Govern i sindicats acorden apujar l'SMI un 5%, fins als 1.134 euros
A l'acord, que s'aplicarà amb efectes retroactius des de l'1 de gener, s'ha arribat sense consens amb les organitzacions empresarials
El Ministeri de Treball ha acordat aquest divendres amb CCOO i UGT apujar el salari mínim interprofessional (SMI) per al 2024 un 5%, des dels 1.080 euros mensuals per 14 pagues fins als 1.134 euros. Aquesta pujada s'aplicarà amb efecte retroactiu des de l'1 de gener del 2024. Així ho ha anunciat el secretari d'Estat de Treball, Joaquín Pérez Rey, al final de la reunió que ha celebrat a primera hora d'aquest matí amb els agents socials per a comunicar-los la decisió del govern sobre l'SMI, després de les converses mantingudes amb ells des del mes de desembre.
Tant Treball com CCOO i UGT estaven disposats a firmar una pujada del 4% si les organitzacions empresarials se sumaven a un pacte tripartit. En cas de no fer-ho, el Ministeri i els sindicats van assegurar que la pujada seria "més ambiciosa" que eixe 4% inicial.
De fet, els sindicats estaven demanant elevar l'SMI del 2024 un 5%, 54 euros per damunt dels 1.080 euros del 2023. Eixa ha sigut finalment la pujada acordada.
A principis de l'any passat, el govern va acordar, només amb els sindicats, una pujada de l'SMI del 8% per al 2023. El seu compromís per a aquesta legislatura és fixar, per llei, que aquesta renda mínima sempre ha de ser equivalent al 60% del salari mitjà.
La CEOE tampoc es va sumar a les pujades de l'SMI de 2022 i 2021 acordades pel govern de Pedro Sánchez amb CCOO i UGT, però sí que va pactar amb ells l'increment de 2020, quan va augmentar des dels 900 als 950 euros mensuals.
La patronal lamenta que el govern no s'haja esforçat per a sumar les empreses
El president de la Confederació Empresarial de la Comunitat Valenciana (CEV), Salvador Navarro, que és també el vicepresident de la CEOE, ha expressat que “la prioritat ha de ser mantindre l'ocupació”, i que per a garantir el nivell d'ocupació actual cal un increment “compassat amb la conjuntura, d'alentiment econòmic”. Navarro ha afirmat que l'escenari d'incertesa complica molt que els salaris pugen al ritme que imposa l’acord entre govern i sindicats.
De la mateixa manera, ha demanat tindre en compte que la inflació també ha penalitzat les empreses amb l’augment dels costos, a la qual cosa cal afegir l'impacte de les pujades d'impostos i cotitzacions socials, entre altres càrregues.
D’altra banda, en un comunicat, la CEOE ha acusat l'executiu de plantejar aquesta pujada en “termes de premi o càstig” a l'adhesió o rebuig dels empresaris a l'acord, “lluny d'adoptar-la en funció de criteris tècnics, tal com indica la llei”. Consideren que s’està assistint a una situació d'arbitrarietat que “incrementarà la incertesa i la falta de confiança” que es percep en l'economia, en els mercats i en els inversors.
A més, la CEOE ha recordat la seua proposta de pujada, d'entre el 3% i el 4%, i la necessitat que fora compatible amb la “supervivència” del teixit empresarial, en l'àmbit de la contractació amb les administracions públiques i en el sector agrari. Afirmen que són sectors en què la pujada de l'SMI pot fer que moltes empreses de determinats sectors i territoris tinguen pèrdues o, fins i tot, facen fallida.
