La inflació valenciana s'estanca en el 3,5% i l'encariment dels aliments es modera al 8,8% en novembre

L'IPC s'estabilitza per l'abaratiment dels combustibles i els paquets turístics i la taxa subjacent, que exclou productes frescos i energia, cau al 4,5%

Parada de fruita en un supermercat (arxiu)
Parada de fruita en un supermercat (arxiu) / Csaba Deli (Shutterstock)

La inflació a la Comunitat Valenciana tanca el tercer mes consecutiu al 3,5% en la taxa interanual, segons les dades publicades aquest dijous per l'Institut Nacional d'Estadística (INE). En novembre, l'índex de preus al consum (IPC) acaba en el mateix percentatge que setembre i octubre, cosa que implica que en els tres darrers mesos han pujat en idèntica mesura en comparació amb el mateix període de 2022. D'aquesta manera, el paràmetre general amb què es mesura l'evolució dels preus mostra signes d'estabilització després del rebot anotat entre juny —quan va tocar el mínim de la crisi inflacionista, un 1,9%— i setembre. El cost de la vida en general està més cara que fa un any, però són quantitats de creixement interanual, en tot cas, molt allunyades del pic assolit l'estiu de 2022, quan arribà a vora l'11%.

La tendència apunta cap a un escenari de moderació, però encara així l'índex valencià es queda tres dècimes per damunt de la mitjana estatal. A Espanya, l'IPC general s'ha contret tres dècimes en taxa anual i acaba en un 3,2% —el mateix percentatge d'inflació avançat fa dues setmanes—, fonamentalment per l'abaratiment dels combustibles i dels paquets turístics. El territori valencià és, en aquest context, un dels quatre en què la taxa anual no es retalla gens, tot i que estrictament només creix a Aragó.

En taxa mensual, la tònica dels preus és descendent en totes les comunitats autònomes, sobretot a les Balears (-0,7%), Andalusia (-0,5) i Extremadura (-0,5). Les dades de l'INE apunten que la Comunitat Valenciana se situa en la línia de la mitjana estatal amb una contracció de l'IPC del 0,3% en novembre, mentre que Galícia, La Rioja, Aragó, Canàries i Cantàbria són els territoris que menys redueixen els preus, dues dècimes.

Desescalada lenta en la cistella de la compra

També hi ha signes de cert optimisme en el comportament dels aliments, que continuen moderant les pujades de preus en els supermercats. La inflació en l'onzé mes de 2023 s'ha quedat en un 8,8% al territori valencià, mig punt menys que a l'octubre i dues dècimes per sota del conjunt nacional. En la pràctica, suposa que encara estan encarint-se, però en grau més baix que fa just un any: un grapat de productes que ens costava aleshores 100 euros, ara ens eixirà per 108,8. De fet, l'IPC actual s'ha reduït a pràcticament la meitat del màxim registrat en febrer de 2023, quan va disparar-se al 17,8%.

En l'evolució del preu de la cistella de la compra influeix especialment l'abaratiment del pa, el cereal, la llet, els ous i el formatge, que contrasten amb les pujades experimentades fa just un any. La carn, igualment, s'han encarit ara menys del que ho va fer en novembre de 2022. En sentit contrari, els llegums i les hortalisses augmenten els preus, que es retallaren en el mateix mes de l'exercici anterior.

L'estadística no ofereix les dades referides a les subclasses concretes de productes desglossades per autonomies, però una ullada a la recopilació estatal permet extraure que de nou és l'oli d'oliva el que més incrementa el preu en novembre respecte del mateix període de 2022: un 66,7%. També destaca en aquesta actualització l'encariment de l'arròs (17,1%), dels productes de confiteria (16,6%), dels sucs de fruita (14,5%) i de les creïlles (13,4%).

En tot cas, la base de dades sí que conté un apartat amb certs grups de productes classificats per territoris que permeten examinar més de prop l'evolució dels preus a la Comunitat Valenciana. L'oli i els greixos lideren el rànquing i són un 43,5% més cars que fa un any. Però hi ha més aliments que encara continuen avançant en percentatges de doble dígit, com són els llegums i les hortalisses fresques (15,8%), la carn de porc (14,3%), la d'oví (14,2%), la fruita (12%) o els preparats de llegums i hortalisses (10,8%).

L'habitatge, l'únic en negatiu

D'altra banda, també tiren a la baixa de la taxa d'inflació el transport, que se situa en el 0,1%, 1,3 punts per sota de la d'octubre, a causa de l'abaratiment dels carburants i lubrificants. El sector de l'oci i la cultura s'enfonsa nou dècimes en novembre fins al 3,1%, per l'abaratiment dels paquets turístics. El cas de l'habitatge és cridaner perquè, a pesar de ser l'únic que té una inflació en negatiu (-6,2%) —per tant, els preus són ara menors que fa un any— l'IPC ha avançat dos punts i mig respecte del mes passat perquè l'electricitat s'ha abaratit menys que en novembre de 2022.

Inflació resistent

D'altra banda, l'INE ha confirmat la dada d'inflació subjacent —que exclou del càlcul l'energia i els aliments frescos—, que va retrocedir 0,7 punts i se situa en el 4,5%. És la menor taxa registrada des d'abril de l'any passat i acumula així quatre mesos seguits de davallada. La importància d'aquesta mètrica, que en febrer va tocar sostre en col·locar-se en un inèdit 7,6% resideix en la validesa que té per a avaluar l'estabilitat dels preus de consum i fer prediccions a llarg termini. L'evolució de l'últim semestre dona signes que l'espiral inflacionista que assetja l'economia des de fa ja més d'un any i mig està ja donant treva als consumidors i les consumidores, encara que es resisteix a dir-nos adeu.

El Ministeri d'Assumptes Econòmics ha valorat les dades difoses per l'INE aquest dijous i ha insistit que "gràcies a les mesures de política adoptades pel govern espanyol, la inflació general manté la senda descendent al llarg de l'any". En un comunicat, han assenyalat que tot això permet "que els salaris continuen guanyant poder adquisitiu i les empreses espanyoles una competitivitat major augmentant la quota de mercat, fins i tot en el complex context internacional". 

També et pot interessar

stats