Treball i els sindicats segellen la pujada del 4,4% del salari mínim interprofessional
El Consell de Ministres dona dimarts llum verda a l’increment que situarà el pagament en 1.184 euros, i que no compta amb el suport de la patronal
Jornada clau per a la pujada del salari mínim interprofessional, l’SMI, abans que demà dimarts l’aprove el Consell de Ministres. La vicepresidenta segona i ministra de Treball, Yolanda Díaz, i els representants sindicals han segellat l’acord que dona llum verda a la pujada d’un 4,4% de l’SMI per a enguany, 50 euros més del que està fixat fins ara. L’augment tira endavant sense el suport de la patronal, que era partidària d'una millora del salari mínim interprofessional un 1% inferior, del 3,4%.
Amb l’increment firmat este dimarts entre el govern i els sindicats, el salari mínim que cobraran els treballadors espanyols per una jornada completa serà de 1.184 euros. La pujada tindrà efectes retroactius des de l'1 de gener i beneficiarà prop de 2,1 milions de treballadors. La iniciativa no ha tingut el suport de la Confederació Espanyola d’Organitzacions Empresarials (CEOE) i de la Confederació Espanyola de la Petita i Mitjana Empresa (Cepime).
Durant la firma de l'acord amb els secretaris generals de CCOO i UGT, Unai Sordo i Pepe Álvarez, respectivament, la ministra ha defensat la pujada de l'SMI com una "eina clau per a reduir la desigualtat i la pobresa laboral" i per a "elevar el conjunt dels salaris del país".
Díaz ha lamentat que no haja sigut possible un acord tripartit, en referència a la patronal, però ha valorat l'aportació d'esta en la taula de diàleg social, després d'"onze mesos sense fer propostes", en al·lusió a l'actitud dels empresaris en la negociació de la jornada laboral.
Així mateix, la ministra s'ha referit a la "tríada fonamental" per a acabar amb el risc de desigualtat: l'SMI, la prestació universal per fill a càrrec i l'escola infantil de 0 a 3 anys amb caràcter universal. Ha rebutjat les previsions d'impacte negatiu sobre l'economia de molts organismes de les pujades del salari mínim i ha subratllat que les xifres de creixement econòmic i ocupació demostren els beneficis que ha tingut l'increment del 60% que ha experimentat l'SMI des dels 736 euros del 2018 fins als 1.184 d'enguany.
És el quintany consecutiu en què Yolanda Díaz pacta en solitari amb els sindicats la pujada de l'SMI. De fet, l’any passat el Ministeri va acordar només amb CCOO i UGT pujar l'SMI un 5%, des dels 1.080 euros mensuals per catorze pagues fins als 1.134 euros. L’empresariat tampoc va donar suport a l’increment de l'SMI del 8% per al 2023, ni els increments del 2022 i 2021, que van ser acordats pel govern de Pedro Sánchez amb CCOO i UGT.
En canvi, la CEOE i Cepime sí que van donar suport a l’augment de 2020, quan l'SMI va passar de 900 a 950 euros mensuals.
En les seues intervencions, tant el secretari general d'UGT, Pepe Álvarez, com el de CCOO, Unai Sordo, han celebrat l'increment de l'SMI i han instat la CEOE a complir amb la negociació col·lectiva. "Si la CEOE haguera complit i haguera fixat el salari mínim en conveni que els sindicats van plantejar, l'afectació de les pujades del salari mínim ara seria mínima", ha assenyalat el líder de CCOO.
"La patronal no va complir amb el salari mínim en conveni", ha coincidit Álvarez, que també ha advertit que, malgrat esta pujada, continuarà resultant complicat trobar treballadors en alguns sectors com la restauració.
Pel que fa a l’increment de l'SMI que s'ha segellat este dilluns, tant Treball com els sindicats han entés que la proposta de la patronal d’un increment del 3,4% no complia el compromís de situar esta renda mínima en el 60% del salari mitjà, com estableix la Carta Social Europea. A més, l’augment del 4,4% que experimentarà l’SMI el 2025 segueix la línia d’una de les dos opcions, la més alta, plantejada pel comité d’experts que assessora el govern sobre l’SMI.
La fiscalitat, enlaire
Ara bé, tot i que el govern espanyol està decidit a donar llum verda a la pujada del salari mínim i que es materialitzarà en el Consell de Ministres d'este dimarts, queda per determinar què passarà amb la fiscalitat d’este pagament. La ministra de Treball vol que quede exempt de tributació en l'IRPF, com en les pujades anteriors, és a dir, que els beneficiaris no hagen de tributar per l'SMI. No obstant això, reconeix que és una competència del Ministeri d'Hisenda, que és qui ha de prendre la decisió.
Quasi dos milions de beneficiaris
Segons estimacions de CCOO, la pujada de l'SMI afectarà 1,8 milions de treballadors a temps complet, cosa que equival a l'11,8% del total d'empleats a temps complet. Si s’extrapola este percentatge als assalariats a temps parcial, altres 263.000 persones amb contractes a temps parcial es beneficiaran de la pujada de l'SMI, amb la qual cosa el nombre total de potencials beneficiaris arriba als 2,1 milions d'assalariats.
D'acord amb un estudi d’este sindicat, l'SMI té un impacte major (una major incidència relativa) entre la població que suporta pitjors condicions laborals i els salaris mitjans més baixos: les dones i els joves, amb contracte temporal, en ocupacions elementals i que treballen en l’agricultura, l’hostaleria o el comerç. En esta línia, Yolanda Díaz ha indicat que dels treballadors que es beneficiaran d'este augment, dos de cada tres són dones i el 41%, menors de 30 anys. A més, l'increment tindrà més impacte en regions com Extremadura o Canàries i beneficiarà el 30% dels treballadors del sector agrari i el 14,3% dels serveis.
