Huit claus de la reforma del subsidi per desocupació que entra en vigor l'1 de novembre

La reforma del subsidi per desocupació que millora la quantia de la prestació i permet compatibilitzar el cobrament amb una faena començarà a aplicar-se majoritàriament divendres que ve, 1 de novembre. És la data en què acaben els sis mesos previstos perquè entre en vigor des de la publicació al Butlletí Oficial de l'Estat (BOE). Esta modificació legal naix de l'acord entre el Ministeri de Treball i els sindicats —sense la patronal— i forma part de les fites vinculades al quart desemborsament de 10.000 milions d'euros dels fons europeus. Desgranem algunes de les principals claus d'esta reforma que afecta els subsidis per desocupació que atorga el Servei Públic d'Ocupació Estatal (SEPE).

Què és el subsidi per desocupació i qui el rep?

És una prestació assistencial o no contributiva que es percep durant trenta mesos en el cas d'haver esgotat la prestació contributiva per desocupació, no haver cotitzat prou per a poder-ne ser beneficiari o tindre més de 52 anys, entre altres supòsits. Actualment, la quantia del subsidi equival al 80% de l'indicador públic de rendes múltiples (Iprem), que és l'índex emprat a Espanya com a referència per a calcular la concessió d'ajudes i altres subvencions de l'administració. El 2023 està fixat en 600 euros, de manera que el subsidi per desocupació puja a uns 480 euros.

El SEPE dedica vora 534 milions d'euros de mitjana al mes per a pagar esta prestació, que perceben prop de 756.897 persones, segons l'última dada d'agost. Són residents majoritàriament de les comunitats autònomes d'Andalusia, Comunitat Valenciana, Catalunya i Madrid.

Com queden les quanties de l'ajuda?

La nova reforma millora l'import del subsidi, que ascendirà en els primers sis mesos al 95% de l'Iprem (uns 570 euros mensuals, 90 euros més). A partir del sèptim mes i durant els sis següents, la quantia baixarà al 90% de l'indicador (540 euros), i la resta del període fins a completar un màxim de trenta mesos es quedarà fixada en el 80%, com en l'actualitat (480 euros). El subsidi per a majors de 52 anys es manté en el 80% de l'Iprem.

No obstant això, este índex no s'actualitza i es manté en els 600 euros mensuals distribuïts en catorze pagues, una quantitat completament insuficient per als sindicats, que demanen una pujada o lligar-lo a un altre indicador.

Què passa amb la sobrecotització per a jubilació per a majors de 52 anys?

Es manté la cotització per jubilació dels perceptors majors de 52 anys en el 125% de la base mínima vigent a cada moment.

A quins col·lectius s'amplia?

Es facilita l'accés al subsidi als menors de 45 anys sense responsabilitats familiars, als treballadors eventuals agraris, a les persones treballadores transfrontereres de Ceuta i Melilla, i a les que acrediten períodes cotitzats inferiors a sis mesos i manquen de responsabilitats familiars.

Com a novetat, s'estén el subsidi a les víctimes de violència de gènere i als emigrants retornats. També es permet compatibilitzar els subsidis agraris d'Andalusia i Extremadura amb els del règim general, alhora que es redueix a deu el nombre de jornades reals requerides per a accedir als primers (les anomenades peonades). Així mateix, s'equiparen les quanties dels subsidis causats per persones amb contracte a temps parcial amb els de temps complet, cosa que beneficia principalment les dones.

Es pot compatibilitzar amb un treball?

La reforma fixa que es podrà percebre el subsidi mentre es treballa per compte d'altre, siga a temps complet o parcial, per un període màxim de 180 dies sense reducció de la quantia. Tot i això, esta possibilitat de compatibilitzar la prestació amb una faena no entrarà en vigor fins a l'abril de 2025. Este complement de suport a l'ocupació és decreixent en el temps i oscil·larà entre el 80% de l'Iprem que percebran durant el primer trimestre aquells que treballen a temps complet, fins al 5% que rebrà a partir del quint trimestre qui tinga un treball inferior a la meitat de la jornada laboral.

Com a novetat, es permet compatibilitzar la faena amb la prestació contributiva, també a partir d'abril del 2025, una vegada transcorregut el primer any del cobrament, sempre que el salari percebut no supere els 18.900 euros bruts anuals (1.350 euros en catorze pagues amb l'Iprem actual). Igual que en el cas anterior, esta prestació extra també minva a mesura que passa el temps i oscil·larà entre el 80% que cobraran entre el tretzé i quinzé mes aquells que tinguen una ocupació a temps complet, fins al 15% que percebran entre els mesos 22 i 24 els que treballen per davall de la meitat de la jornada.

El Ministeri de Treball i la Inspecció de Treball i Seguretat Social es comprometen a dur a terme un seguiment i control del funcionament correcte d'esta compatibilitat entre ocupació i prestació.

Com seran els tràmits?

Es millora l'accessibilitat al subsidi, perquè s'elimina el mes d'espera per a presentar la sol·licitud una vegada esgotada la prestació contributiva. El període de reconeixement es redueix a un trimestre. La prestació estarà vinculada a un itinerari personalitzat d'activació per a l'ocupació.

Passarel·la del subsidi a l'IMV

La reforma regula també la transició del cobrament del subsidi al de l'ingrés mínim vital (IMV) de manera que, aquells que complisquen les condicions per a percebre esta renda mínima, puguen rebre-la de manera directa i automàtica. Això serà possible gràcies a la posada en marxa d'una passarel·la entre el SEPE i l'Institut Nacional de la Seguretat Social a partir del 22 de novembre.

Obligació de presentar la declaració de la renda

Les persones que cobren la prestació per desocupació hauran de presentar cada any des de 2025 la declaració de l'IRPF, independentment que no arribe al llindar de renda que obliga a fer-la (22.000 euros amb un únic pagador). En cas d'incompliment, el beneficiari de l'atur podria veure suspés el cobrament del subsidi, que no està exempt d'IRPF i, per tant, se li aplica la corresponent retenció.