Pot permetre's la Comunitat Valenciana apagar Cofrents?
El mapa energètic valencià presenta un sobrepés de l'energia atòmica (44,7%) i un creixement continu de fonts renovables (19,4%) que caldria accelerar per a compensar l'eventual forat de la nuclear de Cofrents en el sistema elèctric peninsular
El Consell ha reobert el meló de l'energia nuclear. Vol prolongar la vida de la central de Cofrents, la fi de la qual està programada per al 2030. El govern valencià de Carlos Mazón adverteix que tancar-la suposarà perdre la principal font d'energia de la Comunitat Valenciana —amb una producció equivalent a quasi la meitat de les necessitats del territori— i la farà més dependent de la generació elèctrica d'altres autonomies. Amb este objectiu, ha registrat a les Corts una proposició de llei per a instar el govern d'Espanya que reconsidere mantindre la central nuclear.
Però quin és el mapa de la distribució energètica a la Comunitat Valenciana? La nuclear és la primera font de producció —amb el 44,7% de les aportacions al sistema energètic—, seguida pel paquet de renovables (19,4%), que es reparteix majoritàriament entre eòlica (12,8%), solar fotovoltaica (3,6%) i hidràulica (2,3%), segons dades de Red Eléctrica.
La segueixen les centrals de cicle combinat (gas i vapor), que generen en 18% de l'energia; la hidroelèctrica de bombament o reversible (circulació d'aigua entre embassaments impulsada per fonts no renovables), amb el 12,3% de la producció (la Comunitat Valenciana té a Cortes de Pallars la central més gran de la Unió Europea); i la cogeneració (generalment de gas), que representa el 5,5%.
Un 6,7% de producció contra un 10,8% de demanda
El territori ja és "deficitari" en energia. Produeix el 6,7% de la que es genera a Espanya, però en reclama el 10,8%. El 2023 va generar 17.467 gigawatts a l'hora (GWh), contra una demanda de 26.367 GWh. És a dir, que necessita 9.000 GWh per damunt de la producció i, amb el tancament de Cofrents, s'agreujarà si la incorporació d'altres fonts —renovables o no— no ho compensa.
L'aportació de les energies renovables va créixer un 13,7% el 2023 a la Comunitat Valenciana, espentada pel desenvolupament de noves infraestructures eòliques i solars fotovoltaiques, que han afegit un 13,9%, i un 13,3% d'energia, respectivament.
Este increment va ser superior al conjunt espanyol, on el parc de renovables va créixer un 8,8% el 2023, però inferior a l'augment de la potència solar fotovoltaica instal·lada, que es va disparar en termes estatals al 28% en un any per l'aposta de la Unió Europea per la descarbonització del consum elèctric.
La solar fotovoltaica, lluny del desenvolupament estatal
La solar fotovoltaica ja aporta el 20,3% de l'energia que genera Espanya; una xifra que contrasta amb el 3,6% del seu pes a la Comunitat Valenciana. La conselleria d'Indústria va autoritzar al juliol 23 noves instal·lacions fotovoltaiques que aportaran 1.400 GWh més al sistema elèctric amb capacitat suficient per a atendre les necessitats de mig milió de llars, però suposa només una sèptima part del que necessitaria el territori per a equilibrar la balança energètica en termes de generació i demanda. Ara mateix hi ha altres 560 projectes fotovoltaics en diferents fases tramitació al territori, segons ha explicat a À Punt el director general d'Energia, Manuel Argüelles.
Amb estes xifres d'incorporació de renovables, el territori necessitaria xafar l'accelerador per a compensar l'eventual forat que deixarà Cofrents (7.940 GWh) d'ací a quatre anys i, així i tot, continuaria teòricament en desequilibri.
La producció energètica, un sistema peninsular
Però el mapa energètic no és regional, adverteixen des de Red Eléctrica. Per a interpretar correctament estes dades, cal tindre en compte que la Comunitat Valenciana pertany a un sistema de producció peninsular, on la fluctuació d'energia és constant en funció de la demanda de les autonomies que el componen i on els intercanvis inclouen Portugal. "És un únic sistema, tot està interconnectat. El consum de la Comunitat Valenciana no ha de vindre de la mateixa autonomia, si bé per una qüestió d'eficiència s'intenta consumir l'energia generada per fonts més pròximes", han destacat a À Punt fonts de l'operadora del sistema elèctric espanyol.
Este sistema peninsular presenta aparents desequilibris molt més acusats que el de la situació valenciana, amb regions "exportadores" com Castella i Lleó o Extremadura en contrast amb altres de generació marginal i clarament deficitàries en termes de producció energètica com la Comunitat de Madrid.
