Fedea: la reforma de pensions "condemna" el sistema contributiu a un dèficit "elevat i creixent"

La Fundació d'Estudis d'Economia Aplicada (Fedea) ha advertit aquest dilluns que la reforma de pensions que pretén implementar el govern espanyol "condemna el component contributiu del sistema públic de pensions a un dèficit bàsic —abans de transferències— elevat i ràpidament creixent durant les pròximes dècades". Això exigirà, a parer de l'ens, "copioses i creixents aportacions de recursos generals que podrien deixar poc marge per a altres prioritats". És l'anàlisi que ha presentat aquest dilluns el director executiu de Fedea, Ángel de la Fuente, en què es quantifica l'impacte de les mesures contemplades en l'última proposta i es fa un balanç provisional de les implicacions pressupostàries que comporta.

Després d'estudiar globalment les reformes de pensions (les ja aprovades i la que actualment està en curs), Fedea calcula que entorn del 2050 s'haurien d'injectar cada any a la Seguretat Social recursos extra per valor d'uns 4,5 punts del PIB. La quantitat suposaria vora el 60% de la recaptació per l'impost sobre la renda de les persones físiques (IRPF), que el 2019 representava el 7,56% del PIB.

D'acord amb l'anunciat, Fedea assenyala que les bases màximes de cotització a la Seguretat Social experimentaran un increment acumulat del 38% en termes reals (després d'ajustar-lo per la inflació), mentre que les pensions màximes patiran una "quasi congelació", perquè la pujada acumulada fins al 2050 serà del 3,15%, tots dos increments mesurats a preus constants.

Fedea exposa, així mateix, que les principals mesures adoptades en la primera fase de la reforma de pensions (la vinculació a l'IPC i la supressió del factor de sostenibilitat) generaran un "fort increment de la despesa durant les pròximes dècades sense afectar els ingressos per cotitzacions". De fet, apunta que, d'acord amb les estimacions del govern mateix, l'increment de la despesa en pensions i, per tant, del dèficit ordinari del sistema contributiu generat per aquestes mesures se situarà entorn de 3,5 punts del PIB el 2050.

Fedea assenyala que, en principi, la segona part de la reforma "hauria d'haver servit per a tancar el gruix d'aquesta bretxa, assegurant així la sostenibilitat del sistema de pensions". Aquest bloc d'iniciatives està actualment en discussió amb els agents socials, dels quals l'executiu busca suport, però ja té l'aval d'Unides Podem i de la Comissió Europea. En la pràctica, sosté De la Fuente, les mesures compensatòries adoptades fins al moment són "clarament insuficients". Amb el model dual de càlcul de la pensió inicial —es dona la possibilitat als treballadors de jubilar-se tenint en compte els darrers 25 anys de la carrera professional o elegir els millors 27 dels últims 29 si els beneficia més— "no sols es renuncia en la pràctica a qualsevol estalvi derivat de l'allargament del període de còmput, sinó que s'augmentarà la despesa", perquè només optaran per la segona opció els que puguen percebre una pensió més alta.

Quant a les mesures d'ingrés previstes, la plataforma experta estima que l'impacte "serà molt limitat", fonamentalment perquè es concentren "en un segment molt reduït" de la massa salarial. En concret, el que correspon a la part dels salaris que se situa per damunt de l'actual base màxima de cotització, que només suposa un 2,6% del PIB i un 5,3% de les rendes totals del treball.

Segons Fedea, una vegada desplegat per complet el 2050, la supressió del límit de les cotitzacions incrementarà la recaptació en 0,15 punts del PIB i la introducció de l'anomenada "quota de solidaritat" per als salaris més alts ho farà en 0,13 punts addicionals. La pujada dels tipus de cotització en un 1,2% lligada al mecanisme d'equitat intergeneracional (MEI) aportarà 0,40 punts més, el que eleva el guany d'ingressos fins a 0,68 punts de PIB. En total, suposa una cinquena part del que seria necessari per a compensar l'increment esperat de la despesa, avisa Fedea.