La moratòria dispara el preu dels habitatges turístics a València, però no tots compten amb una llicència vigent
Els habitatges que només tenen l'antiga declaració responsable concedida per la Generalitat estarien en un buit legal i l'Ajuntament podria suspendre'n l'activitat turística
Els habitatges turístics s’han convertit en un dels productes immobiliaris més cobejats a la ciutat de València.
La moratòria vigent a la concessió de noves llicències municipals ha disparat la demanda de compra d'habitatges que compten amb permís i també n'ha incrementat el valor.
“Com que s’ha tallat la concessió de noves llicències amb la nova normativa, el valor afegit dels habitatges que ja tenien permís abans de la moratòria s’ha incrementat, perquè no sabem si tornaran a concedir-se noves llicències”, explica a À Punt NTC l’agent immobiliari Santiago Monzón.
“Qui té un pis amb llicència, que no només és un pis, sinó també un negoci i amb una rendibilitat molt alta, aprofita l’ocasió”, continua Monzón. I compara la situació dels allotjaments turístics amb la dels àtics. “És com tindre un àtic. Els àtics també tenen un valor afegit. Per què? Perquè no n’hi ha tants”.
I com a mostra, este exemple: Un pis reformat a estrenar al barri de Camins al Grau, primera planta, amb tres habitacions i un bany i amb llicència des del 2017 s’està venent hui per un preu de 260.000 euros. Si no tinguera la dita llicència, el preu no passaria dels 175.000 o 180.000 euros. Per tant, eixa llicència suposa un valor afegit de 80.000 euros, concreta Monzón.
Però cal anar amb compte, ja que no tots els pisos i plantes baixes que s’estan venent per a emprar-los com a habitatges turístics compten amb un permís vigent.
Pisos en venda sense llicència municipal
En un principi, qui volia destinar una propietat immobiliària al turisme només havia de signar una declaració responsable i la Generalitat li concedia el permís. Però més tard i en el cas de la ciutat de València, esta declaració responsable va ser substituïda per la llicència municipal, molt més restrictiva. Esta llicència, que és un certificat de compatibilitat urbanística, és la que han de tindre ara per ara tots els pisos i plantes baixes que es destinen a habitatge turístic.
Tot i això, com explica la presidenta de l'Associació d'Immobiliàries de la Comunitat Valenciana (Asicval), Nora García, també s'estan venent pisos a un preu elevat que només tenen l’antiga declaració responsable de la Generalitat. De manera que estan en una espècie de “buit legal”.
“Il·legal no és, però no compleixen tota la normativa, tot i que en el seu moment sí que la complien. Per tant, estan com als llimbs”, ha apuntat.
En els mateixos termes s’expressa Santiago Monzó: “Tu, com a propietari, apareixes en el llistat de la Generalitat Valenciana com a habitatge turístic, però no estàs 100% legalitzat. És legal, però hi ha, com se sol dir, un marge dins de la legalitat que no sabem què passarà, si eixa llicència funciona. Açò existeix”.
Monzó també assegura que estos pisos no es venen en immobiliàries, perquè ells comproven bé tota la documentació dels habitatges que tenen a la venda per tal de verificar que compten amb el permís corresponent, és a dir, la llicència municipal.
Amb tot, Nora García alerta sobre el risc de comprar un pis o un baix sense la llicència municipal, ja que, si l’Ajuntament ho descobreix, podria suspendre'n l'activitat turística. A més, els moviments veïnals que volen limitar l'aparició de nous apartaments i baixos turístics en comunitats de veïns, podrien instar un canvi en la normativa perquè no es mantinguera la llicència als nous compradors i, per tant, la perdrien.
Potser no haurem d'esperar massa per a veure com esclata esta bombolla, donat que la Generalitat ja prepara una nova llei per a perseguir l'especulació i l'economia submergida dels habitatges turístics a la Comunitat Valenciana. Segons la consellera de Turisme, Nuria Montes, la filosofia d’esta norma és que la llicència dels pisos turístics vaja vinculada als propietaris —i no als immobles—, de manera que estes llicències haurien de tramitar-se de nou en cas que es venguen. A més, la normativa també preveu que es reforcen els sistemes d’inspecció, control i sanció.
Es preveu vora el 100% d'ocupació al juliol
L'Associació d'Habitatges de Lloguer per a Estades Curtes (Avaec) de la ciutat de València ha estimat una ocupació dels apartaments turístics del 97% durant el mes de juliol, amb una despesa mitjana de 121,2 euros per plaça i dia.
En un comunicat, Avaec ha indicat este dissabte que els turistes allotjats en segones residències o pisos turístics han realitzat una despesa estimada en vora 1.450 milions d'euros (el 63% de la despesa turística total), davant dels turistes allotjats en establiments hotelers, que, segons indica, han fet una despesa en el comerç estimat en només 459 milions.
"Som una activitat que genera riquesa per a la ciutat de València i per als seus comerços"
Des d'Avaec han tornat a demanar a les administracions que no es pose "el punt de mira en els apartaments turístics”, alhora que s'aborde la problemàtica del turisme i l'habitatge “des del rigor i amb mirada llarga”.
