Ismael Navarro, o com la crisi del camp amenaça quatre generacions dedicades a l'agricultura
L'agricultor valencià assegura que la falta de rendibilitat de les collites l'han portat a deixar la professió a temps complet i a vendre part dels cultius familiars
“Hui deixe de ser agricultor a temps complet després de huit anys dedicats en exclusiva a aquesta preciosa professió. Conciliació familiar, importacions, burocràcia, costos, robatoris i desenganys, els motius principals. Ha sigut bonic (i un poc ruïnós) mentre ha durat.” Així de clar anunciava fa uns dies Ismael Navarro a través de les xarxes socials que deia adeu a un treball a temps complet, de cent anys d’història familiar i pel qual han passat quatre generacions.
Aquesta mateixa setmana també feia públic en les xarxes que signava la venda d’un dels camps familiars. “El romanticisme no paga factures, i després de la venda es pagaran factures; i aquestes botes ja no xafaran la seua terra enfangada i les seues taronges caigudes”, lamentava.
El camp valencià fa anys que viu una situació de declivi; “espremuda” segons Navarro. En una entrevista a À Punt Notícies, l’agricultor de la Ribera explica que només en huit anys el seu terreny de cítrics s’ha reduït a la meitat: de huit a quatre hectàrees. Entre les causes que han portat l’agricultura valenciana a aquesta situació, enumera els alts costos de producció, el baix valor que el mercat dona al producte, la “inseguretat màxima” pels robatoris, als quals s’afegeixen l’augment dels danys per la fauna salvatge i l’increment de les plagues.
Navarro relata les causes: “Fa temps que arrosseguem anys molt roïns [...] Va haver-hi un moment que vaig veure que continuar de manera exclusiva era inviable. O tenia pèrdues o et donava els beneficis mínims per a sobreviure. És en aquest punt quan vaig començar a valorar si continuava o no”. A més, en el seu cas s’afegeix la dificultat per a conciliar la vida familiar, en un treball que, com ell mateix diu, no té ni horaris fixos ni dies festius. “El meu és un treball preciós, molt bonic, però alhora molt difícil”, afegeix.
La història d’Ismael no és un cas aïllat a la Comunitat Valenciana, on la superfície agrícola abandonada va augmentar en 6.437 hectàrees el 2022. Això suposa un increment interanual de vora el 4%, segons dades de la Unió Llauradora. En total, al territori valencià hi ha 171.386 hectàrees abandonades i una de cada tres que s’han abandonat al conjunt d'Espanya era de camps valencians.
“Els joves que comencen són uns valents”
Li pregunten sobre quines són les dues grans reivindicacions del camp, i Ismael ho té clar. En sintonia amb allò que les organitzacions agràries denuncien des de fa anys, reclama que s’aplique “de veres” una llei justa dels preus de la cadena alimentària i que hi haja reciprocitat en les regles del joc a la Unió Europea, “especialment amb aquells països que no formen part del marc comunitari”.
Un altre dels problemes que remarca l’agricultor són les grans dificultats a què ha de fer front una persona per a iniciar-se en aquest negoci, vinculat a la falta de relleu generacional. Com a exemple, explica que és verdaderament difícil aconseguir un crèdit bancari, quan molts cultius no comencen a tindre beneficis fins als cinc anys. “No són molts, però sempre els dic als joves que hi comencen, que són uns valents”, afirma.
