Deu claus per a entendre la crisi de DIA i la important junta d'aquest dimecres
La Comunitat Valenciana és la comunitat amb més treballadors afectats per l'ERO que planteja el grup de distribució.
DIA celebra aquest dimecres la seua junta d'accionistes enmig de la greu crisi dels últims mesos. L'empresa, que enguany compleix 40 anys, disposa d’una xarxa de més de 6.100 botigues i una plantilla de més de 43.000 treballadors repartits entre Espanya, Portugal, el Brasil i l'Argentina.
Aquestes són les deu claus per a entendre la crisi que viu la cadena de supermercats:
1. Caiguda de vendes i beneficis
L'augment de la competència ha fet que les vendes de l'empresa encadenen tres anys consecutius de caigudes (han passat dels 9.000 milions en 2015 als 7.288 milions de 2018, un 18% menys) i que DIA baixe del segon al tercer lloc en quota de mercat. També els beneficis s’han reduït els últims exercicis fins a arribar a 352 milions de pèrdues l'últim any.
2. L'enfonsament borsari
Els títols de la firma es pagaven fa un any a 3,5 euros i hui estan a 0,62 cèntims. La davallada va fer que el grup DIA fora exclòs de l'IBEX 35 al final de desembre.
3. Problemes financers
Els resultats devastadors han obligat la companyia a sol·licitar als bancs creditors l'ajornament del venciment dels deutes a llarg termini. L'any passat el volum de deute net va superar els 1.451 milions, un 50% més que el 2017.
4. Fallida tècnica
En plena tempesta, el grup va recalcular el valor dels actius i va comprovar que el seu patrimoni havia caigut per davall de la meitat. Això va situar DIA en "causa de dissolució" o fallida tècnica i es va demanar una ampliació de capital de 184 milions.
5. ERO
L'actual consell d'administració ha posat ja en marxa un expedient de regulació d'ocupació (ERO) a Espanya que inicialment afectava més de 2.000 treballadors i que en l’última proposta rebaixa a 1.536. La Comunitat Valenciana és la comunitat amb més treballadors afectats per l'ERO, ja que s’hi podria veure afectat el 30% de la plantilla. La negociació amb els sindicats està en curs, encara que això no ha evitat la convocatòria de concentracions i protestes.
6. Denúncia davant la fiscalia
Els gestors de la companyia han presentat una denúncia davant la fiscalia contra antics empleats i alts directius per la seua relació amb les irregularitats comptables detectades, encara que no se n'ha facilitat la identitat ni detalls sobre el procés.
7. Canvis en la cúpula
El delicat moment que viu la cadena de supermercats es reflecteix també en el govern corporatiu. Des del mes d'agost tres consellers delegats han sigut destituïts i aquests moviments han anat acompanyats de canvis continus en la cúpula directiva i el consell d'administració.
8. L'opa de Fridman
El multimilionari rus Mikhaïl Fridman va anunciar al febrer el llançament d'una opa sobre la companyia, en què va entrar al juliol del 2017 i on progressivament va anar augmentant la participació fins a convertir-se en l’accionista principal, amb un 29% del capital.
La seua oferta és de 67 cèntims per títol i està subjecta a una sèrie de condicions que depenen, en bona mesura, de la junta d'accionistes de hui.
9. Una junta clau
En la pràctica, la junta permetrà als accionistes decidir el rumb de la companyia i triar entre dos camins: el del consell, que passa per una reducció de capital seguida d'una ampliació de 600 milions d'euros, i el de Fridman, que advoca per una recapitalització de 500 milions. Totes dues parts també han dissenyat un pla de negoci perquè l'empresa torne a créixer.
10. Ampliació de capital garantida
Les dues opcions que hi ha damunt de la taula no solament depenen de l'aprovat de la junta. L'ampliació de capital que prepara el consell està garantida per Morgan Stanley a canvi que DIA complisca una sèrie de requisits de liquiditat i deute que falta veure si aconsegueix.
En el cas de la recapitalització de Fridman, aquesta es troba supeditada a l'èxit de la seua opa i si obté el control del grup.