Els economistes alerten que una baixada d'impostos "no seria debades" perquè suposaria una reducció de la despesa pública

Quan falten pocs dies per a les municipals els partits polítics presenten les seues propostes a la ciutadania. Algunes de les seues principals idees tenen a veure amb baixar o mantindre els impostos. Ara bé, fins a quin punt són factibles aquestes mesures? El degà del Col·legi d'Economistes de València, Juan José Enríquez, ho té clar: cap baixada d'impostos és gratuïta i ha d'anar acompanyada d'altres accions, com ara la reducció de la despesa pública.

A l'estat espanyol hi ha diferències notables quant a la recaptació d'aquestes taxes, com ara els impostos de successions i patrimoni. Un debat que Enríquez creu que és de tall ideològic. "La clau està en si s'opta a través d'aquesta taxa per una redistribució de la riquesa o si es considera una mesura injusta", ha assegurat en À Punt Notícies matí. Un altre impost que està en el punt de mira és el de l'IRPF, que segons ha assenyalat l'economista varia de forma considerable en cada comunitat autònoma, especialment entre les rendes més elevades. Així, mentre que a la Comunitat Valenciana el tipus més alt se situa en el 48%, a Madrid es fixa en el 43%. Per a les rendes mitges, les diferències poden arribar als 400 i 500 euros.  

Juan José Enríquez ha assenyalat que les famílies i les empreses "han fet els deures" en aquests últims anys des del començament de la crisi econòmica del 2008, però l'Estat no, i alerta de l'augment exponencial del deute públic. En aquest sentit, ha coincidit en les advertències per a Espanya que ha fet l'OCDE: cal una reforma fiscal, així com abordar un nou enfocament del sistema públic de pensions perquè aquestes siguen factibles en el futur.

Així mateix, l'especialista no és partidari que s'avance en l'anomenat impost digital a les grans empreses tecnològiques, com ara Google, advocant per un consens en l'àmbit europeu que adopte una postura coordinada. De la mateixa manera, tot i que, per a ell, l'augment del salari mínim interprofessional ha sigut una mesura "positiva que contribueix a la millora de la demanda interna", pensa que s'hauria d'haver fet de manera "més progressiva". Pel que fa al canvi del model productiu, aposta per transformar l'ensenyament i crear una nova economia: "Hi ha buits per cobrir i no s'està abordant aquesta qüestió", ha advertit.