El govern valencià canvia la llei de l'horta i obri la porta a edificar en terrenys fins ara protegits

El ple del Consell ha aprovat este dimarts un decret per a modificar la llei de l'horta de València i el pla d'acció territorial d'ordenació i dinamització d'este entorn, de manera que obri la porta a construir vivendes i dotacions residencials en terrenys fins ara protegits. Així mateix, la reforma comporta la supressió del Consell de l'Horta, l'òrgan d'autogovern d'este paisatge agrari protegit des del 2018 amb la legislació aprovada pel Botànic.

El nou govern liderat per Carlos Mazón (PP) argumenta que escometre tots estos canvis és "una necessitat urgent" per a abordar "mancances i obstacles" que sorgien de la legislació i per a poder previndre noves inundacions després de la fatídica dana del 29 d'octubre, tal com ha explicat el conseller de Medi Ambient, Infraestructures i Territori, Vicente Martínez Mus, en la roda de premsa posterior al ple del Consell.

Per a l'executiu valencià, la llei vigent fins ara ha sigut un "fracàs" perquè no ha complit els objectius ni ha tingut en compte l'opinió dels municipis implicats. Mus ha afegit que la llei presenta "mancances manifestes i faltes de dinamització del paisatge”.

El Consell pretén agilitzar obres als barrancs de Poio o la Saleta

Tot i que el conseller ha explicat que estos canvis estaven “previstos abans de la riuada”, ha defés que les circumstàncies recents exigeixen "accions immediates" per a facilitar la rehabilitació i reconstrucció de l'horta, "un espai valuós per la riquesa agrària, natural, cultural i paisatgística". Entre altres qüestions, es busca agilitzar les obres de canalització d'alguns barrancs que es desbordaren durant la catàstrofe, com el de Poio o la Saleta.

En este sentit, la nova regulació també aplicaria modificacions en el règim d’autoritzacions “per la necessitat extraordinària i urgent de reparar o escometre determinades infraestructures, especialment les hidràuliques”. Amb este propòsit, se suprimeix el caràcter vinculant dels informes de la conselleria competent en matèria de paisatge. 

Segons ha defés Mus, esta modificació pretén agilitzar les obres de canalització d'alguns barrancs que es desbordaren durant la catàstrofe, com el de Poio o la Saleta. A efectes pràctics, deixaria en mans de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer (CHX) l’aprovació de les obres que afecten els llits d’estos dos barrancs.  

Eliminat el Consell de l'Horta

El decret llei aprovat pel Consell inicia el procés de dissolució del Consell de l'Horta de València amb l'objectiu de "simplificar estructures administratives, estalviar costos i evitar duplicitats". L'ens, conformat per la Generalitat, la Diputació de València, l'Ajuntament de València i totes les entitats agràries amb presència en la zona, ha funcionat des del 2018 com a òrgan d'autogovern i ha vetlat pel compliment de la llei de l'horta. Les seues competències les assumiran directament les conselleries de Medi Ambient, Infraestructures i Territori, i d'Agricultura, Aigua, Ramaderia i Pesca.

Mus ja va avançar esta mesura el dia 11 de desembre a les Corts, on va acusar el Consell de l'Horta de “bloquejar” amb els seus informes projectes als barrancs de Poio i la Saleta i va anunciar la modificació de la llei per a "facilitar" actuacions i que estos instruments no suposen "obstacles".

Canvis en l’ordenació per a fer front a “l'emergència residencial”

Però, alhora, es fa un pas més enllà perquè s'introdueixen canvis en l'ordenació i dinamització de l'horta, amb "correccions addicionals" per a abordar la situació generada per les inundacions.

Segons explica l'administració autonòmica en una nota de premsa, "s'aclareix el règim jurídic dels nuclis tradicionals legalment assentats al medi rural, i s'ha introduït l'ús residencial dotacional a l'Horta [de protecció especial] Grau 3”, una de les tres categories que diferencia el pla d'acció territorial i que inclou, fonamentalment, zones de l’Horta Sud i del tram mitjà i final de la séquia de Montcada. Esta mesura “possibilitarà comptar amb estes necessàries dotacions, tant en els municipis directament afectats per la riuada com en altres localitats que també requerisquen solucions enfront de l'emergència residencial", aclareix la nota.

Esta flexibilització dels paràmetres urbanístics se sustenta, segons la Generalitat, en la necessitat de promoure la “regeneració de l'horta per a destinar els sòls a explotació agrària efectiva, permetent reedificar o rehabilitar les superfícies construïdes o edificar una porció minoritària del terreny”.