Les confraries valencianes sobreviuen amarrades a la incertesa

“No es pot tindre una empresa oberta sis mesos i sis mesos més tancada”. La frase, pronunciada per una representant de la Confraria de Santa Pola i Tabarca, serviria per a explicar en bona mesura la profunda crisi que viu la pesca a la Comunitat Valenciana. El sector no passa per un bon moment. És el que denuncien els professionals, que veuen com cada vegada més vaixells es queden a port. L'últim colp ha sigut l'anunci de la confraria de pescadors Mare de Déu del Carme de Sagunt, que tanca les portes definitivament. Ho va anunciar a principi de novembre, davant l’evidència d’uns comptes que no acaben d'eixir. Després de dècades de faena al Port de Sagunt, la pujada de preus del combustible i de la llum, la minva de la pesca i la inflació han acabat asfixiant una institució que arrossegava pèrdues des de feia temps.

Les xifres donaven pistes sobre el desenllaç al qual s’abocava aquesta confraria del Camp de Morvedre. Segons mostren les últimes dades del butlletí de l’Autoritat Portuària de València (APV), el setembre de 2023 només havien entrat al port onze tones de peix, 47 menys que en el mateix mes de l’any anterior; la tendència anual de pesca s’havia reduït d'un 74,13%. És una xifra irrisòria, si es compara amb les tones de pesca que han entrat només l’últim mes de setembre al port de València (236 tones) i al de Gandia (727 tones). De fet, al llarg del 2023 l'arribada de pesca en aquest port no ha fet més que baixar, segons les últimes dades comparables, on es veu com els resultats d’aquest port s’han enfonsat en comparació amb els de València i Gandia.  

La limitació dels dies de pesca, la principal amenaça

Aquest ambient d’incertesa, lluny de ser excepcional, es repeteix en altres ports del territori valencià. À Punt ha pogut parlar amb el patró general de la Confraria de Pescadors de Castelló, Manuel Peña, que deixa clar com “el poder adquisitiu ha baixat”. El que més els perjudica és l’acord de Brussel·les, que en desembre del 2022 va aprovar una retallada d’un 7% dels dies de pesca a l’any, reduint cada vegada més les jornades d’eixida en alta mar. En el seu cas, han passat de poder treballar durant 200 dies a només 150. Són menys de cinc mesos de faena. “Ens nodrim de la venda de peix i gel, no tenim una altra font d’ingressos. Això és una cadena: si els vaixells no poden eixir, es redueix la pesca i el gel. Pescateries i restaurants busquen nous proveïdors, i al final eixim perdent tots”, ha explicat.

La seua confraria ha vist com en els últims trenta anys, la flota s’ha reduït vora un 50%. Actualment, treballen amb tretze embarcacions d’arrossegament, dotze més de cércol i tretze d’arts menors; hi ha registrats uns 210 mariners en actiu i deu empleats més dedicats a tasques administratives, de gestió i subhasta. “Per cada nau de cércol que se’n va, perdem deu mariners; si continuen les retallades, el nombre continuarà baixant”, ha advertit Peña. La situació de precarietat aboca els pescadors a abandonar la professió. “El que troba una faena a terra de huit hores ja no torna ni boig ací, perquè són com a mínim deu hores a la mar, més hora i mitja o dues per a netejar el peix i vendre’l”, ha explicat el patró. 

En aquest sentit, ha lamentat que aquest sector “no és atractiu per a la joventut”. “Quin jove es comprarà un vaixell amb només 150 dies de pesca? No crec que vulguen invertir. No ho veuran atractiu, s’ha complicat tot molt”, ha dit. 

Quin jove es comprarà un vaixell amb només 150 dies de pesca? No ho veuran atractiu

L’altre factor que afecta el sector és el preu del gasoil, influenciat per les guerres que colpegen Occident. Peña ha dit que “si no canvia la llei, venen uns anys molt complicats”. Així i tot, ha volgut fugir del pessimisme. “A curt termini és molt difícil parlar, és de veres que la temporada ha anat malament, però les coses poden canviar molt, aquest sector és molt competitiu”, ha afirmat. 

Ocorre a tota la Comunitat Valenciana: peix a preus baixos i petroli a preus alts

És el mateix escenari al qual fa front Vicent Pérez, president de la Confraria de Pescadors de Cullera, a la Ribera Baixa. Per a ell, “la situació no és bona, com ocorre a tota la Comunitat Valenciana: peix a preus baixos i petroli a preus alts”. A més, la desaparició d’espècies com la rossellona de la vorera de les costes “per la regeneració de platges i la contaminació” no ajuden a remuntar a un sector que pateix per la reducció de dies de pesca. “Si li lleves 70 dies de faena a una empresa, tu em diràs com ha de funcionar”, ha lamentat. En cas d’una nova reducció de dies, “tal vegada tota la flota s’ha de quedar amarrada”, ha assegurat Pérez. 

Tampoc ell veu un relleu generacional. En el seu cas, han passat de tindre un centenar de vaixells de pesca artesanal a tindre'n només 27, “majoritàriament per jubilacions”, i els queden també tretze embarcacions més d’arrossegament. 

No es pot tindre una empresa oberta sis mesos i tancada altres sis

A la Confraria de Santa Pola i Tabarca fa temps que alcen la veu. Si bé aquesta zona del Mediterrani és rica en llobarro, daurada i gamba, el preu del peix està a la baixa i la reducció de dies no els ajuda. “Ara mateix fem dues parades a l’any. Cada any que passa, ens lleven dies de pesca i els períodes sense pescar són més llargs”, han explicat des de la confraria.

A l’illa de l’Alacantí actualment treballen huit vaixells d’arts menors, que es dediquen a la pesca diària, on la gran majoria dels pescadors són autònoms; a Santa Pola tenen una flota més gran, amb 37 vaixells d’arrossegament i 60 naus menors. Entre tots els associats sumen vora 450 persones, que “tot i que poden optar a ajudes dels Fons Europeus, no donen menjar, ja que arriben entre un any i un any i mig tard”. Així, mariners i armadors es veuen en l’atur durant mesos, “i arriba un punt que no es pot gestionar”, ha denunciat una portaveu de la confraria.

El paper de les confraries, fonamental per al sector

La desaparició d’una confraria sempre és una mala notícia per al sector. Professionals de la pesca, patrons majors, armadors i personal del port es fan costat els uns als altres i formen comunitat des de fa dècades a través d’aquestes corporacions sense ànim de lucre, que tenen un paper fonamental en protegir i defendre els seus interessos. S’asseguren que la seua veu s’escolte i arribe a les administracions de la Generalitat, principalment la Conselleria d’Agricultura, Ramaderia i Pesca. Organitzen reunions, donen assistència als pescadors i també comercialitzen els productes de pesca i marisqueig, inclosa l'aqüicultura.

Perquè nasca una confraria cal que un 40% del cens de professionals del sector, ubicats en el mateix àmbit territorial, aprove els estatuts, que després ratifica la Conselleria. Per tant, amb la dissolució, s’apaga la veu d’un grup ampli de treballadors.

El pols a les administracions per a poder viure de la pesca

L’agost passat, la Secretaria General de Pesca va assignar 88.439 dies de pesca atribuïts a la flota d'arrossegament de fons d'Espanya al Mediterrani per a 2023. Es distribuïa entre vaixells individuals i grups d’embarcacions gestionats associats a les confraries, associacions d'armadors i organitzacions pesqueres, amb l’objectiu de tindre una “gestió sostenible” dels recursos pesquers al Mediterrani.

En assabentar-se'n, els representants del sector pesquer a la Comunitat Valenciana ja van alçar la veu contra el que consideraven un “desastre” i una “ruïna”. Fins i tot la Comissió Interfederativa de Confraries de Pescadors de la Comunitat Valenciana (Coincopesca), va denunciar el desembre de l’any passat que la reducció era “una burla” al sector. Les organitzacions pesqueres de les cinc comunitats autònomes del Mediterrani, incloent-hi confraries, cooperatives i associacions, van manifestar al govern la “impossibilitat” d'assumir una nova retallada dels dies de pesca; més encara, sense dades de l’impacte a llarg termini de les reduccions que s’han aplicat en els darrers anys.

La nova Direcció General de Pesca prepara ajudes al sector

Preguntada per aquesta realitat, la Direcció General de Pesca —oficina de nova creació sota la batuta de Francisco Espinós i depenent de la Conselleria d'Agricultura, Ramaderia i Pesca, a proposta del nou govern autonòmic del PP i Vox—, ha declarat a À Punt que el seu departament està tramitant ajudes per valor de  6.350.000 d'euros per a 2023; de les 393 sol·licituds corresponents a la paralització temporal, 224 corresponen a armadors —amb el 71% en fase d'aprovació i pagament—, i 169 més a tripulants —el 68% d’aquestes, també pendents de pagament. També preparen més compensacions "pels efectes de la guerra d'Ucraïna”.

Durant els primers mesos de govern, “Espinós ha visitat totes les confraries personalment per a conéixer la situació actual i la problemàtica existent”, han assegurat des de la Conselleria. La nova direcció té previst millorar "les condicions i les infraestructures de les llotges de la Comunitat Valenciana, així com la reforma i millora de les condicions de les confraries". Entre aquestes, preses d'aigua potable i punts de connexió elèctrica; també la construcció de punts nets als ports per a evitar abocaments a la mar i poder fer un emmagatzematge correcte dels residus de l'activitat pesquera.

Els fronts oberts per a l'any 2024

De moment, el sector té la mirada posada en tres fronts oberts: les noves xifres de captures totals admeses de gamba roja per a l’any que ve, que afectarien determinats vaixells de la Comunitat Valenciana; la pròxima reunió a Madrid amb la Secretaria General de Pesca, a finals de novembre, i la proposta de la Comissió Europea dels dies d’activitat per a la pesca d’arrossegament el 2024. Sobre aquesta última, el Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació convocarà al sector i a les comunitats autònomes per a fixar una postura comuna prèvia a la reunió del Consell Europeu, prevista per a l’11 i 12 de desembre de 2023.