La inflació repunta al 5,7% al gener, tot i la moderació en els preus de l'alimentació

L'IPC valencià es manté dues dècimes per davall d'Espanya en taxa interanual i és el quart territori amb el percentatge més baix

Verdures en un aparador a un mercat de València
Verdures en un aparador en un mercat de València / Giorgio Rossi (Shutterstock)
À Punt NTC
À Punt NTC @apuntnoticies
15 de febrer 2023 - 09:33 Actualitzat: 15 de febrer 2023 - 20:32

El primer mes del 2023 ha trencat la ratxa a la baixa que encadenaven els preus a la Comunitat Valenciana des de setembre. Gener ha acabat amb un repunt en l'índex de preus al consum (IPC), que ha augmentat dues dècimes en taxa interanual fins a situar-se en el 5,7%. El percentatge representa que si fa just un any pagàvem cent euros per determinats productes, ara mateix ens costaran 105,7.

La xifra publicada aquest dimecres per l'Institut Nacional d'Estadística (INE) confirma a escala autonòmica el rebot de la inflació que ja havia avançat a finals del mes passat en l'àmbit estatal, a causa de l'encariment registrat pels carburants després d'haver-se retirat la bonificació de vint cèntims. De fet, en aquesta última actualització corregeix a l'alça en una dècima aquesta taxa, que és del 5,9%. Així, l'IPC valencià es manté per davall del conjunt nacional i és el quart territori, empatat amb les Balears i Cantàbria, amb el percentatge més baix. Només l'avancen Madrid (5,3%), Catalunya (5,3%) i el País Basc (5,6%). Les dades de l'INE constaten que els preus creixen al gener en totes les comunitats autònomes tret d'Aragó, on l'IPC anual es modera una dècima (fins al 5,8%). L'increment més gran té lloc a Canàries —suma mig punt, 6,3%—, mentre que Castella-la Manxa i Melilla encapçalen el rànquing territorial amb la taxa interanual més elevada (6,9%).

L'estadística vincula la pujada de la inflació al gener a l'encariment dels combustibles, que presenten una taxa interanual del 6,8% a la Comunitat Valenciana, dos punts superior a la de desembre i també 1,2 punts per damunt de la mitjana estatal (5,6%). Juntament amb els carburants, el del vestit i el calcer i les comunicacions són els grups que més ha contribuït a l'increment dels preus. En el context general, però, l'IPC interanual es troba molt lluny del sostre rècord assolit als mesos de juliol i agost. Aleshores va escalar fins al 10,9%, el nivell més alt des de setembre del 1984. En taxa mensual, l'índex perd tres dècimes (-0,3%) en contrast amb el xicotet rebot que va experimentar al desembre, del 0,2%.

Frenada a l'encariment dels aliments

Compensen a la baixa, en canvi, la moderació dels aliments, que donen un respir perquè han frenat l'encariment una dècima des de desembre gràcies a la rebaixa de l'IVA aplicada sobre alguns productes de la cistella de la compra. Ara el preu és un 15,9% més alt que fa just un any, mentre que el mes passat la taxa era del 16%, màxim històric. Tot i això, la variació interanual de l'import dels aliments i les begudes no alcohòliques a la Comunitat Valenciana es manté desbocada i mig munt per damunt de la mitjana estatal, que és del 15,4%. Continua sent el percentatge més alt dels últims anys.

El Ministeri d'Economia ha destacat que els preus dels aliments afectats per la reducció de l'IVA es relaxen un 1,6% l'últim mes, tendència que contrasta amb l'encariment del 14% experimentada per la resta de productes de la cistella a què no s'aplica la rebaixa impositiva del govern espanyol. El departament liderat per Nadia Calviño subratlla que s'ha produït una caiguda "generalitzada" en els aliments que ara mateix no tributen IVA, com ara pa (-0,2%), llet (-1,5%), ous (-1,5%), fruites fresques (-4,2%), llegums (-1,1%), creïlles (-1%), farina (-2,3%) i formatge (-0,7%). En el cas dels que tenen un impost rebaixat, del 10% al 5%, destaca el descens de l'oli d'oliva (-1,2%) i la pasta (-3,5%).

La baixada més rellevant dels preus a la Comunitat Valenciana, en comparació amb gener del 2022, és la que reflecteix el grup de l'habitatge: -12,4%, cau més de quatre punts respecte del mes passat. Economia remarca, d'aquest comportament, la davallada en l'electricitat.

Pel que fa a la inflació subjacent, que exclou els aliments més volàtils com l'energia i els aliments frescos, es manté desbocada en el 7,5%, la més alta des de desembre del 1986. Economia confia que en els mesos que venen la taxa reflectirà el descens de la inflació general i dels costos energètics i d'altres matèries primeres.

Planas confia en un descens durant els pròxims mesos

La dada no desagrada a Agricultura. El ministre d'Agricultura, Pesca i Alimentació, Luis Planas, confia que el preu dels aliments es frene i vaja baixant de manera progressiva els pròxims mesos. Planas, que ha comparegut aquest dimecres a petició pròpia davant la comissió d'agricultura, pesca i alimentació al Congrés, s'ha congratulat que les dades confirmen que les mesures adoptades pel govern han contribuït "de manera clara" a frenar l'increment dels preus dels aliments.

"Hem aconseguit un primer èxit, que espere que es veja confirmat els pròxims mesos, amb una disminució progressiva dels preus dels aliments, que és l'objectiu clar d'aquest govern i que esperem poder complir. La dada de hui és positiva i va en la bona direcció", ha remarcat el ministre, que ha recordat també que Espanya se situa per davall de la mitjana europea en els índexs d'encariment dels aliments.

També et pot interessar

stats