Els efectes de la crisi energètica en el taulell: 1.017 acomiadaments i 13.000 empleats en ERTO
Tres empreses han abaixat la persiana i altres han tancat plantes de producció. Els marges del sector han caigut en 1.000 milions d'euros, segons les xifres de la patronal Ascer
Els efectes de la crisi energètica en l'ocupació en la indústria ceràmica es tradueixen en 1.017 acomiadaments de treballadors des de juliol del 2022 i 13.000 empleats en expedients de regulació temporal d'ocupació, dels quals un 30% continua subjecte a les mesures d'ajust.
Tres empreses han cessat la seua activitat perquè no ha pogut continuar fent front a la conjuntura i altres han tancat plantes de producció. En general, els marges de les empreses del sector han caigut en 1.000 milions d'euros, segons les xifres facilitades per la patronal Ascer a partir d'un estudi de PriceWaterHouseCoopers.
Per cada dos euros de costos, la indústria ha abonat quasi un a pagar la factura energètica, una dada que dona compte de la necessitat de rebre ajudes per part del govern d'Espanya, com han fet altres governs europeus de països competidors del sector tauleller.
El sector ha augmentat els preus dels seus productes per a intentar compensar l'alça dels costos, sobretot energètics, i les empreses que competeixen per diferenciació de producte han tingut uns preus mitjans de venda més alts, entre un 20 i un 30% de mitjana ponderada.
Reflectir la totalitat de l'augment dels costos en el preu del producte hauria suposat pèrdua de clients, per la qual cosa les empreses han assumit part d'aquest increment, segons ha explicat el president de la patronal taulellera Ascer, Vicente Nomdedéu, en una roda de premsa oferida en el marc de la fira Cevisama que se celebra aquesta setmana a València.
En aquest sentit, el president de la Generalitat, Ximo Puig, ha insistit davant els mitjans de comunicació a Almassora que les ajudes del govern han d'arribar "directament com més de pressa millor" a les empreses d'un sector que és viable.
El president d'Ascer ha assenyalat que si els preus de l'energia tornen a ser els que corresponen, una cosa que no és fàcil per a un país que importa energia, el sector tornarà a la situació anterior a la crisi de concentració d'empreses per a guanyar en economia d'escala.
Sobre la possibilitat de recuperar quota de mercat enguany, Nomdedéu únicament ha afirmat que 2023 serà un any en espera "sempre que se solucionen els temes que estem tractant".
El mercat rus
Les vendes de la indústria taulellera espanyola al mercat rus han descendit un 60% en l'últim exercici, des dels 5,6 milions de metres quadrats del 2021 (71 milions d'euros) a dos milions de m² (28 milions d'euros). En els últims cinc anys la Federació russa ja no se situa entre les principals destinacions de l'exportació.
La facturació a compradors russos es va produir en els primers tres o quatre mesos del 2022, ja que posteriorment es van aplicar les sancions de la Unió Europea a aquest mercat per la invasió d'Ucraïna.
Ascer redueix la presència en Cevisama
El president d'Ascer ha indicat que la patronal i els seus associats, la majoria a la província de Castelló, són clients de Cevisama, on la presència d'empreses sòcies de la patronal ha caigut de les 97 que hi ha van anar en l'última edició del 2020 a les 47 que participen enguany.
Nomdedéu ha afirmat que algunes empreses han decidit no assistir per qüestions de tresoreria i oportunitat de costos en una situació difícil per al sector.
No obstant això, ha manifestat que Cevisama és una eina de màrqueting i vendes important per a les empreses i continuarà sent-ho, encara que "potser s'haurà d'adaptar a la realitat dels temps", ja que el sector no pot traure col·leccions contínuament com es fa en el món de la moda.
