El lloguer a València està disparat i per a pagar-lo les famílies destinen més d'un 30% dels ingressos
Ribó afirma que demanarà la declaració de “zona tensionada”, per a aplicar mesures específiques de la nova llei que eviten bambolles
Després de més d'un any de negociacions, finalment, la llei d’habitatge tirarà avant amb el pacte que el govern espanyol ha tancat amb els socis d'Esquerra Republicana i EH Bildu. La futura norma limitarà la pujada del lloguer a un 3% en les renovacions anuals dels contractes del 2024, i per al 2025 crearà un nou índex "més estable i inferior a l'evolució de l'IPC", amb la qual cosa es pretén blindar la vivenda de l'espiral inflacionista que està patint aquest indicador. És a dir, que hi haurà nous límits per al preu del lloguer i seran per a sempre.
Arran d’aquest acord, l'alcalde de València i candidat per Compromís a la reelecció, Joan Ribó, ha anunciat que el seu partit demanarà a la Generalitat que declare tota la ciutat com a “zona tensionada” per l'increment dels preus de lloguer dels habitatges. Aquesta consideració permetrà aplicar la nova llei amb una sèrie de mesures específiques per a evitar bambolles de preus en una ciutat en què l'increment de preus està per damunt d'un 5% sobre les variacions de l'IPC i les quotes de lloguer suposen més d'un 30% dels ingressos familiars.
Segons un estudi de la Càtedra Observatori de l'Habitatge de la Universitat Politècnica de València (UPV) i d'acord amb les dades del quart trimestre de l'any passat, les zones més tensionades en preu d'habitatge nou —en blau fosc— són Ciutat Vella, l'Eixample, Algirós i els Poblats Marítims: districtes on el preu de la vivenda està entre 3.500 euros i 4.500 euros el metre quadrat.
Les àrees que ara tenen preus de 3.000 a 3.500 euros el metre quadrat són Extramurs i Campanar, mentre que a la Saïdia, Benicalap Patraix i l'Olivereta el metre quadrat costa entre 2.000 i 3.000 euros.
