La Comunitat Valenciana, la que més ha baixat la taxa de pobresa i exclusió el 2022
La taxa Arope de l'últim any mostra una millora generalitzada en tots els territoris d'Espanya, però amb reduccions desiguals
La Comunitat Valenciana és l'autonomia espanyola que més ha reduït el nombre de persones en risc de pobresa i exclusió social en l'últim any, segons es desprén de l'informe "L'estat de la pobresa en les CCAA, 2023", elaborat per la Xarxa Europea contra la Pobresa i l'Exclusió Social. Aquesta organització —en anglés European Anti-Poverty Network o EAPN— és una plataforma europea d'entitats socials que treballen a la UE.
Aquest divendres ha presentat a Madrid l'informe corresponent a 2022, en un acte presència de diversos responsables d'EAPN. Juan Carlos Llano, responsable d'Investigació d'EAPN España, ha destacat que el territori valencià està quasi en la mitjana estatal pel que fa a la taxa Arope, que mesura la quantitat de persones en risc de pobresa i exclusió social. En concret, l'indicador s'ha reduït en 3,1 punts en el darrer exercici, cosa que suposa una davallada del 10,3%. Li segueixen Cantàbria, Catalunya i Múrcia com els territoris amb millors registres —-8,9%, -8,3% i -8,3%, respectivament—, tot i que el context general és de disminució de les taxes relatives a la pobresa en tot l'Estat. Actualment, aquesta situació afecta 12,3 milions de persones, però distribuïdes de manera desigual pel territori.
La taxa Arope, un indicador proposat per la Unió Europea, té en compte el percentatge de persones que resideixen en llars amb manca material i social extrema; el percentatge de població en risc de pobresa; i el de persones en situació de baixa intensitat en l'ocupació. "Navarra, País Basc i La Rioja, que són regions que, normalment, ocupen els millors llocs en l'escala nacional, sols registren millores mínimes", apunta també l'informe. Aquesta diferència en el progrés s'explica en què és més possible actuar contra la pobresa quan és elevada, ha explicat Llano. I això encaixa al seu torn amb una situació estructural que dibuixa també l'estudi: la diferència en matèria de pobresa entre el nord i el sud d'Espanya, que qualifica d'estructural.
Fractura nord-sud
"És evident la divisió d'Espanya en dues meitats amb molt diferents realitats", apunta l'informe de l'EAPN, que assenyala com aquesta desigualtat nord-sud, que "es va aguditzar notablement durant els anys de la crisi", no ha variat malgrat la recuperació macroeconòmica posterior.
"Les comunitats que es troben de Madrid cap al nord conserven baixes taxes de pobresa o exclusió social –entre 0,8 i 11,5 punts percentuals per davall de la mitjana nacional— i perfectament compatibles amb les taxes mitjanes europees i les d'alguns dels països europeus més avançats", assenyala. Per contra, aquelles situades al sud "mantenen taxes extraordinàriament elevades —entre 1,5 i 10,9 punts percentuals per damunt de la mitjana nacional".
Les diferències entre territoris, quant al percentatge de persones en risc de pobresa, són evidents i poden arribar a suposar més de vint punts percentuals, segons l'any, la regió i l'indicador que es considere, remarca l'anàlisi d'EAPN.
Les dades d'aquest informe s'han extret de l'Enquesta de Condicions de Vida, una estadística comuna a tots els països de la UE que a Espanya va divulgar l'Institut Nacional d'Estadística l'abril passat. Recopila dades conegudes, com per exemple el fet que el 2022 el percentatge de persones en risc de pobresa o exclusió social en el conjunt estatal va caure fins al 26% davant del 27,8% de 2021, és a dir, quasi dos punts menys.
