Francisco Pérez (IVIE): "El xoc que pateixen les economies tindrà conseqüències més enllà de la guerra"

El cap d'investigació de l'IVIE reclama equiparar els impostos al patrimoni entre les autonomies per a evitar la detracció de recursos que permet la competència tributària de regions com la Comunitat de Madrid

El cap d'investigació de l'IVIE Francisco Garcia en una imatge d'arxiu
El cap d'investigació de l'IVIE Francisco Pérez en una imatge d'arxiu / À Punt NTC
29 de març 2022 - 11:42

La realitat conspira contra l'estabilitat que reclama l'economia. Ni la pandèmia estava en l'agenda, ni s'esperava una guerra al centre d'Europa, just quan s'albiraven els primers signes de recuperació. A diferència de la crisi sanitària, que sempre es va considerar com transitòria, el conflicte d'Ucraïna obri un nou període d'incertesa de gran importància per la reconfiguració de forces i relacions internacionals. Uns canvis que poden tindre impacte a curt termini en el creixement.

"El xoc que pateixen les economies tindrà conseqüències més enllà de la guerra, que s'espera curta", ha advertit a Les notícies del matí el director d'investigació de l'IVIE, l'Institut Valencià d'Investigacions Econòmiques, Francisco Pérez. La guerra, anticipa, comportarà nous elements de canvi que posaran un interrogant en algunes relacions comercials en què moltes empreses i estats han construït les seues perspectives de negoci i creixement.

"Una regionalització de la globalització pel replegament de les economies, o pel trencament de relacions amb actors com Rússia podria implicar índexs de creixement més baixos, reorganització de fluxos comercials, de compra i venda en els mercats", ha explicat.

Adverteix Pérez que les economies també han d'assumir en els seus balanços de noves tasques de transformació i inversions no previstes, com una major despesa en defensa o un cost més gran per a diversificar les fonts d'energia.

Una regionalització de la globalització comportarà índexs de creixements més baixos i la pèrdua d'oportunitats

De moment, el nou escenari ha deixat obsoletes les previsions econòmiques. El director d'investigació de l'IVIE assegura que es retardarà la recuperació a nivells prepandèmics, inicialment estimada per al 2023, perquè ja s'avança una caiguda d'un o dos punts de les previsions de creixement, segons el temps que es prolongue la guerra. L'economista veu amb bons ulls el paquet de mesures d'urgència aprovat pel govern espanyol, si bé posa en dubte la prerrogativa que limita temporalment els despatxaments per causes objectives que entén que, en alguns casos, podria comprometre la viabilitat d'algunes companyies.

Si volem recuperar l'autonomia financera l'estat la reforma del finançament ha de resoldre el problema del deute acumulat

Davant la nova conjuntura, Francisco Pérez veu més oportú que mai resoldre d'una vegada el problema d'infrafinançament de la Comunitat Valenciana, que aquest dilluns ha actualitzat en una compareixença a les Corts. A la cambra valenciana va estimar que el 73% del deute valencià està relacionat amb la menor transferència de recursos per part de l'estat espanyol per a sufragar els serveis públics, en comparació amb altres autonomies. Si no, aquest deute seria d'un 13%, compatible amb els requisits d'una economia sanejada.

Però l'economia valenciana continua necessitant "respiració financera" i té vetat, per la seua situació, l'accés als mercats per a finançar-se. L'única possibilitat de recuperar "l'autonomia financera", ha explicat Pérez, passa perquè la revisió del sistema del finançament puga "solucionar el problema del deute", assumint-lo a través d'una condonació, o compensant-lo amb aportacions extraordinàries.

La política fiscal de la Comunitat de Madrid sobre el patrimoni està causant el desplaçament de bases tributàries

Per a la solució del problema, el director d'investigació de l'IVIE ha incorporat una nova derivada, la necessitat d'una possible harmonització fiscal entre les autonomies, per a evitar les situacions de dúmping que han obert rebaixes tributàries, com les que ha activat la Comunitat de Madrid, particularment en l'impost al patrimoni. "És raonable plantejar-ho, de la mateixa manera que s'ha pactat internacionalment una tributació mínima a les societats del 15%" ha explicat Pérez.

"Hem aprés que les bases fiscals d'alguns impostos al patrimoni són més mòbils del que podríem pensar, perquè la política fiscal de la Comunitat de Madrid està causant desplaçament de bases tributàries (...) si no ho resolem estem observant que es pot generar una competència fiscal a la baixa en què les hisendes autonòmiques acabarien perdent".

També et pot interessar

stats