L'Airef avisa que la reforma de les pensions elevarà el dèficit i empitjora la sostenibilitat

L'Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal s'ha mostrat molt crítica aquest divendres amb les reformes de pensions aprovades pel govern de coalició PSOE-Unides Podem el 2021 i el 2023. La presidenta de l'ens, Cristina Herrero, ha advertit que elevaran el dèficit públic a llarg termini, perquè les mesures d'ingressos no compensen les despeses.

El posicionament de l'Airef s'ha conegut arran d'una opinió que ha publicat sobre la sostenibilitat de les administracions públiques a llarg termini centrada en l'impacte de l'envelliment sobre l'erari, que afectarà especialment a partir de la dècada dels anys trenta. Una de les principals vies per les quals influirà negativament serà la despesa en pensions, que assolirà un màxim del 16,3% del PIB el 2049, per a després baixar al 13,4% el 2070 —14,8% i 13,9%, respectivament, si s'exclouen les pensions no contributives i de classes passives.

L'increment està relacionat principalment amb la mateixa evolució demogràfica, però el pronunciament de l'organisme analitza també l'impacte de les reformes de pensions promogudes pel ministre José Luis Escrivá. D'acord amb els càlculs de l'Airef, el pla augmentarà el dèficit públic en 1,1 punts del PIB el 2050 i un punt el 2070.

Les reformes "no contribueixen a la sostenibilitat" del sistema en la mesura que augmenten el dèficit, ha resumit la presidenta de l'Airef, un desajustament que es deriva del fet que l'augment de la despesa (2,4 punts del PIB el 2050 i 2,3 el 2070) és superior al dels ingressos (1,3 punts del PIB en tots dos ventalls temporals). 

El deute públic arribarà al 186% del PIB el 2070

L'estudi presentat aquest divendres es basa en un escenari en què la població espanyola arribarà a 50,3 milions d'habitants en 2050 i 52,1 milions en 2070 gràcies a l'impuls de la migració. En aquest context, l'economia creixeria una mitjana de l'1,3% anual sense regles fiscals.

Herrero ha explicat que, d'acord amb aquestes projeccions —que "no són previsions", ha insistit— el dèficit públic creixerà a partir del 2026 fins a situar-se en un màxim del 8,1% del PIB el 2055, i reduir-se després fins al 7% fins al 2070. L'increment persistent del dèficit elevaria el deute públic fins al 147% del PIB el 2050 i el 186% del PIB el 2070, amb un "efecte de l'envelliment molt gran", segons l'Airef.

Sánchez defensa la solidesa de les xifres

El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ha expressat el seu "màxim respecte" pels informes de l'Airef i, tot i que ha evitat qüestionar-los obertament, sí que ha volgut reivindicar "la solidesa i robustesa de les xifres" que el govern espanyol ha treballat amb les institucions comunitàries durant "molts mesos". El cap de l'executiu de coalició, que ha oferit una roda de premsa després d'assistir al Consell Europeu celebrat a Brussel·les, ha defensat les reformes pactades amb els sindicats per a modificar el sistema de pensions i ha incidit que l'acord ha sigut "molt beneficiós" en dos aspectes. Primer, per a "garantir la dignitat" de les prestacions dels jubilats "de hui, però també de demà". I segon, per a "garantir la sostenibilitat del sistema en el curt, mitjà i llarg termini". 

També s'ha pronunciat el mateix Escrivá, que ha remarcat que l'Airef no inclou en les projeccions d'ingressos i despeses del sistema de pensions l'impacte de la reforma laboral i l'augment de la productivitat. "Hi ha escenaris [de l'informe] que jo crec que s'estan quedant desfasats clarament pels efectes de la reforma laboral i els creixements de la productivitat que s'estan produint" pel pla de recuperació, ha afirmat el ministre responsable de la Seguretat Social als mitjans de comunicació.