen en actiu més enllà de l'edat legal... i per a “analitzar” la penalització a les jubilacions anticipades.
Foment dels plans de pensions
Es recomana fomentar que les pensions públiques es complementen a través de plans d'estalvi, per als quals es demanen millores fiscals i jurídiques que els facen més atractius. Igualment, s'aposta per plans de pensions des de l'empresa, un model estés al País Basc i en diferents països europeus.
Assegurar el finançament del sistema de pensions
L'acord contempla la necessitat de posar fi al dèficit de la Seguretat Social, i marca com a data límit el 2023. Per a aconseguir-ho determina que les cotitzacions deixen de finançar despeses “impròpies” no contributives –a les quals s'atribueix bona part del dèficit– perquè d'ara en avant s'assumisquen via pressupostos o amb altres mecanismes. Si s'aprova aquest canvi, la vidriola de la Seguretat Social es desvincularà del pagament de les pensions no contributives o les prestacions per naixement i maternitat, entre altres. En resum, l'Estat assumirà les despeses extraordinàries i cobrirà els dèficits del sistema.
Fons de reserva i alternatives a les cotitzacions
Es recomana un romanent mínim per al fons de reserva de les pensions. La caiguda d'actius d'aquesta vidriola “en cap cas s'utilitzarà” per a justificar la reducció de la quantia de les prestacions. Es recupera la regla per la qual els excedents de les cotitzacions s'incorporaran a aquest fons “sense límit”.
Així mateix, s'anticipa la necessitat de buscar “mecanismes innovadors” per a completar el finançament de les pensions, més enllà de les cotitzacions socials, en previsió d'un escenari de caiguda progressiva dels ingressos. O de la consolidació de models intensius en productivitat però no en ocupació, com els resultants de l'actual revolució tecnològica.
Bretxa de gènere, joventut i migració
El Pacte de Toledo aposta per corregir les diferències de cotització per gènere, com les resultants del tractament discriminatori en les pensions de persones treballadores a temps parcial, la majoria de les quals són dones.
També contempla la necessitat d'impulsar polítiques que faciliten la incorporació de la joventut al mercat del treball i que milloren la protecció social i una carrera professional “justa” per als becaris.
L'acord defén millores per a facilitar i agilitzar els tràmits perquè les persones migrants s'incorporen al mercat de treball i al sistema de la Seguretat Social.
