L’advocat de la UE considera que l’índex hipotecari no és transparent i pot ser abusiu

L’advocat general del Tribunal de Justícia de la Unió Europea, Maciej Szpunar, ha declarat aquest dimarts que l’Índex de Referència dels Préstecs Hipotecaris no és transparent i, per tant, pot ser “potencialment abusiu”. 

El lletrat contradiu així la doctrina del Tribunal Suprem, que el va avalar l’any 2017. Les conclusions no són vinculats però en la majoria dels casos acostumen a marcar la línia que segueix el Tribunal de Justícia de la Unió Europea.  

Què és l’IRPH?

IRPH són les sigles de l'Index de Referència dels Préstecs Hipotecaris. És un índex reconegut pel Banc d'Espanya, com l'euríbor. De fet, és el segon més utilitzat en els préstecs per a la compra d'una vivenda. Es calcula segons la mitjana dels tipus d'interés dels crèdits de les hipoteques que donen els bancs, mentre que l'euríbor s'establix segons els tipus d'interés dels préstecs entre els bancs.

CaixaBank és el banc amb més exposició, amb una cartera referenciada en aquest índex per valor de 6.446 milions. A continuació, el Banc Santander (4.300 milions), el BBVA (3.100 milions), Bankia (1.600 milions), Banc Sabadell (831 milions), Liberbank (209 milions) i Unicaja (200 milions). 

I per què està qüestionat i es considera abusiu?

El problema amb aquest índex de referència comença quan, en 2013, l'euríbor va començar a baixar i va arribar a valors quasi de zero. En canvi, l'IRPH es quedava estabilitzat prop del 2%. Això va suposar que les hipoteques vinculades a l'euríbor es reduïen, mentre que per aquells que la tenien referenciada a l'IRPH era cada vegada més cara, entre 200 i 300 euros al mes.

I per què hi havia persones amb aquest tipus d'hipoteques? 

Ha passat com amb les preferents o les multidivisa. És un producte financer difícil d'entendre per a una persona no experta. Però a més, la majoria dels que contractaren una hipoteca lligada a l'IRPH ho desconeixien, simplement confiaven en l'empleat bancari que els va fer la hipoteca. Les associacions de consumidors al·leguen que hi hagué falta d'informació als afectats i falta de transparència i, per això, en demanen la nul·litat.

Es calcula que hi ha al voltant d'un milió de persones afectades. A hores d'ara hi ha quasi 200 procediments judicials oberts sobre aquest assumpte i els tribunals espanyols han dictat sentències contradictòries. Per això es va elevar al Tribunal de Justícia de la Unió Europea.  

Per què es important el que diga hui l'advocat general del Tribunal de Justícia de la Unió Europea?

Perquè encara que el que diga el seu informe no és vinculant, la seua opinió es tinguda en compte i pot influir molt en la sentència que puga establir el tribunal europeu. Per tant, la incertesa en el bancs i els afectats està a flor de pell. La sentència s'espera per al primer trimestre de 2020.

Els usuaris, amb bones expectatives

La presidenta d'Asufin, l’Associació d’Usuaris Financers, Patricia Suárez, s’ha mostrat satisfeta per la declaració de l’advocat general del Tribunal de Justícia de la Unió Europea. En una entrevista a Les notícies del migdia, Suárez ha assenyalat que el posicionament de Maciej Szpunar dona moltes esperances als usuaris que han presentat una demanda al jutjat per a reclamar l'índex de referència dels préstecs hipotecaris (IRPH). 

En aquest sentit, Suárez confia que la sentència del Tribunal de Justicia Europeu siga favorable als clients que va signar un préstec basat en l’IRPH i que els afectats puguen recuperar els diners pagats indegudament. Segons la representant dels usuaris financers, la sentència del Tribunal de Justícia Europeu podria dictar-se abans de l'estiu.