Enrique Devesa, economista de l'IVIE: "Intenten 'dissimular' que ens retallaran la pensió sense dir-ho explícitament"

En ple debat sobre les pensions a Espanya i amb la veïna França encesa en flama, per la reforma que vol implementar el govern d'Emmanuel Macron per a endarrerir l'edat de jubilació als 64 anys, l'expert de l'Institut Valencià d'Investigacions Econòmiques (IVIE) Enrique Devesa ha repassat en Les notícies del matí els pros i contres del nou model aprovat la setmana passada pel Consell de Ministres. Amb aquest paquet de mesures, que té l'aval de la Comissió Europea i el suport dels sindicats majoritaris, es culmina la reforma espanyola i es busca en l'augment dels ingressos la sostenibilitat del sistema, però sense haver de retallar les prestacions.

Devesa, que també és professor titular d'Economia Aplicada a la Universitat de València (UV), s'ha mostrat crític amb alguns punts de la proposta elaborada pel Ministeri de la Seguretat Social i ha recordat que diversos organismes —entre d'altres l'Airef o el Banc d'Espanya— no estan d'acord amb les xifres que s'hi aporten. Sobretot, ha matisat, perquè "assegura" la viabilitat del sistema de pensions espanyol, però només "teòricament". "El paper ho aguanta tot, però després en la pràctica... Les estimacions ens diuen que hauríem d'apujar molt els tipus de cotització o créixer per damunt del que preveu la Comissió Europea", ha advertit. A parer d'aquest economista, expert en pensions, que el model siga sostenible depén de múltiples factors com la creació de més llocs de treball, un creixement sostingut per damunt del 2% del PIB en les pròximes tres o quatre dècades, o que es continue incrementant el tipus de cotització. I també hi deixa qüestions obertes, com ara el cost laboral que tindrà per a les empreses la pujada dels tipus de cotització, especialment en els salaris més elevats, i si això minvarà l'ocupació.

De cara al futur, avisa Devesa, encara queden moltes incerteses pendents de resoldre per tal que el sistema continue dret a mesura que augmente progressivament la despesa i la població retirada del mercat de treball. Per exemple, no se sap si caldrà reduir quanties o retardar més l'edat de jubilació, que a Espanya està en els 67 anys. "Tot açò són altres maneres de retallar la pensió", assegura l'economista, per a qui el cor de l'assumpte està en el fet que les administracions "intenten 'dissimular' que ens retallaran la pensió sense dir-ho explícitament".

No sabem si caldrà reduir prestacions en el futur o retardar l'edat de jubilació, que és una altra manera de retallar la pensió

Un altre dels aspectes criticats per l'investigador és el fet que la reforma consensuada pel govern de coalició PSOE-Unides Podem "carrega tots els esforços entre els actuals i els futurs cotitzants". Sobretot els joves, que són els que "més pes han d'aguantar", quan en realitat caldria que aquest "esforç important" es repartira "entre tots". Les generacions joves "pagaran més, però això no els reportarà una prestació més gran", sinó que en realitat "es veuen doblement penalitzats". "També podríem anomenar a açò una retallada de pensió", assenyala.

A pesar dels dubtes que li genera la reforma dissenyada pel ministre José Luis Escrivá, Devesa reconeix que el model del govern espanyol té també coses positives. Sobretot la que anomena "mesura estrela", la revalorització de les pensions amb l'IPC aprovada en 2021, perquè això garanteix que la població jubilada "no perdrà poder adquisitiu", ha apuntat.

Si cobrem la pensió durant més anys, és lògic que també hi aportem més anys i que es retarde l'edat de jubilació

Finalment, el professor de la UV ha alertat sobre els reptes que planteja la problemàtica de l'augment de l'esperança de vida i l'envelliment de la població, per l'increment incessant de despesa en la vidriola de les pensions. Un assumpte "molt complex" i "difícil" de gestionar, perquè cada vegada hi ha més persones en edat de retirar-se i menys població activa per a sostindre les prestacions. Devesa ha vaticinat ací que caldrà tornar a obrir el debat sobre el retard de la jubilació perquè ara cobrem la pensió més anys: "És lògic que també aportem durant més anys i que ajornem l'edat", ha defés. En la seua opinió, això no suposa perdre "en termes de benestar", perquè "retardem l'edat de jubilació menys del que ha augmentat l'esperança de vida des del segle passat, 1919, fa ara més de cent anys".