La Comunitat Valenciana perd 12.200 llocs de treball i suma 5.300 parats des de principi d'any
La taxa d'atur escala al 13,78% pel creixement de la població activa i s'acarnissa amb les dones, però estem davant el millor primer trimestre per a l'ocupació des del 2008, segons dades de l'EPA
El mercat laboral valencià es ressent i perd força en el primer trimestre del 2023, un període habitualment roín per a l'ocupació. Després de les bones xifres amb què va tancar el 2022, les dades corresponents al període entre gener i març d'enguany són menys favorables, segons revela l'enquesta de població activa (EPA) publicada aquest dijous per l'Institut Nacional d'Estadística. Durant aquests tres mesos, s'han destruït 12.200 llocs de treball i l'atur ha repuntat en 5.300 persones. Així, el nombre de parats ara escala fins als 352.500, un 1,53% més, i el d'ocupats cau als 2.206.300, d'acord amb la foto fixa que deixa el balanç trimestral. A pesar d'aquest ascens de l'atur, no es registrava un primer trimestre amb tantes persones amb feina des de fa quinze anys. Hem de retrocedir fins a l'any 2008, abans que esclatara la crisi financera, per a trobar xifres semblants (2.266.000 ocupats).
El comportament de la desocupació en els tres primers mesos del 2023 contrasta molt amb la tendència registrada en el mateix període, però d'un any abans. Aleshores, la xifra de persones parades va enfonsar-se en 38.000, mentre que ara fa un salt a l'alça de més de 5.000. És l'augment més elevat per a un primer trimestre des del 2017.
Tot i això, la Comunitat Valenciana no està entre les autonomies amb pitjor evolució trimestral. Dels 103.800 parats que ha sumat tot l'Estat, poc més del 5% corresponen al territori. En termes absoluts, les Balears (+48.000), les Canàries (+33.500) o Catalunya (+20.000) engrosseixen considerablement les xifres de desocupació entre gener i març, amb increments que superen de llarg la crescuda valenciana. Ací, la taxa d'atur escala lleugerament fins a situar-se en el 13,78%, quasi tres dècimes més que al desembre, i com aleshores, es manté més de mig punt per damunt de la mitjana espanyola. Per províncies, la taxa de desocupació més alta és la d'Alacant, amb un 15,5%. Li segueix Castelló amb el 13,8% i tanca el rànquing València, un 12,5%. El nombre de famílies amb tots els membres desocupats augmenta en 13.600 i s'acosta a les 131.000 llars.
Les dades de l'EPA mostren una vegada més les diferències de gènere inserides en el mercat laboral. Mentre que la quantitat d'homes desocupats disminueix i es queda en poc més de 152.000, les valencianes sense faena augmenten en 10.600 i superen les 200.000 a tot el territori. Segons l'estadística, la xifra d'homes sense faena es retalla en 5.300 i, paral·lelament, la desocupació s'accelera entre les dones, amb 10.700 més que no tenen treball. La taxa d'atur dels respectius col·lectius evidencia la bretxa: 11,25 % en el cas d'ells i 16,61 % en el de les dones, cinc punts més. Des de la secretaria autonòmica d'Ocupació atribueixen aquest augment tan desigual a una qüestió tècnica, i és perquè els sectors que han concentrat la pujada de l'atur, fonamentalment l'agricultura, tenen presència majoritàriament femenina. Enguany hi ha la circumstància afegida que les campanyes de recol·lecció han sigut més curtes del que és habitual per la falta de pluges.
Líder en atur, però també en població activa
L'EPA anterior, corresponent a l'últim trimestre del 2022 i publicada al gener, ja deixava entreveure que l'evolució positiva que ha mantingut el mercat laboral valencià durant gran part de l'exercici començava a capgirar-se a poc a poc. Des de principis de l'any passat que la desocupació està en constant repunt i s'ha convertit en la creu de la creació de treball, que també ha baixat gradualment el ritme de creixement per a, directament, revertir la tendència en els primers tres mesos del 2023.
Si es miren les xifres en termes interanuals, al final de març hi ha 34.600 persones aturades més a la Comunitat Valenciana de les que es registraren en el mateix mes del 2022, quan la desocupació es va situar en mínims que no es veien des del 2008 amb 317.800 parats. Aquestes dades situen les comarques valencianes al capdavant de tot l'Estat quant a pujada de la desocupació en els darrers dotze mesos en termes absoluts. Només Navarra, amb un augment del 16,84%, té un percentatge superior que el valencià, que és del 10,90%.
La clau per a explicar aquest increment significatiu està en l'evolució de la població activa, una variable correlacionada amb l'ocupació i l'atur. Precisament, el territori és el que més gent s'ha incorporat al mercat laboral de tot Espanya, 85.200 persones més. El que passa en aquest cas és que la creació de treball no pot assumir tot aquest eixamplament de la població activa i és el que fa augmentar la xifra de parats. De fet, les dades interanuals d'ocupació són positives: des de març del 2022 s'ha incrementat en 50.600 persones (+2,35%). La taxa d'activitat ha caigut en aquest últim trimestre fins al 58,91%, però es manté quasi mig punt per damunt de la mitjana estatal, i la població activa s'ha retallat en 6.900 persones. Al final de març, hi ha 2.558.800 valencians i valencianes en disposició de treballar.
En aquesta línia ha anat la valoració que ha fet el secretari autonòmic d'Ocupació, Enric Nomdedéu, de les dades d'aquesta primera EPA del 2023. Ha reconegut que els resultats valencians no són "extraordinaris", però sí que ha matisat que cal tindre en compte el caràcter estacional de l'economia i que a hores d'ara hi ha 50.000 valencians més amb treball que ara fa un any. La valenciana, ha insistit el responsable de Labora, és la tercera autonomia que més ocupació ha creat en aquests últims dotze mesos.
