Per què ha esclatat el camp valencià?

El camp valencià ha eixit al carrer. Des de fa dos dies, llauradors i ramaders protesten amb talls de carretera contra la situació del sector. Però què reclamen? Per què ara? I qui ho fa? Ho expliquem en els següents paràgrafs.

Què està passant?

Les tractorades arrancaren aquest dimarts i causaren retencions i embussos en diferents punts d'Espanya. El camp afronta dividit les protestes. Les primeres es convocaren per WhatsApp i les xarxes socials, al marge de les principals organitzacions agràries (AVA-Asaja, Asaja Alacant, la Unió Llauradora i Coag). Els uns (productors a títol individual) i els altres (els adherits als sindicats i patronals agràries) es manifesten pel seu compte.

Per què ara?

Les primeres accions reivindicatives, moltes no autoritzades, s'han anticipat al calendari de protestes anunciat per les organitzacions agràries espanyoles. La Unió Llauradora l'arrancava aquest dimecres, amb una marxa al port de Castelló de la Plana per a protestar per la competència deslleial de les importacions agrícoles de tercers països. Hi ha convocades protestes oficials el dies 12, 15 i 22 de febrer a les comarques del sud i els ports de Castelló de la Plana i València.

El sector primari espanyol segueix el camí que van transitar setmanes abans l'alemany, en el marc d'una onada de protestes contra la política agrària de la Unió Europea que s'ha estés per Polònia, França i Bèlgica i que ha portat el malestar de llauradors i ramaders a Brussel·les, a la porta mateixa de les institucions comunitàries.

Què volen?

La diversitat de veus l'acompanyada un ampli ventall de reivindicacions. Tanmateix, hi ha punts comuns. En general, reclamen, una política agrària comuna (PAC) ajustada a la realitat agrícola i ramadera espanyola, amb menys burocràcia (sobretot per als productors menuts), més flexibilitat en les exigències ambientals o mesures de suport per a compensar l’impacte del canvi climàtic. També parlen de "competència deslleial". Reclamen que els productes agraris que s'importen complisquen la normativa europea, particularment la fitosanitària, de la mateixa manera que s'exigeix als productors locals. I volen que s'eliminen les bonificacions dels ports valencians a països tercers, que la Unió estima en una forquilla d'entre un 30% a un 40% de les taxes portuàries.

Altres demandes inclouen la petició d'una planificació hidrològica per a fer front a la falta d’aigua a les comarques del nord o el Baix Segura, ajudes a territoris en situació de sequera, com Catalunya i Andalusia. Des del camp també s'escolten reclamacions clàssiques, com ajudes al relleu generacional i un sistema de preus en origen més just a través de la llei de cadena alimentària i altres mecanismes.

Juntament amb aquestes reivindicacions han aflorat d'altres, que culpen de quasi tots els mals l'agenda 2030, el pla d'objectius de les Nacions Unides que fomenta solucions ecològiques i de sostenibilitat ambiental i que ha incorporat la Unió Europea a les seues polítiques. La referència, comuna entre molts dels manifestants de les convocatòries "no oficials", si bé no exclusiva d'aquests, ha encés les alarmes per la possible infiltració de l'extrema dreta. L'agenda 2030 és el camp de batalla dels partits ultres europeus i contra els seus objectius fa bandera Vox de manera recurrent.

Què té a veure l'Agenda 2030?

El professor de l'Escola d'Enginyeria de la Universitat Politècnica, Vicent Estruch, ens dona les claus de l'animadversió a l'Agenda 2030 i les iniciatives europees inspirades en ella. "S'estan fent unes polítiques mediambientalistes que són una restricció de les tècniques agrícoles i impliquen un increment de costos, que no repercuteix en clàusules espill en les importacions. Com el consumidor compra el preu més barat, fa que perda rendibilitat i que es tanquen explotacions. Estan fent boxa amb una mà a l'esquena i el més normal és que perda", ha explicat a À Punt. Estruch considera que Brussel·les té el repte de compatibilitzar objectius contraris entre si (producció contra contaminació), que està abordant des d'una simplificació errònia, per "massa teòrica", de la realitat. "És molt bonic fer política des dels despatxos sense conéixer la realitat", apunta Carles Peris, de la Unió Llauradora, també crític amb l'Agenda 2030. No obstant això, adverteix de la instrumentalització d'aquestes objeccions en els discursos que s'estan fent al marge de les associacions agràries. Pronunciaments i concentracions que veu pròximes a l'extrema dreta i que, segons adverteix, busquen "desunir" i "desestabilitzar" el sector.

Qui protesta?

Cal diferenciar entre els convocants. D'una banda, hi ha les protestes que s'han organitzat de manera suposadament espontània a través de serveis de missatgeria i de xarxes socials, al marge de les organitzacions agràries i ramaderes, que van agafar per sorpresa els conductors aquest dimarts. D'altra banda, hi ha les considerades "oficials", amb un calendari públic d'accions al llarg de febrer que han comunicat prèviament a la delegació del govern i que associacions com la Unió Llauradora han arrancat aquest dimecres a la Comunitat Valenciana.

Darrere de les primeres, ha sorgit el nom de l'anomenada Plataforma 6F, un grup que ha calfat l'ambient a les xarxes socials i va anticipar fa dies la protesta a través de perfils com el de la ramadera valenciana Lola Guzmán. Malgrat que la plataforma es defineix com "un moviment civil" apolític, tant Guzmán com altres de les cares visibles d'aquest no oculten la simpatia per Vox, s'han fotografiat amb els seus líders i reprodueixen l'argumentari del partit contra l'agenda 2030 de l'ONU, els sindicats, Pedro Sánchez o l'estratègia de sostenibilitat de la Unió Europea.

El secretari general del sindicat Comissions Obreres, Unai Sordo, assegura que moltes de les accions que s'estan fent al marge de les organitzacions agràries i dels sindicats "són mobilitzacions empresarials, que responen a interessos empresarials". Siga com siga, hi ha centenars de xicotets i mitjans agricultors i llauradors que s'han adherit a aquestes protestes i a les convocades per la Plataforma 6F, buscant un canal més atractiu o eficaç per a les seues reivindicacions.

Què s'ha aconseguit?

Les protestes del sector primari europeu ja han donat els primers fruits. La presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, ha anunciat que Brussel·les retirarà el pla de reduir al 50% els pesticides autoritzats a Europa, una de les reivindicacions del camp espanyol, i ha anunciat més ajudes al sector primari. La decisió té lloc a quatre mesos de les eleccions al Parlament Europeu.

A Espanya, el president del govern, Pedro Sánchez, s'ha compromés des del Congrés a enfortir la Llei de la Cadena Alimentària, implementar la reciprocitat en les condicions d'importacions agrícoles, a simplificar la Política Agrícola Comuna (PAC) i facilitar l'adaptació a la normativa europea.