Merino defensa que els pressupostos d’Hisenda són “reals, rigurosos i responsables”

El pressupost de la Conselleria d'Hisenda, Economia i Administració Pública per al 2024 inclou més de 97 milions per a executar infraestructures de connexió a Parc Sagunt vinculades a la gigafactoria de bateries del Grup Volkswagen i destina 229 milions a reforçar la digitalització de l'administració. Els comptes del departament que dirigeix Ruth Merino inclouen 55,7 milions per a la gestió i el control tributari, segons ha desgranat la consellera aquest dimecres en la presentació dels pressupostos del seu departament a les Corts, que ascendeixen a 469,75 milions d'euros, un 14,8% menys que l'exercici anterior, que ha qualificat de "reals, rigorosos i responsables", elaborats amb el repte de l'"afonament" dels fons europeus.

Els grups de l'oposició, el PSPV i Compromís, han qüestionat que, amb aquests pressupostos, es torna "a l'administració dels amiguets de l'ànima", deixen una administració "anorèxica", mentre el que faran serà incrementar el deute.

Inversions per a Parc Sagunt

Merino ha precisat que, a través de la societat Espacios Económicos Empresariales (EEE), l'ens gestor de l'àrea logística de Sagunt adscrit a la Conselleria d'Hisenda, s'invertiran 51,4 milions per a iniciar la construcció de l'estació intermodal de Parc Sagunt i 46 milions més en la interconnexió per carretera des del Port de Sagunt fins al corredor mediterrani passant per Parc Sagunt I i Parc Sagunt II.

Els comptes inclouen deu milions d'euros per a les expropiacions dels terrenys en els quals es construirà la planta fotovoltaica que subministrarà la gigafactoria i la recerca de terrenys, a través de la Direcció General de Patrimoni, per al centre de formació professional conegut com a Campus Battery. Són inversions "reals" i partides concretes contra les "promeses" de l'anterior govern del Botànic, ha remarcat Merino.

Suport als ajuntaments i lluita contra el despoblament 

El programa pressupostari de més participació en els comptes d'Hisenda és el de Sistemes d'Informació, que representa el 43,9% sobre el total de la secció, que ascendeix a 206,14 milions, mentre que en Presidència destaquen els programes destinats al suport als ajuntaments, a la inversió municipal, i a la lluita contra el despoblament, amb una dotació de 89,2 milions.

Així mateix ha destacat el repte que ha suposat el fet de l'"afonament substancial" dels ingressos de recursos” procedents de la Unió Europea, amb una baixada pel que fa als fons estructurals de 303 milions d'euros i de 339 milions en el cas dels fons del Mecanisme de Recuperació i Resiliència (MRR), i que afecten entitats com l'Institut Valencià de Finances (IVF), que redueix el pressupost un 14,12%.

Per a elaborar els comptes autonòmics, la consellera ha explicat que les previsions d'ingressos del sistema de finançament s'han basat en un creixement nominal del PIB valencià el 2023, "lleugerament inferior al nacional, i un idèntic del 5,6% per al 2024", unes estimacions que compten a més amb l'aval d'un organisme independent i reconegut com és l'AIReF.