El nou impost de Meloni que tomba la banca italiana i deixa grogui el sector a Europa

El govern italià presidit per la ultradretana Giorgia Meloni ha aprovat la creació d'un impost del 40% sobre els beneficis extraordinaris dels bancs, limitat als anys 2022 i 2023 i que no superarà el 25% del patrimoni net, i la recaptació del qual es destinarà íntegrament a "donar suport a la compra d'hipoteques i a les retallades fiscals".  Així ho va anunciar dilluns el vicepresident del govern i ministre de Transports i Infraestructures, Matteo Salvini, que va apuntar que el gravamen es destinarà a ajudar els hipotecats i a rebaixar la càrrega fiscal dels ciutadans.

En la seua exposició, Salvini va defensar la introducció del gravamen extraordinari a la banca perquè la pujada dels tipus d'interés a conseqüència de l'enduriment de la política monetària del Banc Central Europeu (BCE) ha suposat un augment del cost dels diners per a famílies i empreses, "però no hi ha hagut una pujada igual de ràpida, diligent i significativa quant als consumidors que tenen depòsits en comptes corrents".

L’anunci suposa un dur colp per al sector, que ha sucumbit en la sessió de la Borsa de Milà, amb pèrdues en alguns casos superiors al 10%. Al marge dels bancs italians, a la resta d'Europa el contagi del nerviosisme inversor era visible en la cotització del subíndex Stoxx Banks, que aglutina les principals entitats bancàries de la zona euro, que ha tancat la sessió en 108,81 punts, fet que suposa caure un 3,66% respecte al dilluns.

A més, la cotització dels bancs rebia una altra mala notícia a l'altre costat de l'Atlàntic en forma de rebaixa de qualificació per part de Moody's de la solvència d'una desena de xicotetes entitats estatunidenques, així com l'empitjorament de la perspectiva del ràting d'altres onze bancs petits i mitjans i la col·locació en vigilància negativa de les qualificacions de mitja dotzena d'entitats més.