Impacte mediambiental i econòmic: l’AVE València-Castelló genera una allau d’al·legacions d’ajuntaments

La majoria dels ajuntaments dels municipis als quals travessen els diferents traçats alternatius de l’AVE València-Castelló han presentat desenes d’al·legacions a les propostes dels estudis informatius del Ministeri de Transports. Els problemes relacionats amb el medi ambient, l’impacte sobre el territori i el negatiu efecte econòmic que podrien provocar les diferents solucions plantejades concentren la majoria dels escrits dels consistoris amb què À Punt Notícies ha parlat.

Durant la visita a València d’aquest dijous, la ministra de Transports, Raquel Sánchez, ha dit que estudiarà les al·legacions presentades i buscarà la millor alternativa perquè –ha remarcat– es tracta d’una infraestructura molt important i necessària que ha de tindre el màxim consens del territori que travessa.

“S’ha de fer una anàlisi des del punt de vista tècnic i possibilista, buscant la millor solució que beneficie el conjunt i obtinga el consens més gran”, ha dit Sánchez a preguntes dels mitjans, després de la reunió amb el cap del Consell, Ximo Puig. El Ministeri no té un termini per a contestar, i pot fer-ho fins i tot alhora que presenta el traçat definitiu.

Les alternatives de l'alta velocitat València-Castelló es resumeixen, a la grossa, en dues. Un traçat per l’interior, que arrancaria en un túnel a l’altura de Vinalesa i Foios per salvar l’horta de València i que discorre buscant el bypass per fora de Sagunt fins a les Valls.

L'alternativa base és la de la costa, que circula només en alguns trams en paral·lel a l'actual via fèrria. Aquesta alternativa es bifurca en dues opcions, des d’Albuixec fins a Puçol: una que circula al costat de la línia fèrria existent i una altra més pròxima a la V-21, per la costa. Aquestes dues opcions s'uneixen per travessar Sagunt, de nou al costat de les vies actuals.

En la que podria ser considerada zona zero de la variant interior, en l’horta entre Vinalesa i Foios, estarà el túnel que connectaria amb València. Té un pou d’atac que fa 40 per 100 metres, que incorpora una llosa de formigó, i per on entraria la tuneladora.

L’alcalde de Vinalesa, Xavier Puchol, ha explicat a À Punt Notícies que aquesta variant “talla la nostra horta per la meitat” i demana que l’eixida es desplace dos quilòmetres per damunt.

Pel que fa a Sagunt, el regidor d’Urbanisme, Quico Fernández, aposta per la variant interior “com un mal menor”, indicant que una infraestructura d’aquest tipus és “una ferida al territori”. Fernández demana que vaja en paral·lel a l’A-7 perquè considera que el projecte que transcorre per les vies actuals i per dins de la ciutat és “inadmissible”, ja que suposa “un greu problema d’impacte acústic i ambiental”.  

L’alternativa base ix de València apegada a la línia fèrria i entra fent una revolta per Meliana, en ple cor de l’horta travessant este paisatge protegit. L’alcalde d’aquesta població, Josep Riera, ha exposat que el talús de 12 metres que s’hi construiria faria de mur en cas de pluges torrencials. En aquest respecte ha remarcat que el traçat passa per una zona d’horta protegida i demana una proposta alternativa, com és el bypass ferroviari, en la línia de l’actual bypass per carretera.

L’alcaldessa de Puçol, Paz Carceller, ha expressat per la seua part que no els agrada cap de les alternatives que proposa el Ministeri de Transports en l'estudi informatiu. Carceller ha dit a À Punt Notícies que l'Ajuntament no vol que el traçat torne a passar per dins del municipi.

De les variants proposades, Puçol opta per la que va en paral·lel a la V-21 i s’oposa a la creació del talús de 12 metres perquè “ens tancaria les brises i provocaria inundacions”. Com a alternativa i solució, han demanat que se substituïsca per un viaducte i que les vies actuals es traslladen fora del municipi.

L'alternativa de l'interior al pas per Castelló va pròxima a l'A-7 i travessaria la Vall d’Uixó, passant per la Vilavella i aniria entre les Alqueries i Vila-real, per a trobar-se finalment amb el túnel d’entrada a Castelló. L'alternativa de la costa aniria pràcticament en paral·lel a l'antiga autopista de peatge, més pròxima a la mar i per davall de l'actual línia fèrria fins al túnel d'entrada de Castelló de la Plana. Aquestes alternatives han rebut una allau d’al·legacions dels ajuntaments.

Els municipis de les comarques del nord afectats per les dues alternatives estan en peu de guerra, sobretot els de la variant litoral d'Almenara a Almassora. L’Ajuntament d’Almenara ha argumentat danys ambientals als estanys, la Muntanya del Cid i els seus jaciments arqueològics. La Llosa, Moncofa i Xilxes assenyalen que el traçat els passa pràcticament per la porta de casa.

En aquest sentit, l’alcalde de Moncofa, Wenceslao Alós, remarca en declaracions a À Punt Notícies que el traçat està a escassos 150 metres i que “crea un mur que fa que el poble desaparega”.

Al seu torn, l’alcalde de la Llosa, Ximo Llops, indica que el tren “lleva la visibilitat del poble de cara a la mar i és una barrera més per a quan venen fortes pluges”.

Borriana ha al·legat danys patrimonials, empresarials i béns públics. L'alcaldessa, Maria Josep Safont, indica que afecta carreteres com les de les Alqueries, Vila-real i Nules, i el mateix dipòsit de l'aigua que abasteix la població.

Almassora al·lega que l'estació i el polígon industrial es veurien greument afectats perquè el traçat passa pel costat de les vies.

La regidora de Territori, Carmina Martinavarro, ha indicat a À Punt NTC que l’Ajuntament ha demanat la possibilitat que el traçat siga “semisoterrat o en trinxera”, perquè afecte menys una zona consolidada.

Tots els municipis llevat de Castelló de la Plana han presentant un fum d’al·legacions on objecten diferents raons: ambientals, paisatgístiques, patrimonials, empresarials i altres. A Castelló no l'afecta el traçat perquè ve condicionat en el soterrament de les vies.

Damunt de la taula del Ministeri de Transports a hores d'ara hi ha un muntó d'al·legacions per un estudi que, segons els municipis afectats, s'ha fet en un despatx i d'esquena a les poblacions.