L'euro perd la paritat amb el dòlar i cotitza en mínims del 2002
El canvi d'aquest dimarts ha arribat a baixar fins als 0,9902 dòlars per euro davant la preocupació pel proveïment de gas
La cotització de l'euro enfront del dòlar s'ha tornat a situar per davall de la paritat i cotitza en mínims de febrer del 2002 davant la preocupació pel proveïment de gas i les perspectives que apunten a un creixent risc de recessió en la zona euro, a l'espera que a la fi d'aquesta setmana es reunisquen a Jackson Hole representants de la Reserva Federal dels Estats Units i d'altres bancs centrals.
D'aquesta manera, el canvi de l'euro enfront del 'bitllet verd' ha arribat a baixar aquest dimarts fins als 0,9902 dòlars des dels 0,9941 dòlars del tancament d'ahir, el que suposa el pitjor canvi de la moneda europea des de febrer de 2002.
A més de les dificultats relacionades amb el subministrament de gas, aquest dilluns el Bundesbank, el banc central d'Alemanya, advertia de l'augment significatiu dels riscos que apunten a una contracció del PIB durant la segona meitat de l'any, quan les pressions inflacionistes poden augmentar fins a impulsar l'IPC al voltant del 10% aquesta tardor.
"La probabilitat que el PIB disminuïsca en el semestre d'hivern ha augmentat significativament", assenyalava l'entitat, que espera que la taxa d'inflació aconseguisca "nous màxims a la tardor", quan les pujades de preus al país podrien assolir "l'orde del 10%".
La setmana passada, la representant alemanya en el directori del Banc Central Europeu (BCE), Isabel Schnabel, reconeixia que els signes que apunten a una desacceleració del creixement de la zona euro obrin la porta al fet que l'economia de la regió entre en recessió tècnica, mentre que probablement tardaran algun temps a dissipar-se les pressions inflacionistes.
D'aquesta manera, de cara a la reunió del Consell de Govern del BCE del pròxim mes de setembre, Schnabel es mostrava favorable al fet que l'entitat torne a actuar amb decisió, ja que, en mirar les dades més recents, les preocupacions que hi havia al juliol, quan el banc central va decidir una pujada de tipus de 50 punts bàsics, "no s'han alleujat".