Com parar un megavaixell fora de control: les lliçons de l'accident de Baltimore s'aprenen des de València

Des de finals d'octubre el port de València alberga el simulador de maniobres marítimes i portuàries més modern d'Espanya, un aparell molt sofisticat que permet reproduir de manera fidel situacions de risc reals per a millorar les operatives i reforçar els protocols de seguretat. La corporació de pràctics del recinte portuari s'encarrega de manipular aquesta tecnologia per a traure ensenyaments i aprenentatge de cara al futur, tal com ha presenciat en primera persona aquest dimecres un equip d'À Punt NTC. L'esgarrifador accident ocorregut dimarts a Baltimore, on va esfondrar-se el pont principal de la ciutat després de la col·lisió fortuïta d'un vaixell de càrrega, deixant almenys sis morts, proporcionava els elements idonis per a posar en pràctica el dispositiu estrenat fa només uns mesos. L'objectiu, recrear les circumstàncies del sinistre en un entorn assimilable per a analitzar com podríem actuar en una situació pareguda.

Primer, el lloc: triem la badia de Cadis per ser un escenari paregut. Té port i al costat alberga el pont que pren el nom de la Constitució de 1812. Conegut popularment com el pont de la Pepa, és el més llarg d'Espanya, amb cinc quilòmetres, i una de les vies estratègiques que uneix la capital gaditana amb la península. Una infraestructura de construcció més moderna que l'assolat Francis Scott Key de Baltimore i millor protegit gràcies a uns pilots que reduirien el dany en cas d'impacte, però en tot cas servirà per als propòsits de l'experiment. Com a mestre de cerimònies, el pràctic Agustín Garrote, que agafa les regnes del simulador.

Sona l'alarma: un megavaixell carregat de contenidors s'apropa al pont i ha perdut el control en la sala de màquines. La fallada patida per l'embarcació Dali, que va notificar una pèrdua de propulsió abans d'acabar estavellada en un pilar del pont de Baltimore, es replica en les pantalles d'aquest aparell pioner a tot Espanya. "Les alternatives que tenim ara són molt escasses perquè resulta pràcticament impossible parar la nau per la velocitat que porta, de 5,5 nusos nàutics", explica Garrote. L'únic que ens queda en aquestes circumstàncies és tractar d'alentir-la, com siga: "Si no tenim màquina i el timó ens obeeix poc, irremeiablement pegarem al pont. Hem de llevar velocitat perquè la inèrcia que porta un barco tan gran pot fer molt de mal", assenyala el tècnic.

I es trau l'as de la mànega per a aconseguir-ho: l'única solució que tenim és tirar les àncores a la mar "fins que trenquem o frenem", encara que això últim siga poc probable. "No farà molt, però d'alguna cosa servirà", sosté. També entren en joc els corrents de l'aigua, que empenten el vaixell i generalment el porten cap als pilars del pont. Evitar la col·lisió sense remolcadors que arrosseguen la nau és inviable, per la qual cosa aquesta tripulació virtual sols pot jugar amb la pala del timó i les àncores per a minorar la velocitat tant com puga. Després de fer la prova en aquest context simulat, l'aparell ens retorna una reducció de 0,6 nusos.

Els preguntem si una situació de perill d'aquesta magnitud podria donar-se al port de València, un recinte significativament diferent i sense grans ponts a la vista. En aquest context l'element de risc el proporcionen les grues, perquè "cada vegada entren vaixells més grans i les dàrsenes són les mateixes". Podria ocórrer que la inèrcia d'un portacontenidors gran l'espentara cap a una grua o una bateria de grues que tingueren damunt operaris, amb un resultat fatal en pèrdues humanes: "Si les tomba podríem tindre una desgràcia" ha apuntat Garrote. Això, a més de les pèrdues econòmiques que implicaria haver de tancar el moll afectat.

En qualsevol cas, el pràctic portuari deixa clar que el risc zero no existeix. Gràcies al simulador poden assajar situacions hipotètiques de perill que podrien donar-se en el port de València, un recinte on cada any es duen a terme vora 14.000 maniobres i per on passen uns cinc milions de contenidors.