Informe de l'OCU sobre supermercats: és possible estalviar 1.056 euros a l'any

Un any més, l'Organització de Consumidors i Usuaris (OCU) ha fet el seu estudi de supermercats i, per segon any consecutiu, el preu de la cistella de la compra s’ha incrementat, en concret un 14%. Segons assenyala l’informe, és la segona pujada de preus més elevada dels 35 anys que es fa l'estudi. La primera va ser l’any passat, amb un 15% d’increment.

Igual que el 2022, la pujada afecta el 90% dels 236 productes de la cistella, però els que pugen amb més força són el sucre (65,7%), la llet condensada (61,4%), les carlotes (56,1%) i les creïlles fregides congelades (49,7%). Entre els pocs productes que baixen, l'oli de gira-sol (-39.8%), els plàtans de Canàries (-34,8%), les maquinetes d'un sol ús (-22%) i el formatge fresc (-21,2%). Els increments són més acusats en els productes elaborats i una mica menys en els frescos.

La pujada de preus afecta tots els supermercats; ara bé, no totes les cadenes l'han traslladada amb la mateixa intensitat. D'acord amb les dades de l'estudi, les grans cadenes E. Leclerc (16,8%), Supeco (15,8%), Carrefour Express (15,3%) i BM Urban (15,1%) són les que els més pugen. Per contra, Eroski City (8,8%), Eroski (8,1%) i Masymas (8%) són les que menys repercuteixen aquest increment.

L'OCU adverteix que la despesa en alimentació ha crescut de manera important després de dos anys consecutius de fortes pujades de preus. No obstant això, l’augment de la despesa ha vingut acompanyat d'una pèrdua de poder adquisitiu, una situació que ha fet que moltes famílies s'hagen vist obligades a comprar més productes elaborats i menys productes frescos, de manera que la qualitat nutricional de la nostra dieta s'ha reduït.

Estalvi de 1.056 € en la cistella de la compra

Segons l’estudi, és possible estalviar en la cistella de la compra 1.056 € de mitjana a l’any. L'OCU recorda que aquest estalvi suposa un 17,5% del pressupost que una llar mitjana destina a la cistella de la compra i assenyala que, en temps d'una elevada inflació i pèrdua de poder adquisitiu per als consumidors, l'única manera de fer-li front és comprar en establiments més barats.

Ara bé, no tots els consumidors tenen aquesta possibilitat. L'OCU adverteix que hi ha notables diferències entre la ciutadania segons la major o menor amplitud i diversitat de l'oferta, i no tant pels preus. El màxim estalvi anual es pot aconseguir a Madrid, on és possible arribar als 3.928 €. Hi segueixen Gijón (1.871 €), València (1.815 €) i Saragossa (1.773 €).

Per contra, els ciutadans de Conca són els que menys possibilitat d'estalvi tenen, ja que la diferència entre l'establiment més car i el més barat en aquesta ciutat només és de 430 €; al darrere van Puertollano (507 €) i Cartagena (508 €). A la Comunitat Valenciana, els estalvis varien molt segons la ciutat: 630 euros a Elx, 1.090 a Alacant i 1.117 a Castelló.

Diferència de preus entre ciutats i establiments

De nou, l'estudi de supermercats de l'OCU mostra les grans diferències de preus entre establiments. Els més barats visitats per l'OCU han sigut l'hipermercat Alcampo de Coia a Vigo i l'hipermercat Alcampo de Múrcia. A continuació, hi ha cinc hipermercats més de la mateixa cadena a Vigo, Castelló, Terol, València i Gijón. Els més cars dels que ha visitat l'OCU són dos establiments de la cadena Sánchez Romero, situats al carrer Arturo Soria i al carrer Castelló de Madrid.

Per als consumidors que no viuen a les ciutats visitades, l'OCU confecciona un índex de cadenes que permet conéixer l'estat dels preus dels establiments més pròxims. D'acord amb aquest índex, les cadenes més barates són les andaluses Dani i Más Ahorro, a més de diverses cadenes amb implantació a la Comunitat Valenciana, com Family Cash i Hiperber. A l'estat, la cadena més barata és Alcampo. Per contra, Coaliment, L'Economat, Amazon i Sánchez Romero són les cadenes més cares.

L'estudi de l'OCU recull la disparitat en el cost de la cistella de la compra que hi ha entre ciutats i comunitats autònomes. Terol i Còrdova són les ciutats més barates de l'estudi amb un índex 100. Hi segueixen Jerez de la Frontera, Ciudad Real, Burgos, Castelló de la Plana, Puertollano, Vigo, Lugo, Zamora, Cadis, Conca i Palència (101). Excepte Alacant (106), la resta de grans ciutats de la Comunitat Valenciana estan entre les més barates, com és el cas de València (102) i Elx (103). Destaquen, en concret, pels seus preus de venda d'aliments envasats, els més baixos de totes les regions. Per contra, les ciutats més cares són Madrid, Palma, Gexto (108) i, sobretot, Las Palmas de Gran Canaria (111), la ciutat més cara amb diferència.

L'estudi de l'OCU constata la important elevació en els preus de la cistella de la compra que resulta especialment perjudicial per a les famílies amb menys recursos. Per això, l'OCU insisteix i demana al govern espanyol que amplie la reducció de l'IVA a la carn i el peix i sobretot que augmente la quantia i el nombre de beneficiaris del xec d'aliments vigent en l'actualitat.

A més, l'OCU demana a la CNMC i al Ministeri d'Agricultura que intensifiquen els controls sobre la cadena alimentària per a vigilar que funciona correctament i que no es fan pràctiques especulatives que perjudiquen els consumidors.