L'Ibex-35 pateix la pitjor caiguda des de la pandèmia i tanca amb un 5,83% de pèrdua

La borsa espanyola ha perdut este divendres el 5,83% del seu valor i ha enregistrat la caiguda diària més gran des de març del 2020, en l'inici de la pandèmia. Ha tancat per davall dels 12.500 punts pel temor a una recessió per la guerra comercial empresa pels Estats Units, així com pel descens dels bancs i les places internacionals.

L'Ibex-35 —que ha marcat el seu màxim del dia, 13.091,60 punts—, en el moment de l'obertura del parquet, no ha parat de caure durant tota la jornada, amb xicotets repunts que han donat un poc d'oxigen als inversors. Si a les 12:50 h d'este divendres registrava un retrocés d'un 5,6%, fins a situar-se en 12.445,5, al tancament ha abaixat fins als 12.422; és a dir, la cotització de l'índex ha cedit 769,2 punts, eixe 5,83% per la desfeta de Wall Street que la nit de dijous es va afonar pels anuncis del president dels Estats Units, Donald Trump, en matèria aranzelària.

Dels grans valors espanyols ha destacat la caiguda del 9,37% de BBVA, la quinta major de l'Ibex-35, mentre que Banc Santander ha cedit el 8,77%; Repsol, el 5,56%; Telefónica, el 3,8%; Iberdrola, el 3,57%; i Inditex, l'1,72%.

De fet, el selectiu espanyol va ser el que dijous va aconseguir trampejar de la millor manera possible l'impacte dels aranzels: va registrar una caiguda de l'1,2%, mentre que els seus homòlegs europeus perdien més del 3%.

Europa també cau

Quant a la resta d'Europa, la Borsa de París ha tancat amb fortes caigudes que han fet que perda tots els seus guanys des de principis d'any. El CAC 40 ha baixat un 4,26% amb pèrdues que ha encapçalat Société Générale, amb un enfonsament del 10,45%.

Per damunt de la desfeta de la de París ha quedat la de Londres, que s'ha desplomat en la jornada de divendres amb un 4,95%; ha sigut la seua pitjor caiguda des de març del 2020. L'índex principal, el FTSE-100, ha perdut 411,62 punts —fins als 8.063,12—, mentre que el secundari, el FTSE-250, ho ha fet un 4,18% amb 802,89 punts —fins als 18.407,62—.

L'índex de Frankfurt ha baixat un 4,95%, arrossegat pels bancs i a conseqüència del pànic després que s'empitjorara el conflicte comercial per les represàlies de la Xina als aranzels del president estatunidenc, Donald Trump. El DAX 40 ha perdut un 4,95%, fins a 20.641,72 punts, i acumula una pèrdua setmanal de més del 8%; la major pèrdua setmanal des de l'inici de la guerra de Rússia contra Ucraïna. De fet, redueix el guany del 2025 fins al 3,7%.

Però la Borsa de Milà s'ha emportat la palma: ha tancat a la baixa i amb el seu índex selectiu FTSE MIB desplomat fins als 34.649,22, amb un 6,53% de pèrdua. Es tracta d'un dels pitjors resultats de la seua història, impactada per la política aranzelària de Donald Trump. Per la seua banda, l'índex general FTSE Itàlia All-Share ha caigut un 6,44% fins als 36.716,28.

L'anunci de la Xina de gravar amb aranzels del 34% a les importacions estatunidenques, feia caure el dijous un 3,36% a Wall Street al tancament nacional —malgrat que es van crear 228.000 nous llocs de treball al març als EUA— i el descens del 9,36% de mitjana dels bancs són alguns dels condicionants dels difícils resultats de les borses europees; la borsa espanyola s'ha situat la segona en el rànquing de més caiguda. La caiguda ha continuat este divendres, fins a més del 4% en els últims minuts d'una altra sessió marcada pels aranzels globals del president estatunidenc Donald Trump, a qui el govern xinés ha alertat hui amb una represàlia equivalent.

El barril de petroli Brent es negociava divendres a 65,7 dòlars, amb una caiguda del 6,33%; la major des de mitjan juliol del 2022.

Trump demana a la FED una baixada de tipus d'interés

Davant de la situació que han viscut les borses mundials després de l'anunci dels aranzels de Trump, el president dels EUA ha instat el president de la Reserva Federal que abaixe els tipus d'interés, assegurant que "és el moment perfecte per a fer-ho".

Ho ha fet a través de la seua xarxa social Truth, des d'on ha atacat Powell dient que "sempre arriba tard" i li ha insistit en el fet que, si abaixara els tipus, "podria canviar la seua imatge ràpidament".

Tot després que el president de la FED, Jerome Powell, afirmara que els aranzels anunciats pel president estatunidenc, Donald Trump, es traduiran en una major inflació i un menor creixement econòmic; també haja advertit que la inflació més alta podria ser persistent i no temporal.