La Comunitat Valenciana, a la cua en renda per habitant: guanyem 1.132 euros menys que la mitjana espanyola

La Comunitat Valenciana comença a reactivar-se econòmicament després del clot de la pandèmia. El 2022, els ingressos mitjans de cada habitant van ser d'11.876 euros, un 5,69% més que en l'any anterior —639 euros—, segons l'Enquesta de Condicions de Vida publicada aquesta setmana per l'Institut Nacional d'Estadística (INE). A pesar que les dades són millors en tots els indicadors que analitzen l'evolució de la pobresa i la renda, l'estudi encara revela que el territori es queda a la cua si es compara amb el conjunt de l'Estat.

Els guanys per capita s'incrementen de forma generalitzada en tot el país, però la pujada valenciana es torna a quedar per davall de la mitjana, que és del 6%. Amb aquestes xifres, cada valencià va ingressar durant l'any passat 1.132 euros menys que la resta de la població espanyola, que presenta una renda anual de 13.008 euros. La quantia se situa la sisena per darrere en el rànquing autonòmic i significativament lluny dels índexs d'altres territoris més rics com són el País Basc (16.427), Navarra (15.970), Madrid (15.695) o Catalunya (14.692). Només Extremadura, Múrcia, Andalusia, les Canàries i Castella-la Manxa presenten ingressos més baixos.

La pèrdua adquisitiva s'agreuja encara més entre la població valenciana a causa de l'espiral inflacionista històrica en què està immersa tot Espanya des que va esclatar la guerra a Ucraïna. A les comarques del nostre territori, l'índex de preus al consum va tancar el 2022 amb un augment mitjà del 8,5%, pràcticament tres punts del que cresqueren els ingressos per habitant. A la bretxa existent per les desigualtats entre la Comunitat Valenciana i l'Estat s'afig una segona per l'encariment dels preus.

Una comunitat "pobra"

L'economista i catedràtic d'Organització d'Empreses de la Universitat de València Joan Ramón Sanchis atribueix el greuge econòmic que pateix la Comunitat Valenciana fonamentalment a una combinació de tres factors: el tipus de model productiu que s'ha instal·lat en tot el país, molt dependent del turisme i la construcció; l'infrafinançament valencià i l'increment de la concentració de la riquesa en poques mans, sobretot després de la crisi del coronavirus. "Tenim sectors productius de baix valor afegit i de molta precarietat en l'ocupació, baixa qualificació i males condicions laborals. Tot açò arrossega aquesta situació de rendes baixes", assenyala en entrevista amb À Punt NTC.

A la Comunitat Valenciana, el sector turístic té encara més pes que en la majoria de l'Estat i això explica per què els indicadors es comporten pitjor que els de la mitjana espanyola. L'expert recorda la pèrdua de teixit industrial que han patit les comarques del territori en les últimes dècades, especialment des dels anys noranta. La progressiva desaparició d'empreses tèxtils, jogueteres i de calcer és un element clau, remarca, per a entendre per què la població valenciana és més pobra que la del nord d'Espanya, zones amb molta tradició industrial.

Tota aquesta problemàtica és estructural, apunta Sanchis, però també respon a qüestions polítiques. En aquest sentit, el catedràtic ha lamentat que els governs aposten més pel turisme massiu de sol i platja i per finançar grans projectes de multinacionals, com Volkswagen o la Ford, en lloc de desenvolupar una indústria pròpia i autòctona per a fomentar l'activitat: "Caldria invertir més en xicotetes i mitjanes empreses perquè recuperen el dinamisme empresarial", ha defensat.

A pesar que els resultats de l'INE reflecteixen cert dinamisme econòmic respecte de l'any 2021, el professor de la UV en fa una lectura crítica i matisa la millora. Així, adverteix del "perill" que suposa fonamentar el creixement sols en el bon funcionament del turisme, perquè això no evitarà que els indicadors tornen a afonar-se si esclata una nova crisi. "Ara llancem les campanes al vol perquè tornem a xifres anteriors a la pandèmia. És aquest el model que volem? Ens estem equivocant", assegura.

Finalment, l'expert urgeix a reformar el model de finançament autonòmic per tal d'ajustar els ingressos que la Comunitat Valenciana rep de l'Estat al pes real de la població. "Som una comunitat pobra i aportem recursos a les altres autonomies, fins i tot a les que són més riques que nosaltres" resumeix Sanchis. Amb l'actual sistema, caducat des de desembre de 2013 i encallat per la falta de consens polític, l'infrafinançament valencià esdevé un llast més per a agreujar les desigualtats en el repartiment de la renda.

La població jove encapçala la recuperació de la renda

Si s'analitzen els ingressos de la població per franges d'edat, l'enquesta de condicions de vida de l'INE revela també que els joves són els que lideren la recuperació postpandèmia. Són els grups menys longeus de la població activa els que presenten els increments més significatius durant l'últim any. En concret, les persones entre 30 i 44 anys redoblen la renda mitjana fins a 12.974 euros anuals, un 8% més que el 2021 i dos punts per damunt de la mitjana espanyola. En el cas dels joves de 16 a 29 anys, els ingressos creixen fins a 11.660 euros, un 6,9% més i huit dècimes més sobre el conjunt estatal.

Joan Ramón Sanchis matisa les dades i avisa que no necessàriament traslladen una millora en les condicions de vida de la gent més jove, sinó que el que ocorre és que la població més madura és la que ha patit un deteriorament econòmic més gran arran de la covid-19 pel tancament d'empreses i la dificultat afegida que té aquest col·lectiu per a reinserir-se en el mercat laboral. "Les perspectives de futur dels joves no han millorat", alerta el catedràtic, que enumera els problemes als quals han de fer front: dificultats en l'accés a la vivenda i per a emancipar-se, taxes d'atur més elevades i precarietat salarial, entre d'altres.