Espanya sol·licita el Fons Europeu de Solidaritat per a finançar 4.404 milions de despeses per la dana

El Ministeri d'Hisenda ha remés este dilluns la documentació necessària per a acollir-se al Fons de Solidaritat de la Unió Europea (FES), arran dels danys ocasionats per la dana del 29 d'octubre. Entre altres, inclou el detall de les despeses que compleixen els requisits per a finançar-se amb este fons, que actualment ascendeixen a 4.404 milions d'euros, segons el Ministeri d'Hisenda.

El passat 4 de novembre, pocs dies després de les inundacions, la vicepresidenta primera del govern i ministra d'Hisenda, María Jesús Montero, ja va comunicar a la llavors comissària europea de Cohesió i Reformes, Elisa Ferreira, que Espanya tenia intenció d'acollir-se al Fons de Solidaritat. De fet, l'executiu ha aprofitat al màxim el termini de dotze setmanes des de la data dels primers danys que dona Brussel·les per a sol·licitar este suport, i que conclou este dimarts, 21 de gener.

Pròxims passos: anàlisi i aprovació del Consell i el Parlament

Una vegada remesa tota la informació, s'inicia un procés en el qual la Comissió Europea analitzarà i avaluarà la documentació i, finalment, assignarà l'import de l'ajuda que correspon a Espanya. La subvenció l'han d'aprovar posteriorment el Consell i el Parlament de la Unió Europea. Esta xifra serà inferior a les despeses que ha comunicat Hisenda i que superen àmpliament el pressupost total destinat a la Reserva de Solidaritat i Ajudes d'Emergència, que arriba als 1.500 milions.

A més, la xifra podria patir variacions a la baixa, en el cas que algunes d'estes despeses reberen finançament del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència, ja que el reglament estableix que no es permet el doble finançament. Els estats membres poden adherir-s'hi quan consideren que una catàstrofe és de naturalesa greu i els danys superen el 0,6% de la Renda Nacional Bruta o 3.000 milions d'euros (amb preus de 2011). La documentació que ha remés el Ministeri d'Hisenda reflecteix que Espanya compleix esta condició.

Quan els crèdits estiguen disponibles, la Comissió signa un acord amb l'Estat beneficiari i proporciona la subvenció. "Tot este procés és relativament llarg i pot durar diversos mesos", ha advertit el Ministeri.

Espanya ha dut a terme el major desplegament d'efectius en temps de pau

Al costat de la documentació, entregada en el termini legal, el govern d'Espanya ha inclòs una carta de María Jesús Montero dirigida al vicepresident executiu de Cohesió i Reformes de la Comissió Europea, Raffaele Fitto. Montero li ha traslladat que "el govern del Regne d'Espanya, juntament amb les autoritats regionals i locals, ha mobilitzat tots els recursos possibles per a pal·liar els danys i ajudar de manera directa els ciutadans afectats per la catàstrofe, en el major desplegament d'efectius de les forces i cossos de seguretat de l'estat i de les forces armades que s'ha realitzat mai a Espanya en temps de pau".

Com funciona el FES?

El FES es va crear a l'estiu del 2002 amb un pressupost anual de 500 milions d'euros. Una partida que es va incrementar fins als 1.144 milions d'euros anuals entre 2024 i 2027, per l'augment en la freqüència i la intensitat de les catàstrofes naturals. La Comissió ha aclarit que no es tracta d'una ajuda de resposta ràpida a les crisis, per la qual cosa la transferència de fons pot tardar diversos mesos.

Les autoritats nacionals de l'estat membre afectat són les qui han de presentar la sol·licitud per a optar a esta ajuda en un termini de dotze setmanes a partir de la data dels primers danys. En cas de catàstrofes d'evolució lenta, com ara sequeres o emergències sanitàries, el termini es fixa en les dotze setmanes següents a l'adopció de la primera mesura oficial per a pal·liar-la.

Tot seguit, la Comissió avalua la sol·licitud i, quan l'accepta, proposa un import d'ajuda al Parlament Europeu i al Consell, que han d'aprovar-lo. La quantitat es determina en funció dels danys directes totals causats en relació amb el PIB del país o regió afectada i s'ha d'utilitzar en un termini de díhuit mesos a partir de la data en què la Comissió desemborse l'import total.

L'Estat afectat és responsable de l'execució —incloent-hi la selecció, auditoria i control de les operacions—, encara que les mesures d'emergència poden finançar-se amb caràcter retroactiu des del primer dia de la catàstrofe.

No obstant això, l'executiu comunitari sí que delimita les operacions subvencionables per l'ajuda. Es pot utilitzar per a restablir i assegurar el funcionament d'infraestructures, proporcionar allotjament temporal i finançar serveis de rescat per a la població afectada, establir mesures de protecció del patrimoni cultural i netejar les zones que han patit la catàstrofe.