El govern espanyol inverteix el triple en investigació militar que en investigació sanitària el 2021

Després d'una espera de més de dos anys amb un pressupost prorrogat, el govern espanyol finalment va aconseguir llum verda per als PGE de 2021 el passat mes de desembre. Un pressupost expansiu amb un total de 550.486 milions d'euros, que inclou un increment considerable en despesa social, però també, una xifra rècord pel que fa a la suma de les partides dedicades a defensa: un total de 21.623 milions.

Per a posar la xifra en perspectiva, això implica que durant els pròxims dotze mesos, Espanya gastarà diàriament 59 milions en defensa i que cada ciutadà contribuirà amb 456 euros anuals per a finançar les forces armades.

Elaboració pròpia a partir d’una infografia del Centre Delàs d’Estudis per la Pau

Hem aprés la lliçó que la pandèmia ens ha imposat?

Aquesta despesa militar, que és un 10,3% superior a la dels pressupostos anteriors i suposa un 1,8% de PIB, ha estat durament criticada pel Centre Delàs d'Estudis per la Pau. En el seu informe Anàlisi crític del pressupost de Defensa de l'any 2021, elaborat per Pere Ortega, Xavier Bohigas i Quique Sánchez; els autors posen de manifest la seua preocupació per uns PGE que mostren "un ordre de prioritats molt qüestionable" i que, especialment després del sotrac que ha suposat la pandèmia a tots els nivells "exigeix un replantejament urgent d'aquesta noció de seguretat basada en les capacitats destructives, coercitives i dissuasives de l'Estat".

En línia amb aquest argument, l'informe fa una comparativa entre les inversions militars previstes i altres partides pressupostàries dedicades a seguretat humana. En aquest sentit, crida l'atenció sobre la despesa l'R+D militar, tres voltes superior a l'R+D sanitari; la inversió en míssils Spike comparable al total d'R+D mediambiental; o el cost dels tancs Leopard, 10 milions d'euros superior a la quantitat que s'emprarà per a impulsar les energies renovables.

Elaboració pròpia a partir d’una infografia del Centre Delàs d’Estudis per la Pau

Una comparativa que l'organització exposa per a recordar que "les amenaces més plausibles i habituals per a la ciutadania tenen més a veure amb no poder accedir a una sanitat, habitatge i ocupació dignes, amb la vulneració dels seus drets i amb la no cobertura de les seues necessitats bàsiques". En aquest sentit, els autors plantegen una pregunta: “hem aprés la lliçó que la pandèmia ens ha imposat?”

Quines són les partides militars més costoses?

La promoció dels programes especials d'armaments (PEA) estan darrere de bona part d'aquest increment en despesa de defensa, que inclou tant el cost en l'adquisició de material militar com les ajudes en R+D a les empreses militars que els desenvolupen.

Aquests programes van ser aprovats pel PSOE durant el govern provisional, abans de la coalició amb Unides Podem, amb un import compromés per als pròxims deu anys de 13.736 milions.

Si es desglossa el que destinarà el govern espanyol als PEA, s'observa que l'adquisició de material militar, infraestructures, instal·lacions, armes i altres, suposarà per a les arques de l'estat 3.266 milions d'euros, un 30,2% més que l'any 2020. Si afegim també l'R+D militar, aquesta xifra arriba als 3.942 milions, la qual cosa representa un 20,4% del total de les inversions de l'Estat espanyol.

De tots els projectes inclosos entre els PEA el que representarà un major cost a mitjà i llarg termini serà el nou avió de combat europeu FCAS (NGWS en les seues sigles en anglés), que es presenta com l'aeronau tecnològicament més avançada del mercat, indetectable per als radars. Estarà a punt el 2040 i el seu cost, sufragat a parts iguals per Alemanya, França i Espanya, rondarà els 60.000 milions.

Uns pressupostos optimistes i expansius

Cal destacar, però, que el rellevant increment en despesa militar no és una excepció, i altres partides han experimentat un engreixament considerable en un pressupost que és un 19,4% superior al que es va prorrogar durant l'any passat.

Una política econòmica progressista de l'estat espanyol de la qual es beneficiaran àrees com Sanitat, amb un increment d'un 75%; Educació amb un 70%; R+D, amb un 75%; Ciència, amb un 60%; accés a l'habitatge que tindrà un 368% més de pressupost; o en serveis socials, que en tindrà un 70% més.

Com se sufragarà aquest augment en les inversions? L'increment pressupostari es pot explicar parcialment per la injecció de 27.000 milions que la Unió Europea destinarà a Espanya en 2021 com a avançament de l'assignació d'ajudes destinades fer front a la crisi desencadenada per la Covid-19; i, d'altra banda, per la previsió del Ministeri d'Hisenda d'una pujada del producte interior brut d'un 9,8%. Una previsió optimista que contrasta amb la caiguda històrica del PIB d'un 11% que l'economia espanyola va patir l'any passat.