La collita del raïm s'avança dues setmanes a Alacant per la tercera onada de calor
La falta d'aigua, que també ha afectat la campanya, és el que més preocupa els viticultors
Les successives onades de calor que estan assotant la província d'Alacant també han afectat la verema, la qual s’ha avançat al voltant de dues setmanes com a conseqüència de les altes temperatures. Segons ha explicat el gerent de Vins d'Alacant Denominació d'Origen Protegida, Eladio Martín Aniorte, aquest fenomen, que s’està donant en zones del Mediterrani, "afecta sobretot les varietats blanques, com la moscatell o la chardonnay".
D'aquesta manera, la pujada dels termòmetres —de fins a 40 graus en zones de l'interior durant aquesta tercera onada de calor— ha fet que el raïm madure més prompte.
"Abans es collia el raïm a la fi de l’agost, durant la segona quinzena; i en canvi actualment s'està recollint ara, abans de la primera, i fins i tot a la fi de juliol en algun cas, amb un avançament d'entre 10 i 12 dies respecte del calendari tradicional", ha subratllat Martín Aniorte.
Els viticultors alacantins, però, temen més la sequera
Aquesta tendència, que porta diversos anys ocorrent en el camp alacantí, farà que el calendari de collita es vaja avançant a mesura que el clima es fa més càlid. Una circumstància que, segons l'expert, "no és tan important com la sequera, que sí que pot afectar més la qualitat i la quantitat, i que suposa un factor de risc".
"Si cal avançar-se uns mesos o unes setmanes en el calendari, un s'hi adapta amb més facilitat. Però el que sí que no es pot canviar, ni l'home que treballa en el camp ni la planta quant a la seua supervivència, és la falta d'aigua", ha advertit el gerent de Vins d'Alacant.
L'escassetat hídrica també ha afectat la campanya d’enguany, especialment després d’una primavera amb molt poques pluges.
Les varietats mediterrànies resisteixen millor la calor
Malgrat aquests factors, els ceps del camp alacantí conviuen millor amb les conseqüències del canvi climàtic que altres varietats com l'atlàntica, ja que estan acostumades a rebre poca aigua —el que s'anomena estrés hídric—, circumstància que en alguns casos accentua les seues qualitats, segons ha explicat Martín Aniorte.
L'expert ha assenyalat que un clar exponent n’és la monestrell, "una varietat que fa molt de gust de fruita madura, a prunes i a panses".
Aquests trets diferencien el vi alacantí davant d'aquells de zones més fresques, com l'atlàntica, que "necessiten fer recriances, passar per fusta perquè agafen més cos, cosa que els vins mediterranis tenen des del principi", ha conclòs.
