L'escalada de preus arriba a l'àrea metropolitana de València: sis municipis superen els 3.000 €/m²
L'oferta immobiliària s'ha desplaçat i s'encareix un 18% a l'Horta Nord, un 29% a l'antiga Horta Oest i un 19% a l'Horta Sud, segons l'informe de la Càtedra Observatori de l'Habitatge de la UPV
La tensió immobiliària ha desbordat els límits de la ciutat de València. Segons l'últim informe de la Càtedra Observatori de l'Habitatge de la Universitat Politècnica de València (UPV) del trimestre del 2025, els immobles de sis municipis de l'àrea metropolitana ja superen en preu mitjà els 3.000 euros per metre quadrat, i quatre estan per damunt dels registrats en la mateixa capital.
“La pressió de la demanda ha contaminat tot el sistema metropolità”, alerta Fernando Cos-Gayón, director de la Càtedra. “Els preus més alts ja no es concentren a la ciutat, sinó també en municipis com Godella, Almàssera o el Puig, on superen els 4.500 €/m² en zones de costa, la qual cosa evidencia una situació fora de control”, ha destacat Cos-Gayón.
A València, l'obra nova està a 3.500 €/m²
El preu mitjà de l'habitatge d'obra nova a València ja és de 3.500 €/m², amb un augment interanual del 10% i un 2% més que el trimestre anterior. Huit dels dènou districtes de la ciutat ja no disposen de promocions actives que permeten calcular preus mitjans fiables.
“Quasi la meitat de la ciutat ha desaparegut del mapa de la producció d'habitatge lliure”, denúncia Cos-Gayón.
Pujades del 18% al 29% a l'Horta
En paral·lel, l'oferta immobiliària s'ha desplaçat cap a les àrees metropolitanes: els preus han pujat un 18% a l'Horta Nord, un 29% a l'antiga Horta Oest i un 19% a l'Horta Sud.
Estem davant d'un patró clar d'expulsió residencial que espenta les famílies fora de València a la recerca de preus més assumibles, però que en molts casos ja no ho són.
Fa falta molta més vivenda nova
"El desequilibri estructural és profund", destaca l'informe de la Càtedra Observatori de l'Habitatge de la UPV. Mentre l'INE projecta la creació anual de 246.000 llars a Espanya fins al 2039, en la realitat es materialitza només en 90.000 unitats a l'any, de manera que es genera un dèficit acumulat que superarà els 600.000 habitatges a la fi d'enguany.
“La situació ha depassat els límits d'una crisi d'accés: ens enfrontem ja a una emergència residencial de gran escala que, si no es reverteix amb urgència, podria derivar en un conflicte social d'alt impacte”, adverteix Cos-Gayón.
Desestabilització del mercat del lloguer
A este escenari se suma la desestabilització del mercat del lloguer. A València, el preu mitjà mensual d'habitatges de lloguer ha assolit els 1.674 euros, i el preu per metre quadrat ja està en 18,04 €/m², amb una pujada del 4,6% en tan sols tres mesos.
El lloguer s'ha convertit en una càrrega permanent que impedeix estalviar i accedir a la propietat, fins i tot per a les classes mitjanes.
Efecte negatiu de la llei d'habitatge: un de cada tres lloguers és temporal
A més, el 35% dels contractes de lloguer ja correspon a lloguers temporals, una xifra que ha augmentat tretze punts en només un trimestre. Este canvi està directament vinculat a l'efecte de la Llei d'Habitatge del 2023 (Llei 12/2023).
Barcelona és el millor exemple d'este impacte: les dades del mateix Ajuntament mostren una reducció de més del 40% en l'oferta de lloguer en alguns districtes, amb un repunt dels preus com a conseqüència directa.
La imposició d'un preu màxim, la limitació per a actualitzar rendes en un entorn d'alta inflació i la creixent inseguretat jurídica han generat un clima de desconfiança que ha portat molts propietaris a retirar els seus habitatges del lloguer convencional.
Malgrat tot, est informe de la Càtedra llança un missatge d'esperança: “Els nostres models predictius anticipen que la construcció massiva d'Habitatge de Protecció Pública marcarà el principi de la fi d'este cicle d'inestabilitat”.
Cos-Gayón assenyala que “l'aprovació del mòdul dinàmic de preus, recollida en el Decret 180/2024 de la Generalitat Valenciana, és necessària com més prompte millor per a activar la promoció privada de VPP”.
Els estrangers compren el 66% dels habitatges de Ciutat Vella
D'altra banda, està la pressió en els preus que exerceixen els compradors estrangers. Segons l'informe elaborat per la immobiliària Engel & Volkers, els estrangers han comprat el 66% dels habitatges de Ciutat Vella a València.
Districtes com Eixample, Ciutat Vella i Extramurs superen ja els 6.400 €/m². El cost mitjà en els districtes de València oscil·la entre els 139.000 euros s l'Olivereta i els 583.333 de l'Eixample.
