Demanen considerar la sanitària una "professió de risc"

El president de l'Associació de Dret Sanitari de la Comunitat Valenciana, Carlos Fornes, ha reclamat este dijous la consideració del treball sanitari com "una professió de risc", així com la dotació de més recursos humans, econòmics i tècnics específics per al col·lectiu. Fornes ha fet esta petició durant la inauguració, este matí, del setè Congrés de Dret Sanitari de la Comunitat Valenciana, en el paranimf de la Universitat CEU Cardenal Herrera d'Alfara (Horta), en la qual ha participat també el conseller de Sanitat, Marciano Gómez, el rector de la Universitat CEU Cardenal Herrera, Higinio Marín, i el fiscal cap de la Comunitat Valenciana, José Ortiz.

El responsable sanitari ha alertat de l'alta taxa d'afecció de la salut mental entre els professionals del sector, sotmesos a situacions d'estrès, pressió i sobrecàrrega de treball, i ha indicat que un de cada quatre metges atesos en el Programa d'Atenció Integral al Metge Malalt (Paime) de l'Organització Mèdica Col·legial patia trastorns de l'estat de l'ànim, com la depressió.

Malgrat això, ha alertat, el sector sanitari és un dels més infradiagnosticats per malalties de salut mental, com l'ansietat o la depressió, en part per l'"autoestima" dels mateixos professionals. Per part seua, el conseller de Sanitat ha manifestat que la salut mental juntament amb l'atenció sanitària primària, per la "lamentable falta de professionals", són dos dels problemes més greus que té actualment la sanitat pública.

Gómez ha recordat que una de les primeres mesures que va adoptar després d'accedir al càrrec va ser la creació d'un pla de salut mental "factible i pragmàtic" i sobretot "un pressupost" de 720 milions d'euros en quatre anys per a poder complir-ho. "Hui s'han creat més places per a salut mental que en els huit anys anteriors i això és compromís amb la societat perquè volem un pla on es previnga la malaltia i s'actue sobre la patologia", ha defensat. El conseller ha abordat també la importància de la transformació digital i els reptes de la intel·ligència artificial (IA), amb les dificultats ètiques i jurídiques que planteja, així com la de l'educació, formació i promoció."Si som capaços de dotar-nos d'esta conscienciació més enllà de l'assistència aconseguirem autocures, prevenció i educació i que augmente el nivell de vida i qualitat de salut dels ciutadans", ha defensat.

"Cuidar al cuidador"

La conferència inaugural del congrés ha sigut a càrrec de Bartolomé Pérez, director de l'Oficina Autonòmica de Salut Mental i Addiccions de la Comunitat Valenciana, qui ha reivindicat la necessitat de "cuidar al cuidador" i considerar el treball sanitari com una professió de risc.

Pérez ha destacat que el nombre més gran de baixes laborals es produeix en el sector sanitari, seguit de l'educatiu, i ha assenyalat que "quan parlem de cuidar al cuidador és preocupar-nos que està en condicions", entre elles les laborals, per a evitar l'efecte del treballador "cremat" per esgotament i desgast professional, el conegut en termes anglesos com burnout. Demana així mateix que s'acabe amb l'"estigma" que porta a estos professionals moltes vegades a "ocultar" el seu problema, i ha demandat a les administracions que s'impliquen en la dotació de recursos.

Al seu judici és també "fonamental" incorporar la formació en salut mental en tots els graus universitaris sanitaris, com a Medicina, Infermeria o Psicologia, amb continguts de com actuar davant estes situacions i pautes d'"autocura", així com generar també una "empatia social" cap a estos professionals.