La despesa en alimentació de les famílies valencianes creix més de 500 euros el 2022 per la inflació

Les llars valencianes gastaren el 2022 un total de 5.089,77 euros de mitjana només en aliments, un 17% del seu pressupost total i 0,8 punts percentuals més que en 2021. Això significa que entre desembre de 2021 i 2022 s’ha produït un increment de la despesa mitjana per llar de 525,36 euros només pel que fa a l’alimentació i begudes no alcohòliques, segons les dades de l’Oficina de Comerç i Territori (Pateco) de la Conselleria de Comerç. Tirant la vista una mica més arrere, l’increment des de 2020 ha sigut de 943,48 euros. 

Pel que fa al futur, en el seu informe de la distribució comercial al detall en la Comunitat Valenciana, estimen que amb una projecció de l’IPC d’un increment d’un 8,7% per al 2023, es generaria un nou increment de la despesa de 304,23 euros de mitjana per llar fins i tot tenint en compte la reducció de l’IVA en determinats productes que va implantar el govern a principi d’any. 

És el resultat de l’augment de la inflació a Espanya, que es va disparar a l’estiu del 2021 i se situa actualment en el 3,5. En el cas dels preus dels aliments i les begudes no alcohòliques a la Comunitat Valenciana, la taxa d’inflació interanual actual és del 10,7%, és a dir, els aliments ens costen un 10,7% més que fa tot just un any. 

Segons l’informe, aquest augment de la despesa en aliments significa que, de mitjana, en 2022 les famílies valencianes han gastat tres punts percentuals més de la seua renda disponible en alimentació que en 2019. Mentre que l’augment pel que fa a la despesa en béns de comerç (que a més de l’alimentació contemplen altres bens com ara vestit i calcer o equipament de la llar) 2,3 punts percentuals més. És a dir, que dins de tots aquests productes, en els que més s’ha incrementat el percentatge de despesa és en alimentació i begudes no alcohòliques.

Les llars vulnerables són les més afectades

El Pateco en el seu informe destaca que les famílies que tenen subsidis i prestacions per desocupació com a principal font d’ingressos, la despesa en alimentació i begudes no alcohòliques és quatre punts percentuals més alta que la mitjana. Ocorre igual en les llars que depenen de pensions (+2 punts), en les quals el sustentador o sustentadora principal està parada (+2,4 punts) o té 65 o més anys (2,2 punts).

Així, estimen que l'augment del preu dels aliments està afectant molt intensament unes 480.000 llars valencianes en situació o risc de pobresa, que representen el 23,6% de la població (entorn d’1,2 milions de persones). Un altre 52% de la població, que pertany a l'ampli segment de la denominada classe mitjana (1,06 milions de llars i 2,6 milions de persones aproximadament) també està patint, en gran manera, la inflació alimentària, però en aquest cas, generalment disposen d'una major capacitat i recursos per a afrontar-la.

A més, la capacitat d'adaptació de les famílies a les pujades de preus és més limitada a mesura que es redueix el poder adquisitiu perquè la compra d’aliments és inevitable i irrenunciable enfront d'altres despeses que poden ser ajornables. Però moltes llars no tenen la possibilitat, o només en un percentatge reduït, de renunciar o postergar despeses, ja que han de dedicar els seus limitats ingressos al pagament ineludible de despeses d'habitatge, subministraments bàsics, energia, combustibles, alimentació, transport, educació o salut.