La indústria taulellera valenciana enfronta un futur incert a la fira italiana de Cersaie

Bolonya ha obert aquest dilluns les portes de Cersaie, una de les fires internacionals del sector ceràmic més importants del món i la més important d'Europa. La gran trobada del sector ceràmic ha fet el tret d'eixida en un moment d’incertesa econòmica i laboral per a les empreses taulelleres valencianes, que produeixen el 97% de la ceràmica espanyola.

La indústria taulellera i ceràmica espanyola, la major part de la producció de la qual està a la Plana i l'Alcalatén, se cita a hores d'ara a la fira italiana, amb unes perspectives incertes. Un certamen on participen 152 taulelleres espanyoles, 140 de les quals de la Comunitat Valenciana. Són empreses que viuen un moment complicat per la crisi energètica i la inflació. Amb un 60% dels treballadors en ERTO i uns 1.300 acomiadats, el sector reclama ajudes.

El president de la Generalitat, Carlos Mazón, ha visitat aquest dilluns a Bolonya la fira Cersaie per a fer costat al sector ceràmic valencià acompanyat de la consellera d'Hisenda, Economia i Administració Pública, Ruth Merino, i ha mantingut trobades amb les patronals Ascer i amb Annffecc.

Mazón anuncia ajudes directes al sector d'entre 12 i 15 milions d'euros

Carlos Mazón, en el seu primer viatge internacional, ha anunciat ajudes directes al sector per aquest últim trimestre de l'any en un "pla exprés d'entre 12 i 15 milions d'euros, a través de l'Institut Valencià de Finances, que triplicaran les existents".

Per al cap del Consell és "prioritari" oferir des de la Generalitat "tot el suport" al sector amb la posada en marxa de plans de suport que permeten "fer front a les dificultats generades per la crisi energètica internacional, després d'una gestió de l'anterior govern autonòmic que no ha permés atendre les necessitats d'aquesta indústria, i del maltractament per part del govern central", al qual ha reclamat "un canvi d'actitud".

"Els temps en els quals la Generalitat mirava a un altre costat quan s'acabava el suport del govern d'Espanya s'han acabat"; ha assenyalat el president des de Cersaie.

Amb una superfície d'exposició de 140.000 metres quadrats, la 40a edició de Cersaie, que se celebra del 25 al 29 de setembre, reuneix professionals de la distribució, l'arquitectura, el disseny d'interiors, empreses d'exposició i grans firmes de la construcció procedents dels cinc continents. En l'edició anterior va tindre més de 91.296 visitants, dels quals 44.215 procedien d'altres països.

Pèrdua de més de 1.300 llocs de treball i una reducció del 20% dels marges

Si bé el 2021 el sector tauleller aconseguia consolidar el creixement, tot i vindre d'un any complicat per la pandèmia de la covid-19, l’impacte de la guerra a Ucraïna, a principis del 2022, i una de les seues conseqüències econòmiques més immediates, la pujada dels preus de l'energia, ha acabat per deixar la indústria ceràmica en una situació molt delicada. Un 18% menys d'exportacions que l'any anterior, la pèrdua de més de 1.300 llocs de treball en els últims mesos i una reducció del 20% dels marges són la fotografia de l'estat actual d'aquest sector.  

Amb aquest punt de partida, les taulelleres valencianes, la gran majoria localitzades a les comarques de Castelló, tenen ara el repte d'enfrontar-se a l'auge de nous competidors internacionals i a l’augment dels costos de producció.

Tot açò mentre minva la seua competitivitat. Actualment, Espanya és el primer productor ceràmic europeu i el cinqué a escala mundial. Pel que fa a l’exportació, continua sent el primer mercat d'Europa i el segon del món.

No obstant això, l'Associació Espanyola de Fabricants de Taulells i Paviments Ceràmics (ASCER) denuncia que des de fa mesos pateixen un greuge comparatiu respecte als competidors més directes: Itàlia, la Xina i l'Índia. Aquesta mateixa setmana, el secretari general d'ASCER, Albert Echavarria, qualificava a Les notícies del matí  de "lamentable" el procés d'ajudes del govern espanyol. I advertia que, mentre que a Itàlia les ceràmiques han rebut 600 milions d'euros del govern de Giorgia Meloni, les empreses espanyoles només han rebut 20 milions d'euros de l'executiu de Pedro Sánchez. "Insuficients", segons Echavarria, per a pal·liar la pujada dels costos de la matèria primera i l’energia. De moment, les ajudes del govern espanyol estan en fase de resolució provisional i des de la patronal estimen que no podran rebre les subvencions fins al desembre del 2023.

I és que, tot i ser el primer mercat exportador a Europa, des d'ASCER apunten que, entre gener i juliol del 2023, les exportacions del taulell valencià han caigut quasi un 18%. Si ens fixem en el mes de juliol, les exportacions van disminuir un 31% en valor i un 35,4% en volum respecte al mateix mes del 2022.

Una situació davant la qual el president de la Generalitat, Carlos Mazón, ha mostrat disconformitat: “Tenen la nostra reivindicació conjunta, davant d’un govern d’Espanya que ha decidit no fer cas a la ceràmica, amb la irresponsabilitat que això significa”. El cap del Consell acudirà aquest dilluns a Cersaie per tal de defendre un sector que considera “fonamental” amb una actitud reivindicativa: “Barallarem i anirem amb els nostres productes i demostrarem que sabem fer les coses a pesar de les dificultats”.

Tots aquests condicionants amenacen la posició d’un sector que genera el 14,3% de l’ocupació industrial a la Comunitat Valenciana i el 21,1% del total de llocs de treball a les comarques de Castelló, on s’ubiquen un 83% de les empreses del sector, que produeixen el 97% del taulell a Espanya.

Si l’any 2021 les taulelleres castellonenques comptaven amb uns 17.100 treballadors i treballadores, ASCER estima que el 2022 va tancar amb 16.300 treballadors i, asseguren que no hi ha perspectiva de millora en el curt termini. El 2022 es van presentar huit expedients de regulació d'ocupació (ERO), que van suposar la destrucció de 431 llocs de treball.

Pel que fa a enguany, entre gener i juny s'han presentat quatre ERO amb 242 treballadors afectats. Els sindicats majoritaris del sector, CCOO i UGT, posen l'accent en els expedients de regulació temporal d'ocupació, que en van ser un total de 97 el 2022, i que afectaren un total d'11.687 treballadors i treballadores.

Des de l’inici del 2023 s’han tramitat 19 ERTO amb 1.163 llocs de treball, segons dades de Comissions Obreres de Castelló. En un dels últims informes d'ASCER adverteixen, a més, que d’allargar-se en el temps aquesta crisi “és més que probable” que la suspensió temporal d’ocupacions, que inclou més del 40% del total de llocs de treball del sector, acabe convertint-se en extincions definitives d'aquests llocs.