Els empresaris alacantins alerten de l'impacte dels aranzels de Trump al calcer, confecció i sector agroalimentari
La patronal demana unitat a Europa, ja que els Estats Units és el quart destí mundial de les exportacions alacantines i el primer fora de la UE
La seu de CEV Alacant ha acollit este dilluns la celebració de la jornada “Aranzels en el punt de mira. Com afecten l'economia local?” en la qual s'han analitzat les conseqüències econòmiques dels nous aranzels imposats pels Estats Units i les respostes que es plantegen des de l'àmbit empresarial. En l'obertura de la trobada Joaquín Pérez, president de CEV Alacant, ha alertat dels efectes que la nova política aranzelària pot tindre en sectors clau per a la província.
Pérez ha recordat que “els Estats Units és el quart destí mundial de les nostres exportacions i el primer fora de la UE, per la qual cosa qualsevol restricció comercial ens afecta especialment”.
Només el 2024, la Comunitat Valenciana va exportar béns als EUA per valor de 2.850 milions d'euros. En el cas d'Alacant, els sectors més exposats són el calcer, la confecció i l'agroalimentari, i és este últim el que més volum d'exportació va registrar en l'últim any.
No obstant això, el president de CEV Alacant també ha volgut destacar que de moment "tenim una treva de 90 dies per als aranzels més elevats, així que és hora de negociar". Els empresaris demanen que Europa aprofite això per a avançar cap a una major autonomia estratègica i acoste postures amb socis comercials més fiables, i a escala empresarial, que tracte d'accelerar la diversificació de mercats, de buscar noves geografies, d'enfortir la nostra posició en un entorn global cada vegada més canviant.
El calcer
Després de l'obertura institucional, els representants de sectors directament afectats pels aranzels, han posat sobre la taula les seues preocupacions i propostes. Vicente Pastor, president de Avecal, ha sigut clar: “La imposició d'aranzels suposa un colp per a la indústria del calcer, fortament orientada a l'exportació.”
Des de l'àmbit industrial, la secretària general de Fempa, Rosa María Sánchez, ha subratllat que la resposta europea ha d'anar més enllà de les declaracions. “Enfront de les mesures proteccionistes, la UE ha de reforçar la seua política comercial i secundar amb mesures reals a les empreses afectades”.
Entre les propostes: incentius fiscals, suport a la innovació, reducció de costos energètics i reforç dels acords comercials amb tercers països. També ha advertit del risc de desavantatge competitiu enfront de països amb normatives menys exigents, capaces d'assumir els aranzels sense comprometre preus.
El sector agroalimentari
Per part seua, el president d'Asaja Alacant, José Vicente Andreu, ha posat el focus en l'impacte sobre el sector agroalimentari. Destaca casos com el vi, l'oli d'oliva o la fruita seca. “Els aranzels amenacen la projecció internacional dels vins alacantins just quan travessaven una fase d'expansió als EUA”, ha afirmat.
Respecte a l'oli d'oliva, encara que no siga un mercat estratègic per a la província, la pèrdua de quota repercutiria directament en els cultius locals.
Especialment crític ha sigut amb la falta de reciprocitat europea en la protecció de cultius com l'ametla. “No té sentit que durant la campanya del torró entren ametles californianes sense aranzels. Estem davant una oportunitat perquè la indústria torronera aposte per l'ametla local com a símbol de qualitat i compromís amb el nostre territori”, ha conclòs.
