L’augment de la demanda elèctrica i la desconnexió de la xarxa europea, les raons de l’encariment de la llum

Aquest dimecres, el preu de la llum en el mercat majorista ha tornat a batre un rècord en assolir màxims històrics i ha superat els 106 euros per megavat hora. Continua així l’escalada de preus de subministrament elèctric, que en els dos últims dies s’ha encarit un 7%. A què es deu aquest ascens continu? 

Felipe Sánchez, professor de l’escola de finances EDEM, ha explicat en Les notícies del matí que l’augment de la demanda elèctrica per les altes temperatures pròpies de l’estiu, així com la desconnexió amb el mercat europeu, són dues de les principals raons d’aquesta pujada de preu. “Espanya funciona com una illa energètica, no està connectada amb la xarxa europea, per això quan hi ha un augment de la demanda d’energia no pot importar-la de països com França o Alemanya”, argumentava Sánchez. 

L’import al qual es paga la llum es fixa a través d’una subhasta. “El preu de l’electricitat es fixa per hora, per tant, hi ha 24 mercats al dia”, adverteix l’expert d'EDEM. Per això, l’energia es paga més cara durant les hores de més demanda, per exemple, al migdia, quan la indústria està en ple rendiment i els particulars, ara a l'estiu, recorren a sistemes d’aire condicionat o de refrigeració per la calor.

Tot i l’escalada del preu que paga el consumidor per la llum, Felipe Sánchez assenyala que l’import de l’electricitat no difereix molt del que paguen a la resta de països. La raó, com ocorre en la major part d’Europa, és el sistema d’obtenció. Segons argumenta, el fet de tindre una central elèctrica que aprofita l’aigua per a generar energia, i que és més senzill detindre la producció, permet que la llum siga més barata. Aquesta circumstància només es dona als països nòrdics, que compten amb molts embassaments. 

Les hidràuliques fixen el preu més de la meitat del temps

Amb tot, l'Organització de Consumidors i Usuaris assenyala que no hi ha una explicació completa i satisfactòria sobre la històrica pujada del preu de la llum, malgrat que s'atribueix en exclusiva a la pujada del preu del gas natural i el preu dels drets d'emissió de CO₂.

L'OCU denuncia que és la generació hidràulica, que depén de les elèctriques, la que s'aprofita per a apujar els preus dels alts costos que suporten altres tecnologies de generació d'electricitat, i s'encareix així la factura de la llum.

En aquest sentit, insta la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència a obrir una investigació. Així mateix, assenyalen que després d'analitzar les dades de producció i els preus del mercat de generació de l'energia al llarg del mes de juny, l'OCU ha arribat a la conclusió que la generació hidràulica és la responsable de l'exagerat increment dels preus de juny, que provocaren una de les majors factures de la llum de la història.

L'OCU denuncia que en el temps transcorregut del mes de juny, el 58% de les hores ha sigut la generació hidràulica la que va fixar el preu en el mercat majorista. I ha sigut un preu exageradament alt, 83,50 euros/megavat-hora, més alt fins i tot que el de les plantes de cicle combinat o tèrmiques, superior al preu establit per les plantes a les quals s'havia assenyalat com a responsables d'aquesta pujada.

També es remarca que és "paradoxal" que les plantes hidràuliques tinguen uns costos de producció molt baixos, quasi inapreciables, ja que l'aigua "cau del cel" i les instal·lacions, en la major part dels casos, estan ja amortitzades des de fa temps.

Entre les solucions a curt termini perquè la pujada de la llum no repercutisca en les butxaques dels consumidors, ja que no creu que en els pròxims mesos baixe el preu de l’electricitat, aquest expert en finances aposta per una rebaixa dels impostos que la graven, com ara l’IVA. Aquesta solució, des del seu punt de vista, està en la mà de l’executiu i, a més, s'implanta ràpidament. 

D’altra banda, i ja a llarg termini, Felipe Sánchez ha advocat en Les notícies del matí per connectar la xarxa espanyola de distribució a l’europea, però aquesta alternativa sols és viable a llarg termini. Així mateix, caldria apostar per les energies alternatives, com la solar o l’eòlica, i més tenint en compte les condicions climàtiques d’Espanya, que les fan viables.