Experts aconsellen al Ministeri de Treball una pujada del salari mínim enguany de fins a 50 euros al mes

El comité d'experts que assessora el govern espanyol per a la pujada del salari mínim interprofessional (SMI) ha recomanat al Ministeri de Treball que l'incremente enguany o un 3,4% o un 4,4%, la qual cosa suposaria un augment màxim de 50 euros mensuals, segons han confirmat fonts pròximes al comité.

En concret, en cas d'aplicar-se la primera opció, una pujada del 3,4%, l'SMI se situaria en 1.172,5 euros mensuals per catorze pagues, mentre que si es decideix que l'increment siga del 4,4%, la renda mínima rondaria els 1.184 euros. Estes dos opcions es queden per davall de les reclamacions sindicals. El líder d'UGT, Pepe Álvarez, ha demanat incrementar l'SMI entre un 5% i un 6%, mentre que el secretari general de CCOO, Unai Sordo, defensa una pujada similar a la dels salaris mitjans i per damunt de l'IPC.

Xoc entre els ministres Cuerpo i Díaz

L'SMI, que actualment se situa en 1.134 euros al mes en catorze pagues, ha sigut també motiu de xoc entre el Ministeri de Treball de Yolanda Díaz i el Ministeri d'Economia que dirigeix Carlos Cuerpo, de la mateixa manera que la proposta de rebaixa de la jornada laboral fins a les 37,5 hores setmanals.

El ministre s'ha mostrat partidari que l'SMI puge “en línia amb la resta del que està fent l'economia”, al que Díaz ha replicat que “les dades macro no tenen res a veure amb la vida real” i que el salari mitjà a Espanya “no és una locomotora”. “Els salaris al meu país són molt, molt moderats, i jo treballe i he treballat des que he arribat al Govern d'Espanya per a apujar el salari mínim, però també, per tant, per a apujar els salaris en general i ser una miqueta més europeus”, ha apuntat recentment la ministra.

Així, la vicepresidenta segona va demanar al ministre d'Economia que “respecte” el comité d'experts que assessora el govern central per la pujada de l'SMI i del qual en el seu moment va formar part el mateix Carlos Cuerpo per designació de la llavors vicepresidenta primera Nadia Calviño. “Llavors s'oposava, igual que hui, a una pujada que vaja d'acord amb el que està passant al nostre país. I dic una pujada concorde perquè vostés, qualsevol de vostés, van a la compra i veuen els preus que tenim en l'alimentació”, va denunciar la setmana passada la ministra.

Negociació amb els agents socials i la patronal

La intenció de Treball és aplicar una pujada retroactiva des de l'1 de gener d'enguany partint de l'informe dels experts i una vegada siga negociada amb els agents socials. El pas previ a esta negociació amb CCOO, UGT, CEOE i Cepime passava perquè els experts ultimaren els seus treballs i emeteren la seua recomanació.

Les fonts consultades per Europa Press han confirmat que el comité ha aconseguit ja un acord sobre quin hauria de ser la pujada que caldria aplicar perquè esta renda mínima no perda poder adquisitiu i no siga inferior al 60% del salari mitjà que estableix la Carta Social Europea. Ara que Treball ja compta amb l'informe del comité assessor, convocarà els agents socials per a iniciar la negociació.

Les últimes pujades de l’SMI

El Ministeri de Treball va acordar amb CCOO i UGT apujar l'SMI per al 2024 un 5%, des dels 1.080 euros mensuals en catorze pagues fins als 1.134 euros. Este increment es va aplicar amb efectes retroactius des de l'1 de gener del 2024, perquè es va acordar ja entrat l'any. CEOE i Cepime no es van sumar a l'acord en entendre que no van atendre les seues demandes d'indexar l'SMI als contractes públics i d'establir bonificacions per al sector del camp.

Però no és l'única pujada de l'SMI a la qual no s'ha sumat l’empresariat en els últims anys. A principis del 2023 l’executiu espanyol va acordar, també només amb els sindicats, una pujada de l'SMI del 8% per a este exercici. La CEOE tampoc va donar suport a les pujades del 2022 i del 2021 acordades per l’executiu de Pedro Sánchez amb CCOO i UGT, però sí que va pactar amb ells l'increment del 2020, quan va augmentar des dels 900 als 950 euros mensuals.