Ford assegura la producció a Almussafes i mantindrà el Kuga fins almenys 2029

Al juny Ford Almussafes respirava alleujada: la direcció de la multinacional nord-americana continuava confiant en la planta valenciana. La factoria de la Ribera Baixa va resultar elegida, per davant de l'alemanya de Saarlouis, per a fabricar a Europa la nova generació de models amb què la marca de l'oval blau vol transicionar cap al vehicle elèctric a partir de 2026. El procés d'electrificació a Europa de Ford passarà per la Comunitat Valenciana i això garanteix la supervivència de la planta d'Almussafes a llarg termini.

Però el futur, encara que amarrat, també genera molts interrogants a la plantilla, de vora 6.000 treballadors. Saben que caminen cap a una època "convulsa", "complicada" "intensa", en paraules del president del comité d'empresa, Carlos Faubel. Fonamentalment, perquè a pesar que la línia elèctrica està assegurada, caldrà fer ajustos en la producció en un horitzó no tan llunyà. En 2035, estarà ja vigent la prohibició de la Unió Europea que impedirà vendre cotxes de gasolina i dièsel i Ford vol avançar-se en el procés d'electrificació total. Cal establir com i quan es materialitzarà la desaparició dels models de combustió que encara produeix a Almussafes, i això genera un temor creixent a probables retallades d'ocupació a partir de la primavera.

Els plans de Detroit són partidaris d'aguantar el Kuga, pilar fonamental que sustenta la producció a la planta valenciana ara per ara, fins al final de la dècada. Això és, almenys, el que ha assegurat el cap de la divisió de vehicles elèctrics a Europa, Martin Sander, en declaracions al diari estatunidenc Financial Times. Es fabricaran "sempre que els clients vulguen", aclareix el directiu, que, no obstant això, precisa que si cap a 2028 veuen que no hi ha demanda potser "prendran decisions". "Però, de moment, el nostre pla és mantindre el Puma i el Kuga fins al 2029 i el 2030".

El calendari de la transició

Amb aquesta data en l'horitzó, el calendari a Almussafes té ja algunes cites clau que marcaran la transició al cotxe elèctric. La primavera pròxima, cap a març o abril, se certificarà la desaparició dels monovolums S-Max i Galaxy. I a final de 2023 o principis del 2024 finalitzarà la producció de la Ford Transit. Per això, fins que arribe l'anhelat 2026, quan començarà la línia elèctrica, queda per davant el que Faubel ha denominat com "període vall", amb només el Kuga en fabricació. Això, sempre que la multinacional no decideix emportar-se aquest SUV a una altra factoria. El 2022 ha copat més del 60% de l'activitat a la planta valenciana, amb més de 153.000 unitats fabricades, segons dades del sindicat UGT.

Les previsions a curt termini són molt incertes. Des de la direcció d'Almussafes ja van confirmar l'octubre passat que caldrà redimensionar la plantilla per a adequar-la a les necessitats productives de la línia elèctrica, que requereix menys càrrega de treball. A aquesta transició s'afegeix la complicada situació que viu el sector de l'automoció per la crisi de semiconductors, puntualitza Carlos Faubel. Una tempesta perfecta que ha revifat els temors de la plantilla, que es veu "abocada" a pactar un expedient de regulació d'ocupació (ERO) el 2023. Ford ja ha posat les cartes damunt la taula i ha reconegut obertament que la intenció és començar a negociar l'eixida de personal enguany mateix.

En aquest context, l'objectiu per al comité d'empresa és evitar a tot preu "una situació traumàtica" en la factoria. Ja s'ha confirmat que els models elèctrics que es fabricaran són d'"un segment superior" i tindran "més valor afegit" en el mercat, segons ha dit el mateix Faubel, encara que ara "caldrà quantificar quina càrrega de feina necessiten". Per a això, l'aposta dels representants de la plantilla és ferma: buscar solucions per a mantindre l'ocupació a Almussafes i "arbitrar totes les fórmules possibles per a mantindre la plantilla a bord" mentre es materialitza el llançament de la nova generació de vehicles. "Caldrà tirar-li imaginació i buscar acords", reconeix Faubel, que esmenta alguns dels mecanismes que ja s'estudien, entre d'altres més expedients de regulació d'ocupació temporals (ERTO), rotacions i una aposta clara per la formació.