La inflació tanca març al 3%, però els preus de l'alimentació continuen pels núvols

Es confirma la frenada de la inflació al març. L'Institut Nacional d'Estadística ha publicat aquest divendres les dades definitives de l'índex de preus al consum (IPC) corresponents al tercer mes de 2023, que es manté en el 3,3% en la taxa interanual i cau al 3% en el cas de la Comunitat Valenciana. El territori replica així la tendència estatal i capgira radicalment la pujada de l'indicador que s'havia encadenat durant gener i febrer, quan va tancar al 6%. L'últim percentatge de l'IPC general s'enfonsa a la meitat després de perdre tres punts i és el més baix des de juliol de 2021, quan se situava en el 2,9%. 

Les últimes dades estadístiques assenyalen que els preus a les acaballes de març estan un 3% més cars que en el mateix mes de 2022. Això vol dir que si fa just un any pagàvem per determinats articles cent euros, ara ens costarà 103. La taxa anual de l'IPC es relaxa en totes les comunitats autònomes i la valenciana és la quarta més baixa en el rànquing autonòmic. Només Madrid (2,6%), Aragó (2,7%) i Extremadura (2,9%) hi estan per davant. Però si mirem els descensos, els lideren Castella-la Manxa i Aragó, on la taxa ha caigut 3,5 i 3,2 punts, respectivament. Per contra, Melilla i les Canàries són els territoris amb la inflació més elevada (4,9% i 4,6% en taxa interanual).

Els aliments no donen treva

La davallada de la inflació s'explica precisament per l'evolució dels combustibles i l'electricitat, que van disparar-se a l'inici de la guerra d'Ucraïna i catapultaren l'indicador a un pic màxim del 10,8% a l'estiu. En aquest darrer balanç, els preus es comparen amb els que hi havia el març de 2022, just quan esclatava la crisi energètica. La contenció en l'escalada dels preus dels carburants i la llum dona cert respir a la crisi de preus que arrossega el país des de fa més d'un any, però no es trasllada a la cistella de la compra.

El grup dels aliments s'ha convertit en el reducte inflacionista més complicat de domar a pesar de les rebaixes de l'IVA aprovades pel govern espanyol per a la cistella bàsica de la compra a principis d'any, que no acaben de donar fruits. De fet, la majoria de productes amb l'impost eliminat o reduït pugen de preu en l'últim mes i també en l'acumulat de 2023, d'acord amb les xifres difoses per l'INE. Els aliments també es mantenen en valors màxims de l'IPC interanual: són un 16,5% més cars que en març de 2022. El percentatge coincideix a escala estatal i autonòmica.

En el cas valencià, la taxa interanual es relaxa més de mig punt —febrer va tancar al 17,2%, rècord històric de la sèrie— i podria indicar que els encariments en la cistella bàsica han tocat sostre, però continua reflectint uns preus pels núvols, amb doble dígit d'inflació, que colpegen directament les butxaques de la ciutadania. Segons l'INE, influeixen en la moderació de l'IPC de març el peix i marisc, la llet, formatge i ous i els olis i grasses, ja que s'han encarit menys que l'any passat. Per contra, destaca la pujada dels llegums i hortalisses, més gran ara que el març de 2022. En comparativa mensual, els preus dels aliments pujaren un 0,9% des de febrer.

En termes anuals sobresurt la pujada de sucre (+43%) i de la llet (+30,3%), que continuen pels núvols a pesar de les rebaixes implementades en l'IVA. Els segueixen els olis (+27,2%) i els llegums i hortalisses fresques (+24,8%). Aquest últim producte és, de fet, el que protagonitza la pujada de preu més acusada en l'últim mes i és un 5,2% més car que al febrer. La carn de porc, per la seua banda, s'ha encarit un 3,5%.

El contrapunt en l'espiral inflacionista el posa la vivenda, que registra un fort descens en els preus a la Comunitat Valenciana al març: fins a un 20,2%. Evidencia com la bambolla del mercat immobiliari es desunfla pels efectes de les successives pujades de tipus d'interés del Banc Central Europeu (BCE) i el consegüent encariment del finançament. També els transports experimenten una davallada significativa del 3,7%. L'hoteleria i les begudes alcohòliques i el tabac conformen l'epígraf que presenta el segon increment d'IPC més elevat, un 8,4% interanual, just en un mes en què coincidiren les Falles més massives de la història i les festes de la Magdalena de Castelló.

La inflació subjacent, en màxims

L'INE ha confirmat també el descens al març de la inflació subjacent, que no contempla els aliments frescs ni l'energia. La taxa, només detallada a escala estatal, se situa en el 7,5%, una dècima menys que al febrer i més de quatre punts per damunt de l'IPC general. Són els valors més alts en més de quaranta anys. La bretxa entre la inflació subjacent i la taxa general és la més accentuada des d'agost del 1986, quan l'INE va començar a calcular-la. Aquest primer indicador, de caràcter més estructural, s'ha situat per davant del segon des de desembre en taxa interanual. El motiu és que a pesar que l'energia ha caigut o ha moderat l'encariment de preu en els últims mesos respecte del mateix període de 2022, no ha ocorregut el mateix en els productes als supermercats o restaurants.

A més, en taxa mensual, els preus s'acceleren en el conjunt de l'Estat i en totes les comunitats autònomes respecte al mes de febrer, segons l'indicador consolidat de l'IPC. A la Comunitat Valenciana l'avanç és d'un 0,3%, una dècima menys que en la mitjana nacional. Creix de forma més destacada al País Basc (+0,6%) i Astúries (+0,5%), que encapçalen l'augment de març. En tot cas, la tendència de la inflació subjacent i la mensual evidencien que la situació de contagi en la pujada dels preus s'ha generalitzat en quasi tots els productes.