L'FMI estima que l'economia d'Espanya va créixer al 5,2% el 2022

Els directors executius de l'organisme han elogiat la resiliència espanyola i el sòlid acompliment del mercat laboral

Seu del Fons Monetari Internacional
Seu del Fons Monetari Internacional / Shutterstock

El Fons Monetari Internacional (FMI) ha revisat aquest dijous significativament a l'alça el seu pronòstic de creixement del PIB per a Espanya en 2022. En concret, s’ha elevat del 4,6% al 5,2% des de novembre, encara que ha retallat en una dècima la projecció per a enguany. Per al 2023 l’FMI espera una expansió de l'1,1%, segons les projeccions recollides en les conclusions de les consultes per a l'informe ‘Article IV’ de l'economia espanyola.

Segons la institució internacional, la desacceleració del creixement projectat per a Espanya el 2023 respecte de l'any passat “reflecteix els efectes dels alts preus de l'energia i els aliments, les condicions financeres més estrictes i una demanda externa més feble”. D'aquesta manera, l'FMI anticipa que l'activitat recuperarà el nivell previ a la pandèmia a principis de 2024, quan s’espera que el PIB puge un 2,4% i el 2025, a un 2,2%.

Quant a la inflació, calcula que s’ha produït una pujada mitjana dels preus el 2022 del 8,4%, que es moderarà enguany al 3,7%; el 2024, baixarà al 2,7% i el 2025, al 2,1%.

Així mateix, espera que la taxa d'atur, que el 2022 ha sigut del 12,8%, es mantindrà estable el 2023; baixarà al 12,5% l’any vinent i arribarà fins al 12,3% el 2025. Per la seua banda, el deute públic serà el 2023 del 112,1% del PIB, després de tancar 2022 en el 112,8%, per a baixar al 110% l'any que ve i fins al 109% un any després.

Els directors executius de l'FMI han elogiat la resiliència econòmica d'Espanya i el sòlid acompliment del mercat laboral “en el context de successius xocs”, segons recull el document publicat per l'entitat. No obstant això, han assenyalat que les perspectives estan subjectes a una gran incertesa atesa la vulnerabilitat als efectes secundaris de la guerra d'Ucraïna, una demanda mundial més feble, condicions financeres més estrictes i preus elevats de l'energia.

En aquest context, han subratllat la importància de polítiques macroeconòmiques flexibles i acuradament calibrades, així com una forta implementació de l'agenda de reformes estructurals “per a donar suport al creixement sostenible i inclusiu”.

També et pot interessar

stats