Control de la despesa, modernització administrativa i recuperació postdana, les claus dels comptes d'Hisenda per a 2025

La consellera d'Hisenda i Economia, Ruth Merino, ha presentat este dimecres un pressupost per al seu departament que augmenta un 64%, fins als 771,8 milions d'euros, impulsat principalment per l'assignació de 320,14 milions per a la recuperació de les zones afectades per la dana. D'una altra banda, els comptes de Presidència ascendeixen a 221 milions, un 20% més.

D'esta manera ho ha exposat durant la seua compareixença en la comissió d'Economia, Pressupostos i Hisenda de les Corts, on ha reivindicat que són uns comptes "pensats per als valencians" i orientats a "millorar el control de la despesa, impulsar la digitalització, dinamitzar el teixit productiu i atendre amb responsabilitat la recuperació" després de la riuada.

En el seu conjunt, el pressupost de la Generalitat per a 2025 és "el més elevat i complex de la història", però també "el més realista i el més social", segons ha ressaltat la consellera, que ha valorat que per "primera vegada" es reconeix "el dèficit estructural" de la Comunitat Valenciana. "Cenyint-nos a la normativa europea i amb l'aval de l'AIReF, els pressupostos de 2025 s'han elaborat aplicant el creixement del 3,2% en el sostre de despesa, la qual cosa ens porta a un dèficit de l'1,15%", ha concretat.

Respecte als comptes d'Hisenda, per a la dana es pressuposten 250 milions d'euros en ajudes per vehicles sinistrats, gestionades per l'Agència Tributària Valenciana: 23 milions més, canalitzats a través d'Afí-SGR per a oferir finançament a autònoms i pimes; i 1,3 milions per a la reparació del Centre d'Arxiu i Logística de Riba-roja i altres actuacions en el parc mòbil de la Generalitat.

Al marge de la dana, el programa de Sistemes d'Informació és el que concentra major dotació, amb 221 milions (el 49% del pressupost de la Conselleria, quasi un 5% més). Mentrestant, el programa MRR de Transformació i Innovació Digital comptarà amb una aportació d'11,4 milions per a projectes finançats amb fons europeus i es consoliden les partides destinades a telecomunicacions, amb més de 23 milions.

A més, en 2025 s'impulsarà la robotització de processos administratius, especialment en serveis socials. Es posen en marxa el nou sistema de gestió de recursos humans de la Generalitat i el projecte Ciutadania 360é que, segons Merino, "transformarà la relació entre l'administració i la ciutadania".

ATV, IVF i Patrimoni

L'Agència Tributària Valenciana (ATV) disposarà de 54,78 milions per avançar en el nou pla pluriennal. Entre les novetats figura el desplegament d'eines basades en intel·ligència artificial, una carpeta ciutadana pròpia i un nou model de recaptació executiva. El programa de Control Intern i Comptabilitat, adscrit a Intervenció, creixerà un 19% fins als 25,7 milions, amb noves auditories operatives i forenses.

L'Institut Valencià de Finances (IVF) incrementa el pressupost un 38,4% respecte a 2024, fins als 115 milions d'euros, amb una línia extraordinària de finançament bonificat per a empreses afectades per la dana, dotada amb 24,3 milions.

Paral·lelament, la Direcció General de Patrimoni gestionarà un pressupost de 53,2 milions, dels quals 35 milions (el 65%) es destinaran al nou Centre Integrat d'FP vinculat al projecte de PowerCo a Sagunt (Camp de Morvedre), la construcció del qual està previst que comence en el segon trimestre de 2025. També es contemplen actuacions en la Ciutat Administrativa 9 d'Octubre (CA90), amb 9,55 milions per a manteniment i millora d'instal·lacions.

Presidència i À Punt

L'àrea de Presidència de la Generalitat comptarà amb 221 milions d'euros en 2025, amb actuacions destacades com la creació de l'Oficina de Simplificació Administrativa i Govern de la Dada. Així mateix, es reforcen les polítiques contra el despoblament i pel municipalisme, amb mesures com la instal·lació de caixers en zones rurals, incentius fiscals i una injecció addicional de cinc milions d'euros per a fomentar l'activitat econòmica local. El fons de cooperació municipal estarà dotat amb 40 milions.

Finalment, a la Corporació Audiovisual de la Comunitat Valenciana (CACVSA) es destinen uns 74 milions, amb un augment del 2% respecte a l'any passat, a causa d'una nova línia de subvencions d'1,7 milions per a crear i difondre continguts audiovisuals en les finestres d'À Punt.

PSPV I Compromís parlen de comptes "unflats"

Des del PSPV, José Antonio Díaz i Mercedes Caballero han considerat que els comptes "no responen a les necessitats del conjunt dels valencians, sinó als interessos d'un valencià molt particular", un Carlos Mazón "en fallida política", i han denunciat els "enganys" dels números de Merino, amb 1.800 milions "unflats". "Ha pressupostat directament una mentida, una autèntica estafa", han retret a la titular d'Hisenda, al mateix temps que han denunciat les "retallades" en línies "alineades amb els objectius de l'Agenda 2030" perquè a Vox "no li agrada".

Carles Esteve (Compromís) ha manifestat "no entendre" com Merino "defensa estos pressupostos" com "els més reals" quan, en realitat, els comptes contenen partides "unflades" i "més milions de forat negre", a més de "no estar pensant en el que necessiten els valencians". "No té per a pagar", ha qüestionat sobre les previsions d'ingressos.

Per part seua, des de Vox, Mª Teresa Ramírez ha posat l'accent en la importància de l'acord de pressupostos amb el PP, que dona "estabilitat i confiança" a la Comunitat Valenciana en moments "tan complicats". Ha animat a la consellera Merino a continuar "reduint la despesa política innecessària, reconduir els impostos autonòmics", a més de "rebutjar les polítiques fanàtiques", al mateix temps que ha carregat contra "l'abandó" del govern de Pedro Sánchez.

Merino rebutja les crítiques i demana al govern espanyol que abone el FLA

En la rèplica, Merino ha negat que els pressupostos siguen enganyosos o ficticis i ha agraït la predisposició de Vox a aprovar els comptes. Davant les crítiques pels fons per cooperació, que es repartiran per concurrència competitiva, ha remarcat que el Consell ha optat per esta fórmula en considerar que "és la línia que s'ha de seguir en general excepte excepcions".

També ha rebutjat les crítiques per la partida d'1,5 milions per al nou edifici de la Cambra de Comerç d'Alacant (organisme del qual està en excedència com a director gerent el president Mazón), ja que ha justificat que es va projectar a l'inici de la legislatura a repartir en tres anualitats. La titular d'Hisenda ha aprofitat per a exigir al govern central que no retarde l'abonament del Fons de Liquiditat Autonòmic (FLA) i els lliuraments a compte, ja que ha recordat que el deute valencià continua augmentant.