EN CONTEXT | Penses que pagues massa impostos?

El 3 d'abril va començar la campanya de la declaració de la renda de l'any 2023 i pel cap de molts valencians i valencianes sobrevola la mateixa pregunta: paguem massa impostos? Segons el CIS, el 38% dels espanyols pensa que en paga massa, mentre que un 60% creu que paguen més dels que realment reben. També és significatiu el percentatge de població que pensa que els impostos no es reparteixen bé: un 77,4% opina que no hi ha un repartiment adequat, mentre que solament el 19,4% considera que sí que és equitatiu.

Però aquesta percepció general no coincideix amb l'opinió dels experts, que són taxatius. "La major part de la població percep més en serveis públics que els que ingressa en la hisenda pública", afirma en una entrevista a À Punt NTC Julen Bollain, professor d'economia de la Universitat de Mondragón.

I en aquest cas no hi ha res més revelador que les dades. Segons un estudi de l'Institut FDA, el 20% més pobre de la població percep en infraestructures, serveis públics, pensions, etc. almenys fins a cinc voltes més del que aporta.

Així les coses, com més augmenta la riquesa, menor és l'escletxa entre el que es paga i el que es rep, però, segons l'estudi, fins al 80% de la població rep més del que paga a la hisenda pública. O, dit d'una altra manera, a Espanya quatre de cada cinc persones rep més del que paga.

Per altra banda, el 20% més ric sí que aporta més en impostos del que se li retorna, però amb certs matisos. "Les grans fortunes i empreses contribueixen menys del que deurien i a més, es beneficien de moltes bonificacions fiscals", argumenta Ximena Medina, representant d'Oxfam Intermón i portaveu de la campanya per la justícia fiscal. En la mateixa línia s'expressa Bollain: "El 10% més ric paga uns tipus efectius més baixos dels que paga el 10% més pobre".

L'article 31 de la Constitució espanyola indica que "tots contribuiran al sosteniment de la despesa pública d'acord amb la seua capacitat econòmica mitjançant un sistema tributari just, inspirat en els principis d'igualtat i progressivitat". "Malauradament, açò no es compleix, ja que no estan pagant més els que més tenen, sinó que el major esforç fiscal el continuen fent les famílies", explica Medina.

A més, Bollain aclareix que les ajudes també es reparteixen de manera desigual. I ho fa amb més números. "El 20% més ric de la població rep un 30% de les ajudes que atorga l'estat, mentre que al 20% més pobre només li arriben el 12% de les ajudes", revela. Unes dades que fan més evident que la progressivitat fiscal no acaba de ser tal a l'estat espanyol.

Medina ens explica, a més, que a Espanya es recapta molt poc i no hi ha prou ingressos per a garantir una despesa pública suficient. Però no és l'únic problema al qual s'enfronten els serveis públics. "No tenim mecanismes de control d'evasió fiscal, encara que el frau fiscal és bastant elevat a Espanya", remarca la portaveu d'Oxfam Intermón.

Al remat, gran part de la població, un 60%, sí que considera que els impostos són necessaris. I la justícia fiscal radicaria en veure com es reparteixen a posteriori aquests tributs. "Per a mi la justícia fiscal és apostar per un sistema tributari en el qual qui tinga més pague més i, d'aquesta manera, es genere un sòl d'ingressos per a poder finançar un sistema de benestar robust i potent", explica l'economista.

"Quan algú diu que s'han d'abaixar els impostos, el primer que hem de preguntar a aquesta persona és: a qui abaixaràs els impostos? Quant deixaràs de recaptar amb aquesta minva dels impostos? D'on tallaràs aquests diners que no ingresses?", conclou Bollein. Una pregunta llançada per a fer-nos reflexionar perquè el que guanyem a curt termini pot passar-nos factura en un futur no tan llunyà.