La compra de vivendes per estrangers torna a la normalitat i repunta un 45% la segona meitat del 2021

La compra d'habitatges per estrangers és un indicador de confiança econòmica. Puja en moments d'optimisme i vitalitat i baixa en temps de crisi. Així, els últims sis mesos de l'any passat es va trencar amb la tendència del semestre anterior i les operacions efectuades per estrangers van representar un 18,6% del total de compravendes en l'àmbit nacional, en línia amb la mitjana del 2012-2019 (18,7%). A la Comunitat Valenciana, aquestes operacions van augmentar un 45%, per damunt del 41,9% del conjunt d'Espanya, segons les dades del Consell General del Notariat.

En conjunt, la compravenda d'habitatge lliure per part d'estrangers va aconseguir les 63.934 operacions, després de l'acusat descens de la primera i segona meitat del 2020, quan van caure un 37,3% i un 10,8%, respectivament.

Els estrangers residents van realitzar el 54,8% de les compravendes, la qual cosa suposa un 27,4% més en termes interanuals, mentre que el 45,2% restant van correspondre a no residents, i es van elevar un 64,5%.

Aquestes operacions van augmentar en totes les comunitats autònomes, liderades per Balears (amb un 81,5% més); Canàries (un 57,1% més); Andalusia (un 55% més); Cantàbria (un 50,5% més) i, en cinqué lloc, se situa la Comunitat Valenciana, amb el 44,9% més.

Per contra, per davall de la mitjana nacional –que va rondar una pujada del 42%– es van registrar increments, per exemple, a Catalunya, Astúries, Navarra, Múrcia, Madrid, Castella-la Manxa, Aragó, País Basc, La Rioja i Extremadura, que van oscil·lar entre un 34,6% i un 13,1% més.

Els britànics encapçalen les compres

El grup d'estrangers que més habitatges va adquirir en aquest període van ser els britànics, amb l'11,8% de les operacions totals (7.560), seguit dels alemanys (10,4%) i els francesos (8,3%). Les operacions dels ciutadans de fora de la Unió Europea van suposar l'11,4%.

I pel que fa a la vitalitat d'aquestes operacions, van augmentar amb major intensitat les compravendes per part d'holandesos (un 104,1% interanual), irlandesos (un 99,3%) i alemanys (un 84,9%).

El preu repunta per davall del conjunt d'Espanya

D'altra banda, el preu mitjà abonat per estrangers no residents va augmentar un 11,8%, i el dels residents, un 9,9%. Per zones, l'evolució va ser quasi unànime en repuntar en totes les comunitats autònomes excepte a Extremadura, on va retrocedir un 0,1%. A Cantàbria es va produir l'increment més gran, amb una pujada del 24,1%. Els avanços també van aconseguir taxes de dos dígits a Andalusia (un 16,6%); Madrid (un 13,7%); Canàries (un 11%); Castella i Lleó (un 10,1%), i Comunitat Valenciana (un 10%).

Les dades també mostren un repunt de preus d'entre el 10% i el 5% a Balears, País Basc, Navarra, Galícia, Castella-la Manxa, Múrcia i La Rioja, i ja per davall, però encara a l'alça, es van situar Aragó i Astúries.