La Comunitat Valenciana, una de les autonomies que menys baixes d'incapacitat temporal registra
Les baixes tramitades duren una mitjana de 39,8 dies i en total equivaldria a un 4,9% de jornades perdudes
La Comunitat Valenciana és la tercera autonomia espanyola que menys baixes d'incapacitat temporal va tramitar el 2023 a través de l'Institut Nacional de la Seguretat Social (INSS), amb 294 casos per cada mil treballadors; està només per darrere d'Andalusia (amb 273) i Extremadura (amb 237). En el cas de les baixes tramitades per mútues privades, la Comunitat Valenciana se situa en quarta posició, amb 307 casos, per darrere de Galícia (que n'ha notificades 277), Astúries (amb 268) i Extremadura (amb 220). Així ho reflecteix el segon informe d'un estudi sobre els determinants de l'absentisme laboral, impulsat per Umivale Activa i l'Ivie.
En aquest sentit, la Comunitat Valenciana està molt per sota de la mitjana espanyola, que ha registrat més de 400 baixes laborals d'incapacitat temporal per cada mil treballadors, la màxima incidència registrada en l'última dècada. La xifra suposa un increment del 67% respecte al 2013. Aquest increment es dispara a 138% respecte a l'any 2013 en el cas de l'INSS, amb 414 nous processos per cada mil ocupats.
Quant al col·lectiu de treballadors que pateix una baixa durant la seua activitat laboral, la incidència és més moderada, amb 41,6 nous processos per cada mil treballadors en el cas de les mútues, i 59,6 en els processos gestionats per l'INSS.
La duració de les baixes valencianes, de vora quaranta dies
Pel que fa a la duració de les baixes, al nostre territori duren una mitjana de 39,8 dies, huit punts per damunt de la mitjana espanyola. La xifra contrasta amb la incapacitat temporal més curta, que es registra a Navarra (amb 21 dies), però també amb les baixes més llargues del país, que correspon a Extremadura i han durat fins a 62 dies.
L'estudi remarca també que aquest absentisme es tradueix en un nombre determinat de dies perduts per a les empreses. En el cas de la Comunitat Valenciana, equivaldria a un 4,9% de jornades perdudes, si s'agafen les dades de les mútues; una xifra que puja al 5,5% si es tenen en compte les baixes tramitades per l'INSS.
Segons el document, el 2023 es van perdre a Espanya més de 396 milions de jornades laborals, a conseqüència dels processos d'incapacitat temporal, una xifra que suposa elevar en un 62% les jornades perdudes el 2018. Aquest indicador d'absentisme laboral mostra l'impacte de les baixes laborals anuals i equivaldria al fet que 1,1 milions de treballadors no haguera acudit al lloc de treball cap dia de l'any passat, o a una mitjana de vint dies d'absència a l'any per treballador, tan sols per incapacitat temporal, sense tindre en compte la resta de possibles absències.
El responsable del projecte a Umivale Activa, Juan Miguel Mesa, explica que vol esbrinar per què en una dècada "on aparentment estem cuidant més l'alimentació i fent més exercici físic i en la qual s'han incorporat més mesures i ajudes per a afavorir la conciliació, s'emmalalteix més que fa deu anys".
L'augment de la incidència ha anat acompanyat d'un lleuger descens en la duració mitjana de les baixes, que actualment se situa per davall de les xifres prepandèmia. Així, la duració mitjana dels processos per contingència comuna, que suposen el 91% del total, se situa en 34,4 dies, enfront dels 41 dies del bienni 2018-2019.
Pel que respecta a les contingències professionals, només representen el 9% del total. La duració de les baixes en l'actualitat registra, de nou, xifres similars al 2018, amb 37,3 dies de mitjana. Per tipus d'entitat, aquest descens s'observa tant en els processos gestionats per les mútues com en l'INSS, encara que en el cas de les primeres la duració mitjana és un 20% inferior a les de l'INSS. "No obstant això, també sabem que, en els processos de llarga duració, la duració mitjana de les baixes ha augmentat", ha assenyalat Mesa.
Tanmateix, l'efecte moderador de la reducció de la duració mitjana de les baixes "no ha compensat el fort augment de la incidència, que ha sigut determinant per a la creixent intensitat de l'absentisme i el percentatge de jornades perdudes", segons apunta Mesa.
Els autors del nou document destaquen la necessitat d'aprofundir en les causes d'aquest augment de la incidència i de les jornades perdudes, un fenomen que "ha anat acompanyat d'avanços en les polítiques per a conciliar la vida laboral amb la professional i amb més sensibilitat per a desenvolupar hàbits de vida més saludables, sobretot en alimentació i pràctica esportiva".
